L’envelliment del món rural i la falta de relleu generacional posen “en perill” la pagesia gironina

La pagesia gironina està “en perill”. La falta de relleu generacional ha portat al sector a una situació “preocupant” que posa en risc la continuïtat de la professió a la demarcació. Des de l’Associació pel Desenvolupament Rural i Agrari (Adrinoc) alerten que aquesta situació fa anys que dura i que cal posar-hi solució perquè “no es pot viure sense pagesos”. El seu gerent, Jordi Terrades, assenyala que estan creant una xarxa local per buscar fórmules per donar suport a persones que no venen de tradició pagesa i que s’hi volen dedicar. Un d’ells és en Jalil Garcia, té 16 anys i el seu somni és tenir la seva granja. Ara està cursant un grau en Agropecuària a l’Institut de la Garrotxa i fa pràctiques en una granja a Santa Pau.

“Calen noves polítiques enfocades a fer més atractiva i viable la pagesia. Estem en un moment de veritable necessitat”. Son paraules de la Neus Monllor, consultora agrosocial i experta en relleu agrari a les comarques de Girona. L’envelliment del sector a la demarcació no és excepcional i, de fet, es tracta d’un problema d’abast català, estatal i europeu. La realitat és que les explotacions tenen dificultats per tirar endavant i això ha fet que el model tradicional, que passava de pares a fills, hagi canviat.

Molts propietaris d’explotacions agrícoles o ramaderes recomanen als seus fills que busquin altres projectes professionals, per les dificultats que suposa tirar endavant l’empresa. Monllor assenyala que el que cal és fer polítiques públiques en favor del sector. La clau, assenyala consultora, és fer p”atractiva i sobretot viable” la professió.

Una de les fórmules és apostant per reduir la burocràcia i ajudant als nous pagesos a tenir una incorporació més “fàcil” al sector, amb ajudes per evitar haver de fer grans inversions de diners que impliquin molts anys de deutes. Perquè això sigui possible cal, però, que totes les administracions vagin de la mà i que sigui una “aposta de país”.

Una de les entitats que està apostant per buscar solucions és Adrinoc, que ha creat una xarxa local que vol facilitar l’accés a la pagesia a persones que no ho han estat mai i que no venen d’una tradició rural. El gerent d’Adrinoc, Jordi Terrades, assenyala que a vegades les dificultats per accedir la terra són “importants”.

A través d’aquesta xarxa es pretén donar suport a aquestes persones que volen tirar endavant un projecte, però que no tenen els recursos necessaris per iniciar l’activitat amb totes les garanties. A més, des de l’entitat adverteixen que hi ha molta gent que està a punt de deixar de treballar en el món de la pagesia que “és invisible”.

“El que volem és oferir a aquestes persones que finalitzaran l’activitat en els propers anys una manera de traspassar-ho a les noves generacions que la puguin continuar amb garanties”, remarca Terrades.

Un dels elements clau per poder seguir amb el relleu generacional en el món de la pagesia és la formació. Com que el model tradicional de pares a fills ha canviat per aquells que es volen dedicar a la pagesia sense tenir-ne experiència ni tradició, la formació ha passat a ser un element determinant per poder assegurar el futur.

Un bon exemple és en Jalil Macià. Té 16 anys i a casa seva no s’han dedicat mai a la pagesia. El seu somni és poder tenir la seva pròpia granja i tirar endavant amb l’explotació. Explica que sempre ha volgut treballar de pagès, que li agrada molt i que és conscient de les dificultats per tirar endavant el negoci. Actualment en Jalil està acabant un grau mitjà en Agropecuària a l’INS la Garrotxa d’Olot i uns dies per setmana fa pràctiques en una granja de Santa Pau. Està convençut que quan surti d’allà es podrà dedicar a fer de pagès, tal i com sempre ha volgut.

També n’està convençut l’Albert Folguerona, cap d’àrea del grau que estudia en Jalil a l’institut i pagès. Explica que el 85% dels alumnes que estudien acaben treballant i, per tant, és una professió amb futur. “Ens calen pagesos i hi ha feina, però hem d’aconseguir que sigui més fàcil, més atractiu i més accessible”, remarca.