Una comunitat econòmica europea

Tota persona que defensi la independència de Catalunya ha de saber història. Comprovarà aleshores que tots els estats nous han aparegut després d’una guerra i concretament molts han aparegut després de la Segona Guerra Mundial. L’única excepció és Noruega, que va guanyar la independència a través d’un diàleg reeixit amb Suècia i comptant amb el suport de diverses potències europees. Però Espanya no és Suècia, i esperar que el diàleg civilitzat arribi a aconseguir la màxima llibertat per als catalans és una esperança que té poques possibilitats de reeixir. També hi ha una altra possibilitat, basada en la realitat econòmica dels països, europeus en el nostre cas.

La Comunitat Econòmica Europea està ja formada, però té poques jugades guanyades en el seu actiu. Destaca la moneda única i alguns aspectes concrets no massa importants. Es va encallar quan es va tractar d’unificar la fiscalitat –amb l’excepció de l’IVA– i els drets socials. Si seguim així no anirem enlloc.

Per això dono importància a la connexió que s’establirà amb la canonada que portarà hidrogen de Barcelona a Marsella i d’aquí a la resta de països de la Comunitat Europea. És una passa endavant, que a més no toca l’Espanya tradicional. En el futur és possible que apareguin guerres locals properes a la Unió Europea, però fora de la capa protectora de l’OTAN. La guerra de Rússia i Ucraïna n’és, per desgràcia, un exemple. Aquestes guerres no massa llunyanes incrementen la necessitat de posar fi a les baralles sobre guerres comercials i sobre diferències econòmiques entre els països que formen la CEE. Aquesta CEE podria entendre la independència de Catalunya si aquesta última aportés alguna cosa més a la CEE existent. És aquí on els catalans hem de trepitjar fort. La distribució a través del port de Barcelona del gas procedent dels jaciments del nord d’Àfrica i en els propers anys la distribució de l’hidrogen, pot ser un exemple d’afegit interessant per a la CEE. El port de Barcelona ocupa el primer lloc en el subministrament de gas natural liquat al Mediterrani. Però hauríem de treure encara més partit del port de Barcelona. L’economia catalana no té mines ni grans indústries, però en canvi està demostrant una fortalesa clara en start-ups de tecnologia digital. Aquesta podria ser una altra aportació catalana. El turisme i els 300 km de platja segueixen sent l’altra. La Generalitat podria actuar de manera que Catalunya pogués presentar a Europa un panorama industrial o empresarial diferent i complementari del que hi ha a Europa.

La independència de Catalunya arribarà per aquest camí, o per un altre que no sé imaginar. La població catalana, que pot representar una curta majoria a favor de la independència, podria aconseguir un percentatge molt superior si es veiés que amb la independència hi ha un camí per a millorar l’economia. D’altra manera no veig l’empresari mobilitzat per a aconseguir la independència. Catalunya té centenars de quilòmetres de frontera amb Espanya que no es podran canviar ni tocar, de manera que només arguments econòmics sòlids poden aconseguir el que volem. Deixo totalment al marge les guerres i els actes de violència. Les guerres haurien d’estar prohibides per un organisme internacional potent i decidit a intervenir.