Ripleg no es talla i aposta per la marca pròpia

Ripleg, una manipuladora de xapa per a la indústria, vol potenciar el producte de marques pròpies, que actualment només representa el 7% de la facturació, amb l’objectiu que suposi la meitat. Amb aquesta intenció s’ha reforçat el departament comercial i es treballa per ampliar el catàleg, compost actualment per articles tan dispars com lliteres i accessoris per a albergs, que es venen sota la marca 30m2, i caixes intel·ligents d’emmagatzematge d’eines, de la marca Slickeep.

Tanmateix, Ripleg, que es defineix com una subcontractadora de serveis de projectes industrials, no vol cedir terreny en el treball a tercers, en què ofereix feines de disseny, tall, plegat, soldat, muntatge i acabat de peces metàl·liques. En aquest àmbit, l’empresa de Ripoll té socis industrials de la talla de Balay, Circutor i Girbau; bàsicament són clients de Catalunya o dels territoris més pròxims d’Espanya i de França -al país gal va el 15% de les vendes-, perquè la distància penalitza en la factura del transport d’aquest tipus de peces.

Per reforçar el negoci a tercers, Ripleg està apostant per un segment del mercat: el punxonat i el plegat automàtic. L’alternativa al punxonat en el tall de xapa és el làser, que requereix molt menys coneixement tècnic, “però el punxonat és molt més versàtil, més valorat pel mercat, no tothom ho pot fer i deixa més marge”, subratlla Jordi Batlle, director general de Ripleg i fill del fundador, Eudald Batlle. De fet, l’aposta per aquest tipus de tècnica la va fer el seu pare a partir de l’any 1993, quan va descobrir el fabricant alemany de maquinària industrial Trumpf, de bracet del seu representant a Espanya.

Jordi Batlle explica que la relació entre el seu progenitor, que abans de muntar l’empresa havia treballat de comercial a Casals Ventilació, i el venedor de Trumpf va ser com un veritable enamorament professional: “El meu pare va desenvolupar una gran passió per aquestes màquines i el seu màxim anhel era adquirir l’última novetat que sortia al mercat”, afirma.

La conseqüència és que Ripleg disposa avui dia d’una planta altament automatitzada que pot funcionar pràcticament sense operaris. De fet, durant la pandèmia, quan la companyia va haver d’enviar a casa part de la plantilla (d’un total de 60 persones), va poder mantenir la producció amb només tretze operaris treballant tres torns. La gestió de gairebé tot es podia fer des del mòbil.

Ara bé, el repte que ha suposat el virus per a aquesta empresa de Ripoll no és comparable amb els maldecaps que està representant la sortida de la pandèmia, pels colls d’ampolla en els subministraments a la indústria. En un primer estadi, Ripleg van haver de fer front als efectes sobre la matèria primera: la xapa va començar a escassejar i a triplicar i quadriplicar els preus en relació amb un any enrere. Ara s’afegeix la incertesa derivada de la caiguda de les comandes, atès que als seus clients tampoc no els estan arribant els components. “Hem rebut notificacions per part d’alguns clients que, d’una banda, ens insten a aplegar material per respondre ràpidament a les seves necessitats i, d’una altra, ens diuen que no poden garantir-nos la feina a una setmana vista, que no poden fer previsions”, lamenta Jordi Batlle.

Davant d’aquesta situació de caiguda de l’activitat, l’empresa ha optat per ajustar temporalment la plantilla a través d’un ERTO.