Economia

L’envelliment del món rural i la falta de relleu generacional posen “en perill” la pagesia gironina

La page­sia giro­nina està “en perill”. La falta de relleu gene­ra­ci­o­nal ha por­tat al sec­tor a una situ­ació “pre­o­cu­pant” que posa en risc la con­tinuïtat de la pro­fessió a la demar­cació. Des de l’Asso­ci­ació pel Desen­vo­lu­pa­ment Rural i Agrari (Adri­noc) aler­ten que aquesta situ­ació fa anys que dura i que cal posar-hi solució perquè “no es pot viure sense page­sos”. El seu gerent, Jordi Ter­ra­des, asse­nyala que estan cre­ant una xarxa local per bus­car fórmu­les per donar suport a per­so­nes que no venen de tra­dició pagesa i que s’hi volen dedi­car. Un d’ells és en Jalil Gar­cia, té 16 anys i el seu somni és tenir la seva granja. Ara està cur­sant un grau en Agro­pecuària a l’Ins­ti­tut de la Gar­rotxa i fa pràcti­ques en una granja a Santa Pau.

“Calen noves polítiques enfo­ca­des a fer més atrac­tiva i via­ble la page­sia. Estem en un moment de veri­ta­ble neces­si­tat”. Son parau­les de la Neus Mon­llor, con­sul­tora agro­so­cial i experta en relleu agrari a les comar­ques de Girona. L’enve­lli­ment del sec­tor a la demar­cació no és excep­ci­o­nal i, de fet, es tracta d’un pro­blema d’abast català, esta­tal i euro­peu. La rea­li­tat és que les explo­ta­ci­ons tenen difi­cul­tats per tirar enda­vant i això ha fet que el model tra­di­ci­o­nal, que pas­sava de pares a fills, hagi can­viat.

Molts pro­pi­e­ta­ris d’explo­ta­ci­ons agrícoles o rama­de­res reco­ma­nen als seus fills que bus­quin altres pro­jec­tes pro­fes­si­o­nals, per les difi­cul­tats que suposa tirar enda­vant l’empresa. Mon­llor asse­nyala que el que cal és fer polítiques públi­ques en favor del sec­tor. La clau, asse­nyala con­sul­tora, és fer p”atrac­tiva i sobre­tot via­ble” la pro­fessió.

Una de les fórmu­les és apos­tant per reduir la burocràcia i aju­dant als nous page­sos a tenir una incor­po­ració més “fàcil” al sec­tor, amb aju­des per evi­tar haver de fer grans inver­si­ons de diners que impli­quin molts anys de deu­tes. Perquè això sigui pos­si­ble cal, però, que totes les admi­nis­tra­ci­ons vagin de la mà i que sigui una “aposta de país”.

Una de les enti­tats que està apos­tant per bus­car solu­ci­ons és Adri­noc, que ha creat una xarxa local que vol faci­li­tar l’accés a la page­sia a per­so­nes que no ho han estat mai i que no venen d’una tra­dició rural. El gerent d’Adri­noc, Jordi Ter­ra­des, asse­nyala que a vega­des les difi­cul­tats per acce­dir la terra són “impor­tants”.

A través d’aquesta xarxa es pretén donar suport a aques­tes per­so­nes que volen tirar enda­vant un pro­jecte, però que no tenen els recur­sos neces­sa­ris per ini­ciar l’acti­vi­tat amb totes les garan­ties. A més, des de l’enti­tat adver­tei­xen que hi ha molta gent que està a punt de dei­xar de tre­ba­llar en el món de la page­sia que “és invi­si­ble”.

“El que volem és ofe­rir a aques­tes per­so­nes que fina­lit­za­ran l’acti­vi­tat en els pro­pers anys una manera de tras­pas­sar-ho a les noves gene­ra­ci­ons que la puguin con­ti­nuar amb garan­ties”, remarca Ter­ra­des.

Un dels ele­ments clau per poder seguir amb el relleu gene­ra­ci­o­nal en el món de la page­sia és la for­mació. Com que el model tra­di­ci­o­nal de pares a fills ha can­viat per aquells que es volen dedi­car a la page­sia sense tenir-ne experiència ni tra­dició, la for­mació ha pas­sat a ser un ele­ment deter­mi­nant per poder asse­gu­rar el futur.

Un bon exem­ple és en Jalil Macià. Té 16 anys i a casa seva no s’han dedi­cat mai a la page­sia. El seu somni és poder tenir la seva pròpia granja i tirar enda­vant amb l’explo­tació. Explica que sem­pre ha vol­gut tre­ba­llar de pagès, que li agrada molt i que és cons­ci­ent de les difi­cul­tats per tirar enda­vant el negoci. Actu­al­ment en Jalil està aca­bant un grau mitjà en Agro­pecuària a l’INS la Gar­rotxa d’Olot i uns dies per set­mana fa pràcti­ques en una granja de Santa Pau. Està con­vençut que quan surti d’allà es podrà dedi­car a fer de pagès, tal i com sem­pre ha vol­gut.

També n’està con­vençut l’Albert Fol­gue­rona, cap d’àrea del grau que estu­dia en Jalil a l’ins­ti­tut i pagès. Explica que el 85% dels alum­nes que estu­dien aca­ben tre­ba­llant i, per tant, és una pro­fessió amb futur. “Ens calen page­sos i hi ha feina, però hem d’acon­se­guir que sigui més fàcil, més atrac­tiu i més acces­si­ble”, remarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.