La llet, gairebé a preu de gasolina

Els ali­ments del cis­tell de mer­cat van con­su­mar una esca­lada històrica el 2007. Els ene­mics dels pres­su­pos­tos fami­li­ars són pro­duc­tes bàsics com la llet i el pa, que a Cata­lu­nya es van enca­rir un 31% i un 11,8% res­pec­ti­va­ment, i, jun­ta­ment amb l’alça del petroli, són els res­pon­sa­bles d’empènyer la inflació fins al 4,3%, una dècima més que a l’Estat.

El govern cen­tral s’exculpa del repunt infla­ci­o­nista esgri­mint que les cau­ses són “exògenes”: les males colli­tes de cere­als (agreu­ja­des pel crei­xe­ment de la demanda de la Xina i l’Índia) i un bar­ril de petroli que ronda el sos­tre dels 100 dòlars.

Si bé l’enca­ri­ment del cru és igual per a tot­hom a nivell inter­na­ci­o­nal, Espa­nya és una excepció en el desor­bi­tat aug­ment dels preus del pa i la llet. En el cas de la llet –i deri­vats com ara la man­tega, el for­matge i el iogurt– hi ha un pro­blema d’oferta, ja que exis­teix una quota de Brus­sel·les que limita la pro­ducció a 6,1 mili­ons de tones, quan la demanda és de 9 tones.

Després d’una esca­lada del 31% (un 12% només durant el mes d’octu­bre), un litre de llet costa entre 0,99 i 1,06 euros, men­tre que un litre de gaso­lina sense plom de 95 octans ronda els 1,20 euros a les ben­zi­ne­res cata­la­nes. Des de la seva refun­dació la tar­dor de l’any pas­sat, la Comissió Naci­o­nal de la Com­petència (CNC) està inves­ti­gant si la pujada dels preus obe­eix a un pacte il·legal de la indústria ali­mentària. El secre­tari d’Estat d’Eco­no­mia, David Vegara, es va reme­tre ahir a l’expe­di­ent obert a la CNC, òrgan total­ment inde­pen­dent ara del minis­teri, per evi­tar valo­rar-ho.
A més de la llet, l’enca­ri­ment del cis­tell de mer­cat es com­ple­menta amb la carn d’oví (11,2%), els ous (10,6%), els lle­gums (7,9%) i els cere­als i deri­vats, com ara pas­tes i fari­nes (6,7%). Alhora l’enca­ri­ment dels car­bu­rants pel preu del cru apuja el trans­port un 6,5%.

Objec­tiu obli­dat
Ni el vice­pre­si­dent econòmic, Pedro Sol­bes, ni Vegara van ocul­tar que la inflació del 2007 és una mala dada. Tot i que va obviar la des­vi­ació de més de dos punts res­pecte a la pre­visió del 2%, Sol­bes va garan­tir que l’aug­ment de l’IPC del 4,2% a l’Estat és el “sos­tre” i que ja es va tocar el 2006 i entre maig i juny del 2001. El pronòstic de Sol­bes és que l’IPC es man­tindrà igual fins a la pri­ma­vera i que el 2008 no hi haurà més aug­ments.

La pre­visió és aca­bar el 2008 per sota del 3%. “Sem­pre que el preu del petroli no aug­menti fins a 125 dòlars...”, va aler­tar un Vegara escal­dat per l’alça del cru en l’últim tri­mes­tre, des de 70 dòlars a més de 90. Sol­bes també va cul­par les famílies per una inflació que “és con­seqüència, en part, de l’excés de con­sum energètic que té Espa­nya per uni­tat de pro­ducte”.