Populisme fiscal

Aquesta setmana, el govern espanyol ha anunciat dos nous impostos sectorials a la banca i a les elèctriques. Els impostos serien temporals amb un horitzó de només dos anys d’aplicació i es calculen sobre els ingressos, no pas sobre el benefici. Es tracta de dos sectors que viuen un moment de bonança. Però això no hauria de ser motiu per posar un nou impost: l’impost de societats ja agafa una part dels beneficis quan les coses van bé. Tampoc sembla una mesura que vulgui frenar la inflació o millorar els problemes del sistema fiscal espanyol. La prohibició de traspassar-ho als clients és tot un brindis al sol.

Banca i elèctriques a Espanya necessiten reformes. A la banca, tot i que ha passat el temps que els bancs es reunien cada setmana i trucaven al Banc d’Espanya per dictar el tipus d’interès, continua havent-hi pràctiques millorables. Per exemple, la pujada concertada de marges simultània a la pujada de tipus d’interès mereixeria l’atenció de l’autoritat de defensa de la competència, o la gestió dels plans de pensions.

A les elèctriques, el mecanisme de fixació de preus és demencial i la normativa per instal·lar plaques solars per particulars és tot un regal a les grans empreses. No seria més adequat començar per aquí? Serien, a més, mesures que millorarien el funcionament de l’economia i reduirien el transvasament de recursos de la PIME competitiva a la gran empresa regulada. Posar un nou impost sempre hauria de ser l’última opció des d’un punt de vista d’eficiència econòmica.

En aquest cas, ha estat la primera. La preocupació del govern espanyol podria ser més fer populisme que arreglar l’economia. O és un avís del PSOE per negociar les ofertes de portes giratòries que d’aquí a uns mesos necessitaran els seus càrrecs, si es confirmen els sondejos.