Catalunya, al 12è lloc

La font no aclareix si és obra de l'esperat "anivellament regional" o bé l'efecte pervers de circumstàncies com ara el dèficit fiscal i la falta d'infraestructures, però el cert és que el PIB de Catalunya s'ha situat en el període 2000-2006 en el furgó de cua dels territoris espanyols.
Així, segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), si el creixement econòmic de l'Estat ha crescut de mitjana un 3,36%, el de Catalunya ho ha fet un 3,25% i se situa en el dotzè lloc de la llista.

Madrid, entre els líders
Força per sobre de la mitjana estatal, segons l'última actualització de la comptabilitat trimestral que publica l'institut estadístic espanyol, s'ha situat Múrcia, que encapçala el rànquing amb pràcticament un 4% de creixement mitjà. A continuació la lògica del reequilibrament interterritorial hi situa Andalusia, però aquesta mateixa lògica es trenca més endavant, perquè en tercer lloc hi ha Madrid. Tot seguit hi ha Extremadura, Castella-la Manxa i Cantàbria.

Per sota del Principat tan sols hi ha Navarra, Castella i Lleó, el País Basc, Galícia, la Rioja, Astúries i les Balears, aquestes últimes amb un creixement mitjà de tan sols un 2,29% en els sis anys analitzats.

L'estudi fet públic aporta dades corresponents a l'any passat. El creixement del 2006 també va ser liderat per Múrcia, amb un 4,1%, el mateix avenç del PIB que presentaven Cantàbria, Galícia i el País Basc, seguides de prop per Madrid, amb un creixement del 4%. En tot cas, Catalunya es torna a situar per sota de la mitjana espanyola, que va ser del 3,9%, amb un PIB del 3,8% al llarg de l'any passat. Els fanalets vermells de l'exercici se'ls van endur els dos arxipèlags, Balears i Canàries, amb un 3,4% i un 3,3% respectivament.

Extremadura, a la cua
No obstant, la situació objectiva de la butxaca dels catalans no està pas tan malament, si es compara amb les estimacions de PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu difoses fa pocs dies per l'oficina estadística europea Eurostat, que va observar la situació dels 27 membres comunitaris.

D'aquesta manera, atorgant el nivell 100 a la mitjana de la UE, Catalunya queda en quart lloc dins de l'Estat, al nivell de 124, és a dir, un 24% més amunt, per sota, però, de Madrid i el País Basc, totes dues amb un 36% més, i de Navarra (32%). Tancant el rànquing hi ha, precisament, algunes de les comunitats que més han crescut en els últims anys, és a dir, Múrcia, Galícia, Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura, que tanca la relació al nivell de 71, 29 punts per sota de la mitjana europea actual.