Economia

Agricultura

El valor de la terra

Administracions i pagesia s’han unit al nord del Maresme i la Selva Marítima amb l’ambiciós projecte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

La preservació del territori, el conreu i promoció del producte de proximitat i la garantia d’un relleu generacional en el sector són els reptes principals d’un futur orientat a la sobirania alimentària

L’espai agrícola ha perdut el 52% de la superfície des dels anys cinquanta del segle passat

El riu Tor­dera com a eix geogràfic de referència i unió entre dues comar­ques i dues demar­ca­ci­ons. Encai­xat entre el Mont­ne­gre i el Cor­re­dor i les plat­ges del nord del Maresme i la Selva, dona forma a una extensió de més de 2.300 hectàrees de con­reus, prin­ci­pal­ment d’horta. L’Espai Agrari de la Baixa Tor­dera engloba una de les zones agrícoles més impor­tants del país i és el resul­tat d’unir el suport dels ajun­ta­ments de Pala­folls, Tor­dera, Santa Susanna, Mal­grat de Mar i Bla­nes, de la Dipu­tació de Bar­ce­lona i dels repre­sen­tants del sec­tor agrícola, que inclou tant les coo­pe­ra­ti­ves com els tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res del camp. “No ha estat ni ràpid ni fàcil.” Parla el pre­si­dent de l’ens i alcalde de Pala­folls, Fran­cesc Ale­many, un dels impul­sors més entu­si­as­tes del pro­jecte. “Les arrels de tot ple­gat cal bus­car-les fa vint anys, quan els ajun­ta­ments de la zona ja van veure clar que calia dis­po­sar d’un ens que garantís la pro­tecció del seu espai agrari”, relata. En aquell moment ja van ser els matei­xos pro­ta­go­nis­tes que ara, capi­ta­ne­jats per un Pala­folls que en el seu pla­ne­ja­ment urbanístic del 2006 pre­veia una pro­tecció espe­cial de les zones agrícoles i ja incloïa un pro­jecte de Parc Agrícola de la Baixa Tor­dera que s’ampli­ava a la resta de pobla­ci­ons impli­ca­des. “Deu anys després, les coo­pe­ra­ti­ves agràries de Tor­dera, Progrés-Garbí de Mal­grat i Conca de la Tor­dera de Bla­nes i Pala­folls fan el pas jun­ta­ment amb la resta d’actors impli­cats per arri­bar a una ini­ci­a­tiva con­junta”, relata.

Pri­me­res pas­ses

El novem­bre del 2017 se signa la Carta per a la Gestió i el Desen­vo­lu­pa­ment de l’Espai Agrari de la Baixa Tor­dera. “Va ser una fita molt impor­tant, perquè com­pro­me­tia tot­hom en un full de ruta con­cret que tenia com a prin­ci­pal objec­tiu enfor­tir la pre­ser­vació, la millora i el desen­vo­lu­pa­ment d’aquest espai agrícola de gran valor dins i fora de la comarca”, explica Ale­many. Amb la col·labo­ració i l’asses­so­ra­ment de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, el juny del 2021 nai­xia l’Espai Agrari de la Baixa Tor­dera (EABT) acom­pa­nyat d’un pla de gestió cen­trat en tres eixos: la pre­ser­vació de l’espai, el con­reu i la pro­moció del pro­ducte de pro­xi­mi­tat com a sec­tor econòmic de rellevància i la garan­tia d’un relleu gene­ra­ci­o­nal en una acti­vi­tat que comença a enve­llir. “Ho havíem d’impul­sar amb certa agi­li­tat, perquè la mit­jana d’edat de la nos­tra page­sia és de 52 anys i el temps per incloure gent jove en el sec­tor cons­treny”, hi afe­geix Ale­many.

Espai periurbà

Des de la Dipu­tació, la res­pon­sa­ble de la Uni­tat de Suport als Espais Agra­ris, Sònia Callau, exposa que l’EABT afronta, igual que altres zones del país, un futur mar­cat per una ubi­cació a tocar de les pobla­ci­ons i del seu crei­xe­ment urbà, que pot posar en perill la seva existència. “Calen meca­nis­mes que en pre­ser­vin l’acti­vi­tat, que els donin a conèixer i que aju­din a arti­cu­lar pro­pos­tes econòmiques fac­ti­bles”, asse­nyala. En aquest sen­tit, les dades són clares: l’espai agrícola entre el Maresme i la Selva ha per­dut el 52% de la superfície agrària des dels anys cin­quanta del segle pas­sat, con­cre­ta­ment, 2.572 hectàrees, una àrea equi­va­lent a 3.600 camps de fut­bol. Mal­grat que el model d’espai agrari és molt sem­blant al d’altres que ha dis­se­nyat la Dipu­tació, l’EABT des­taca perquè uneix, a banda de la pro­ducció d’horta inten­siva molt pro­fes­si­o­na­lit­zada amb espai fores­tal, zones des­ti­na­des a la pas­tura i a l’agri­cul­tura exten­siva. El 60% de l’espai agrari de l’EABT és fores­tal i el terme muni­ci­pal de Tor­dera n’engloba la major part. “Aquests pro­jec­tes d’espais agra­ris són bàsics per garan­tir la per­vivència d’una agri­cul­tura periur­bana que manté el sub­mi­nis­tra­ment de pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat a tota l’àrea metro­po­li­tana, però que al mateix temps poden estar amenaçats pel crei­xe­ment urbanístic”, manté Callau, que insis­teix també en la neces­si­tat de tro­bar la fórmula “per faci­li­tar l’accés a la terra a la gent que la vul­gui tre­ba­llar, perquè, si no hi ha relleu, no hi haurà sec­tor.”

Des del sec­tor agrari, acos­tu­mat a mirar-se amb cert recel les pro­pos­tes que venen de les admi­nis­tra­ci­ons, la cre­ació de l’Espai Agrari de la Baixa Tor­dera ha estat un incen­tiu i un motiu de con­fiança en el futur. Xavier Cas­tells, gerent de la Coo­pe­ra­tiva Agrícola Progrés-Garbí de Mal­grat, ho té clar. “Aquest és un camí que l’hem de fer ple­gats, perquè, si no cui­dem l’agri­cul­tura que tenim més a prop, l’agri­cul­tura des­a­pa­reix i, en con­seqüència, també la pro­ducció d’ali­ments”, exposa, i reco­neix que el procés per acon­se­guir l’ens “ha estat lent i fei­xuc”. “Fins ara s’ha fet molta feina de pape­rassa i poca de directa al camp, perquè no dis­posàvem del CIF ni de pres­su­post. Ara sem­bla que començarem a cami­nar”, asse­nyala Cas­tells, que defi­neix el pro­jecte com a “bona mesura, sobre­tot des dels ajun­ta­ments, que són els que millor conei­xen la rea­li­tat de cada poble”. En aquest sen­tit, Josep Soms, agri­cul­tor de la zona del pla de Grau de Mal­grat, rei­vin­dica que va ser el sec­tor “fa un gra­pat d’anys” el que va voler posar el focus en la neces­si­tat de revi­ta­lit­zar l’agri­cul­tura de pro­xi­mi­tat de la zona del Maresme i la Selva. “Ho va vehi­cu­lar a través de les coo­pe­ra­ti­ves, que van aca­bar pres­si­o­nant les admi­nis­tra­ci­ons, inclosa la Dipu­tació, perquè tot es comencés a moure”, recorda, i hi afe­geix que el més impor­tant “és defi­nir les actu­a­ci­ons amb el màxim con­sens pos­si­ble de totes les parts impli­ca­des, sobre­tot escol­tant el pagès i les seves neces­si­tats”.

Pri­me­res actu­a­ci­ons

A prin­ci­pis del maig pas­sat, l’asso­ci­ació Espai Agrari de la Baixa Tor­dera va apro­var els nous esta­tuts, el pla d’actu­a­ci­ons de l’asso­ci­ació per a aquest 2023 i els regla­ments de la nova marca EABT, de cessió d’ús del dis­tin­tiu i la seva nor­ma­tiva específica. En con­cret, es van esta­blir dotze actu­a­ci­ons a desen­vo­lu­par, “acor­da­des amb la page­sia de la zona”, entre les quals des­ta­quen la cre­ació d’un sis­tema de pre­visió mete­o­rològica per infor­mar els agri­cul­tors i opti­mit­zar la presa de deci­si­ons que mini­mit­zin l’impacte de les situ­a­ci­ons mete­o­rològiques adver­ses; un estudi de senya­lit­zació que inclo­gui el dis­seny de les dife­rents tipo­lo­gies de senyals i la pro­posta d’ubi­cació al ter­ri­tori; una cam­pa­nya de pro­moció de la marca; la carac­te­rit­zació de les explo­ta­ci­ons agràries de l’espai agrari; un estudi de la xarxa de reg i dre­natge que deter­mini les zones de recàrrega de l’aqüífer; la cre­ació d’un banc de ter­res amb els sòls aban­do­nats o en risc d’aban­do­na­ment que tin­guin poten­cial per ser con­re­ats, i un pla de relleu agrari que incor­pori també les espe­ci­fi­ci­tats de l’EABT.

Més dades
De les 2.300 hectàrees conreades de l’EABT, un 70% són cultius de regadiu i un 30%, de secà. L’horta es concentra a Palafolls, Blanes i Malgrat de Mar, mentre que Tordera destaca pels cereals i els farratges. D’explotacions ramaderes, n’hi ha 46 de censades, agrupades sobretot a Tordera i Palafolls. El sector dona feina a unes 700 persones.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia