Pànic a les borses

No ho havia acon­se­guit ni la lamen­ta­ble bom­bo­lla tec­nològica, que va com­por­tar ni més ni menys que tres anys de cai­gu­des con­se­cu­ti­ves a la borsa entre el 2000 i el 2002, ni els atemp­tats de l'11 de setem­bre del 2001 als EUA, ni els del sinis­tre 11 de març a Atocha.

El prin­ci­pal indi­ca­dor del mer­cat bor­sari espa­nyol, l'Íbex-35, va caure en la sessió d'ahir més de 1.000 punts d'una tacada, equi­va­lents al 7,5% del seu valor, en el pit­jor des­cens en la seva història.
El dal­ta­baix només es pot com­pa­rar amb el regis­trat el 21 d'octu­bre del 1987, quan la borsa espa­nyola va per­dre un 7,7%, o amb l'esclat de la pri­mera Guerra del Golf, el 1991, quan va ser del 8,49%.

D'aquesta manera, l'Íbex-35 perd en el que por­tem d'any un 16,8%, taxa que duplica la dis­creta reva­lo­rit­zació del 8% que va atènyer el 2007, i ha dei­xat enrere totes les cotes psi­cològiques pos­si­bles des dels 15.000 llargs en què se situ­ava al final de l'any pas­sat. Ahir l'indi­ca­dor de referència va tan­car a 12.625,8 punts.

El fan­tasma ame­ricà
Dilluns negre, doncs, sense un motiu gaire clar, però amb el fan­tasma de la recessió nord-ame­ri­cana pesant sobre els ànims dels inver­sors. Un fan­tasma que van evo­car ahir els minis­tres de Finan­ces de la zona euro (Euro­grup) i la Comissió Euro­pea, que van reconèixer que és pos­si­ble que l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana entri en recessió.

El fet és que pràcti­ca­ment tots els grans valors del mer­cat van tan­car la jor­nada amb des­cen­sos, en línia amb la resta de par­quets euro­peus, enco­ma­nats també del pànic pro­vi­nent de l'altra banda de l'Atlàntic. Curi­o­sa­ment, als Estats Units era un dia fes­tiu, dedi­cat al màrtir de la causa anti­ra­cista Mar­tin Lut­her King.

Sem­bla que les actu­a­ci­ons anun­ci­a­des pel pre­si­dent nord-ame­ricà, George W. Bush, que pretén rebai­xar els impos­tos de forma gene­ra­lit­zada per aug­men­tar el poder adqui­si­tiu de les famílies, i les bai­xa­des de tipus d'interès que pro­ba­ble­ment apli­carà la Reserva Fede­ral, es reflec­tei­xen en la ment com a mesu­res poc menys que des­es­pe­ra­des per sal­var els mobles del que pot ser una crisi ine­vi­ta­ble.

El mer­cat sem­bla aquest any afec­tat per una certa mala consciència després de cinc exer­ci­cis amb puja­des, i no pot sor­tir de l'espi­ral de pànic que fa que uns inver­sors arros­se­guin els altres cap al cantó de les ven­des.

En tot cas, tots els experts coin­ci­dien a asse­gu­rar que la borsa, que sem­pre pateix molt més la incer­tesa que la mateixa segu­re­tat de la deba­cle, cap­gi­rarà la tendència i apro­fi­tarà els bai­xos preus en el moment en què es con­creti el que pot pas­sar, sigui el que sigui, amb l'eco­no­mia dels Estats Units.

Pel que fa a les acci­ons, Iber­drola va rebre el cop més fort, amb una cai­guda del 12,6% del seu valor, esta­lo­nada per Gamesa i Sacyr Valle­her­moso, amb pèrdues de l'11,1% i el 10,1%, res­pec­ti­va­ment. La llista de les cai­gu­des alar­mants, però, era eterna, i tot i que els sec­tors tris­ta­ment pro­ta­go­nis­tes d'aquests últims dies han estat el ban­cari i el cons­truc­tor, el cert és que hi va haver bufe­ta­des per a tots. Només Agbar va acon­se­guir tan­car plana, i Colo­nial un lleu repunt, totes dues envol­ta­des de números ver­mells.

A Europa la tònica va ser simi­lar. Frank­furt va retro­ce­dir un 7,2%, París un 6,8% i Lon­dres un 5,5%.