Contra les desigualtats

Aquest Pri­mer de Maig la gent tre­ba­lla­dora estem de cele­bració. Després d’una dècada de llui­tes i gràcies al diàleg social hem recu­pe­rat drets que ens havien arra­bas­sat i n’hem gua­nyat de nous, però sobre­tot hem acon­se­guit un millor marc nor­ma­tiu, una nova reforma labo­ral, que ree­qui­li­bra les rela­ci­ons labo­rals i que aposta deci­di­da­ment per l’esta­bi­li­tat en l’ocu­pació. Ara cal que des de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques hi posin els recur­sos neces­sa­ris per fer-la efec­tiva.

Aquesta bona notícia no amaga els grans rep­tes que tenim al davant. L’esca­lada de preus ens empo­breix cada dia més i aug­menta les desi­gual­tats al nos­tre país; Les grans trans­for­ma­ci­ons que està vivint la nos­tra eco­no­mia a causa de la digi­ta­lit­zació i la crisi climàtica poden expul­sar mol­tes per­so­nes del mer­cat de tre­ball com estem veient amb els ERO mas­sius en el sec­tor del comerç, entre d’altres.

Cal apos­tar per un nou con­tracte social que situï les per­so­nes i les seves neces­si­tats al cen­tre de les pri­o­ri­tats polítiques i econòmiques. En aquest sen­tit, cal con­te­nir els preus i per això es fa impres­cin­di­ble can­viar el sis­tema de fixació de preus de l’ener­gia i gra­var fis­cal­ment els bene­fi­cis cai­guts del cel de les empre­ses energètiques per tal de sal­var l’esta­bi­li­tat de per­so­nes i empre­ses. Cal desen­vo­lu­par una nego­ci­ació col·lec­tiva que garan­teixi el poder adqui­si­tiu i per tant, que inclo­gui clàusu­les de revisió sala­rial. No és de justícia incre­men­tar preus de béns i ser­veis i no apu­jar sala­ris, i que alguns facin negoci amb aquesta situ­ació. Cal un pacte de ren­des que vagi més enllà dels sala­ris i que abordi una reforma fis­cal que faci pagar als qui més tenen, perquè aquesta és l’única manera de garan­tir els drets de la ciu­ta­da­nia, és a dir, de tenir una sani­tat sense llis­tes d’espera, una escola no segre­ga­dora, habi­tatge social, aju­des direc­tes a les ren­des més bai­xes o una segu­re­tat social en què t’aten­guin pre­sen­ci­al­ment. Ara és l’hora de dis­po­sar de sala­ris sufi­ci­ents i dig­nes, de poten­ciar l’ocu­pació esta­ble i de qua­li­tat i de posar fi a les desi­gual­tats. La gent tre­ba­lla­dora ho tenim clar: aquesta crisi no l’hem de pagar nosal­tres!