Pànic a les borses

No ho havia aconseguit ni la lamentable bombolla tecnològica, que va comportar ni més ni menys que tres anys de caigudes consecutives a la borsa entre el 2000 i el 2002, ni els atemptats de l'11 de setembre del 2001 als EUA, ni els del sinistre 11 de març a Atocha.

El principal indicador del mercat borsari espanyol, l'Íbex-35, va caure en la sessió d'ahir més de 1.000 punts d'una tacada, equivalents al 7,5% del seu valor, en el pitjor descens en la seva història.
El daltabaix només es pot comparar amb el registrat el 21 d'octubre del 1987, quan la borsa espanyola va perdre un 7,7%, o amb l'esclat de la primera Guerra del Golf, el 1991, quan va ser del 8,49%.

D'aquesta manera, l'Íbex-35 perd en el que portem d'any un 16,8%, taxa que duplica la discreta revalorització del 8% que va atènyer el 2007, i ha deixat enrere totes les cotes psicològiques possibles des dels 15.000 llargs en què se situava al final de l'any passat. Ahir l'indicador de referència va tancar a 12.625,8 punts.

El fantasma americà
Dilluns negre, doncs, sense un motiu gaire clar, però amb el fantasma de la recessió nord-americana pesant sobre els ànims dels inversors. Un fantasma que van evocar ahir els ministres de Finances de la zona euro (Eurogrup) i la Comissió Europea, que van reconèixer que és possible que l'economia nord-americana entri en recessió.

El fet és que pràcticament tots els grans valors del mercat van tancar la jornada amb descensos, en línia amb la resta de parquets europeus, encomanats també del pànic provinent de l'altra banda de l'Atlàntic. Curiosament, als Estats Units era un dia festiu, dedicat al màrtir de la causa antiracista Martin Luther King.

Sembla que les actuacions anunciades pel president nord-americà, George W. Bush, que pretén rebaixar els impostos de forma generalitzada per augmentar el poder adquisitiu de les famílies, i les baixades de tipus d'interès que probablement aplicarà la Reserva Federal, es reflecteixen en la ment com a mesures poc menys que desesperades per salvar els mobles del que pot ser una crisi inevitable.

El mercat sembla aquest any afectat per una certa mala consciència després de cinc exercicis amb pujades, i no pot sortir de l'espiral de pànic que fa que uns inversors arrosseguin els altres cap al cantó de les vendes.

En tot cas, tots els experts coincidien a assegurar que la borsa, que sempre pateix molt més la incertesa que la mateixa seguretat de la debacle, capgirarà la tendència i aprofitarà els baixos preus en el moment en què es concreti el que pot passar, sigui el que sigui, amb l'economia dels Estats Units.

Pel que fa a les accions, Iberdrola va rebre el cop més fort, amb una caiguda del 12,6% del seu valor, estalonada per Gamesa i Sacyr Vallehermoso, amb pèrdues de l'11,1% i el 10,1%, respectivament. La llista de les caigudes alarmants, però, era eterna, i tot i que els sectors tristament protagonistes d'aquests últims dies han estat el bancari i el constructor, el cert és que hi va haver bufetades per a tots. Només Agbar va aconseguir tancar plana, i Colonial un lleu repunt, totes dues envoltades de números vermells.

A Europa la tònica va ser similar. Frankfurt va retrocedir un 7,2%, París un 6,8% i Londres un 5,5%.