Economia

Economia

Lloguers impagables

El nou límit de preus resulta una mesura insuficient en un mercat amb més demanda que oferta

El Sindicat de Llogateres demana sancions i la Generalitat amenaça de portar l’índex als tribunals

Els experts insten els polítics a apostar per l’habitatge com un dret, un pilar de l’estat del benestar

El govern català ha amenaçat de portar als tribunals l’índex de preus del lloguer estatal
“L’índex pot beneficiar qui viu de lloguer, però en cap cas qui vulgui accedir al mercat”
Més del 50% dels que busquen pis de lloguer es fixen com a límit 800 euros, quan sols un 3% de l’oferta s’hi adiu

Llo­gar un pis a Bar­ce­lona l’any 2002 cos­tava de mit­jana 520 euros. A Girona el preu era de 340 euros i en ciu­tats com Saba­dell i Ter­rassa la quota era de 426 i 397 euros, res­pec­ti­va­ment. Vint anys després, a la ciu­tat de Bar­ce­lona s’han superat ja els 1.000 euros de mit­jana i tro­bar un pis de llo­guer per menys de 600 resulta una qui­mera a les tres ciu­tats. Les últi­mes dades publi­ca­des fa una set­mana per l’Ins­ti­tut Català del Sòl (Incasòl) con­fir­men l’espi­ral d’aug­ment dels llo­guers, que coin­ci­deix amb una reducció de l’oferta d’habi­tat­ges i que s’està tra­duint en una dis­mi­nució del nom­bre de con­trac­tes. Des del 2013, quan llo­gar un pis cos­tava de mit­jana a Cata­lu­nya 542,18 euros, s’ha pas­sat a 835,22 euros el 2023, fet que repre­senta una pujada supe­rior al 50% i que és encara supe­rior (57%) a l’àrea de Bar­ce­lona. Amb aquests aug­ments expo­nen­ci­als, que han pro­vo­cat que els cata­lans, segons un estudi recent de CCOO, des­ti­nin més del 50% del seu salari a pagar el llo­guer, les rei­vin­di­ca­ci­ons de mesu­res per rebai­xar uns preus impos­si­bles han cons­tituït els últims anys el prin­ci­pal cavall de bata­lla d’enti­tats que llui­ten pel dret a l’habi­tatge, com el Sin­di­cat de Llo­ga­te­res i la Pla­ta­forma d’Afec­tats per la Hipo­teca (PAH).

Per això, l’entrada en vigor el 16 de març pas­sat de l’índex esta­tal per con­tro­lar el preu dels llo­guers a les zones ten­si­o­na­des, la mesura estre­lla de la pri­mera llei de l’habi­tatge apro­vada pel govern espa­nyol el maig de l’any pas­sat, ha des­per­tat una reacció ambi­va­lent entre aques­tes enti­tats. D’una banda, s’han mos­trat satis­fe­tes pel fet que una mesura llar­ga­ment exi­gida vegi per fi la llum. Però alhora no poden evi­tar expres­sar seri­o­sos dub­tes sobre si real­ment ser­virà per rebai­xar els preus. El que tenen clar, però, igual que pro­pi­e­ta­ris, immo­biliàries i experts, és que, en un mer­cat amb més demanda que oferta, aquesta mesura no resoldrà el pro­blema estruc­tu­ral de l’habi­tatge.

A Cata­lu­nya, l’únic ter­ri­tori de l’Estat on de moment s’implanta el nou índex, el límit s’aplica en 140 muni­ci­pis, els que el govern català con­si­dera que tenen més difi­cul­tat per tro­bar un llo­guer asse­qui­ble i on el preu del llo­guer ha expe­ri­men­tat la pujada més gran en els últims anys. El nou límit, que, a diferència del català, fixa un preu mínim i un de màxim en funció de l’habi­tatge, serà d’obli­gat com­pli­ment per als grans teni­dors, és a dir, per a les per­so­nes físiques o jurídiques amb més de cinc habi­tat­ges. Però la llei també deixa clar que als 140 muni­ci­pis con­si­de­rats pro­blemàtics qual­se­vol habi­tatge que es llo­gui després d’estar cinc anys fora del mer­cat també haurà de tenir en compte els límits i que ningú –ni grans ni petits teni­dors– podrà ja posar un preu supe­rior al que figuri en el con­tracte ante­rior.

L’índex ja està en vigor, però la decisió del govern de la Gene­ra­li­tat de pre­sen­tar un reque­ri­ment al Minis­teri d’Habi­tatge perquè tin­gui en compte l’índex català, que ja va estar en vigor i va ser tom­bat pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, ha afe­git una incer­tesa extra. En cas que l’Estat no ho accepti, el govern català ha amenaçat de pre­sen­tar un con­tenciós admi­nis­tra­tiu.

Arri­bats a aquest punt, i tenint en compte que hi ha molta lle­tra petita i que l’índex té excep­ci­ons, com per exem­ple l’obra nova i els habi­tat­ges on s’hagin fet reha­bi­li­ta­ci­ons per a l’estalvi energètic, les enti­tats diuen que esta­ran vigi­lants i dema­nen un sis­tema de san­ci­ons que en garan­teixi l’apli­cació.“Estem con­ten­tes, però la mesura arriba tard. A més, és cert que ser­virà perquè no pugin més els preus, però el que neces­si­tem no és que es con­ge­lin, sinó que bai­xin”, comenta Lucía Del­gado, por­ta­veu de la PAH, que recorda que ara hi ha gent que està pagant 1.700 euros per un pis d’una o dues habi­ta­ci­ons al Poble-sec i que el que cal són, “més enllà de la cons­trucció d’habi­tat­ges soci­als, altres mesu­res com­ple­mentàries per ampliar els parcs de llo­guer públic i recu­pe­rar habi­tat­ges que ara són en mans de fons vol­tors”. Des del Sin­di­cat de Llo­ga­te­res, la prudència en la valo­ració és encara més gran, perquè asse­gu­ren que només serà un bon índex si pro­pi­cia “una bai­xada del 50%” de l’incre­ment acu­mu­lat en els últims 10 anys i, en la línia del govern català, cri­ti­quen que hi hagi dues xifres en el límit del minis­teri, perquè “dona màniga ampla a l’arren­da­dor perquè posi la xifra més alta i obliga a nego­ciar el preu”. El que sí que valo­ren des del sin­di­cat, així com des de la PAH, és que la llei “blinda les famílies que estan vivint de llo­guer de tota mena de puja­des” i farà que les immo­biliàries ja no “puguin anun­ciar preus un 20% o un 30% més cars del que s’està pagant, com sí que passa ara”. Tant la PAH com el Sin­di­cat de Llo­ga­te­res aler­ten, però, que és molt pos­si­ble que hi hagi pro­pi­e­ta­ris que subs­ti­tu­ei­xin el llo­guer resi­den­cial pel llo­guer de tem­po­rada per esqui­var l’apli­cació de l’índex.

L’efecte con­trari

Però si l’índex no és la pana­cea per a les enti­tats que llui­ten pel dret a l’habi­tatge, els pro­pi­e­ta­ris i les immo­biliàries cre­uen fins i tot que podria tenir un efecte con­trari al desit­jat. És a dir, que no sols no resoldrà les difi­cul­tats del mer­cat, sinó que encara enca­rirà més els preus i farà que molts petits pro­pi­e­ta­ris se’n can­sin i optin per ven­dre el pis.

Òscar Gor­gues, gerent de la Cam­bra de la Pro­pi­e­tat Urbana de Bar­ce­lona, cri­tica la meto­do­lo­gia que s’ha fet ser­vir per ela­bo­rar l’índex i en qüesti­ona la fia­bi­li­tat. “Hi ha un gran con­sens des del punt de vista acadèmic i pro­fes­si­o­nal que la regu­lació de preus no fun­ci­ona, i menys en zones amb una forta pressió demogràfica.” Gor­gues insis­teix que la regu­lació “no ser­virà perquè hi hagi més pisos de llo­guer en el mer­cat, perquè el pro­blema de fons és un dese­qui­li­bri entre oferta i demanda”. I asse­gura que s’acon­se­guirà l’efecte con­trari. “Els pisos esta­ran pit­jor, perquè si un no pensa que pot millo­rar els preus ja des­car­tarà cer­tes reha­bi­li­ta­ci­ons, perquè la diferència entre un pis en bon estat i un altre que no hi està és molt poca”, asse­gura. I fins i tot augura una reducció del parc, perquè molts pro­pi­e­ta­ris “ja es plan­te­gen ven­dre el pis”.

En tot cas, Gor­gues no creu que la con­tenció dels preus bene­ficiï qui més ho neces­sita, perquè una reducció de preus incre­men­tarà la demanda i per tant “els bene­fi­ci­a­ris seran els llo­ga­ters amb més recur­sos i els que donin més garan­tia”.

Sense obli­dar “la difi­cul­tat de recu­pe­ració dels habi­tat­ges per impa­ga­ments”, Gor­gues lamenta la falta de polítiques reals i alerta que “s’està para­lit­zant el mer­cat perquè la inse­gu­re­tat jurídica és molt gran; els pro­ce­di­ments, molt lents, i a sobre el sòl con­so­li­dat el pena­lit­zen amb un 30% d’habi­tatge pro­te­git”.

Car­les Sala, por­ta­veu i res­pon­sa­ble de l’asses­so­ria jurídica dels Agents de la Pro­pi­e­tat Immo­biliària (API) de Cata­lu­nya, alerta d’“una gran con­fusió tant de la Gene­ra­li­tat com de la ciu­ta­da­nia” i con­si­dera que la mesura pot “bene­fi­ciar qui està vivint de llo­guer, però en cap cas qui hi vul­gui acce­dir, sobre­tot si no té els ingres­sos sufi­ci­ents”. “En zones amb molta demanda i poca oferta, és clar que s’aca­barà con­ce­dint el llo­guer a qui sigui més sol­vent”, pun­tu­a­litza Sala, que es mos­tra con­vençut que l’entrada en vigor de la llei és el que segu­ra­ment ha moti­vat “els incre­ments que s’han vist en els últims tri­mes­tres”.

Sala lamenta que “es pena­litzi la pro­pi­e­tat quan les admi­nis­tra­ci­ons, encara que tin­guin volun­tat, no tenen la capa­ci­tat de subs­ti­tuir els petits i els grans pro­pi­e­ta­ris a l’hora de posar habi­tatge de llo­guer a dis­po­sició de la gent”.

Simu­la­ci­ons i llo­guer social

Algu­nes enti­tats ja s’han dedi­cat a fer simu­la­ci­ons amb el nou índex. L’expert en inversió immo­biliària i mer­cat de llo­guer Iñaki Usain asse­gura que, d’acord amb els nous límits, “un pis amb plaça de pàrquing a l’àrea metro­po­li­tana es pot llo­gar per 700 euros, però si es treu el pàrquing es pot llo­gar per 680, “la qual cosa mos­tra que la plaça de pàrquing es cal­cula per un valor de 20 euros, fet que és del tot ridícul”. Segons Usain, “tam­poc com­pensa fer cap tipus de reha­bi­li­tació, perquè la diferència de preu entre un pis en per­fecte estat i un en mal estat quasi no afecta la renda”.

Més enllà del debat sobre l’efec­ti­vi­tat o no del nou límit per a les ren­des de llo­guer, tots els experts coin­ci­dei­xen que hi ha un parc d’habi­tatge defi­ci­tari i que cal fer llo­guer social. Aquest és un dels rep­tes del govern de la Gene­ra­li­tat, que per llei està obli­gat a incre­men­tar l’oferta de llo­guer social a les zones ten­si­o­na­des un 20% en vint anys i ja s’ha com­promès a fer créixer el parc de llo­guer amb 10.000 habi­tat­ges d’aquí al 2026.

La rea­li­tat és tos­suda i actu­al­ment, segons un estudi recent de l’Obser­va­tori d’Habi­tatge Metro­po­lità, hi ha un 14% de la població que busca un habi­tatge i una bona part el busca de llo­guer. I el que sorprèn d’aquesta radi­o­gra­fia és que més de la mei­tat dels que bus­quen pis es posen com a llin­dar els 800 euros, quan de fet només un 3% de l’oferta està per sota d’aquesta xifra. A més, un 28% de la demanda se situa en els 600 euros, quan en aquest tram l’oferta és ine­xis­tent.

Juan Anto­nio Mòdenes, doc­tor en geo­gra­fia i inves­ti­ga­dor asso­ciat del Cen­tre d’Estu­dis Demogràfics, insis­teix en la neces­si­tat de cons­truir nous habi­tat­ges per poder donar res­posta a l’incre­ment de la demanda, que en bona part ve deter­mi­nada per l’aug­ment de la immi­gració, “que és cíclica, incerta i poc pre­vi­si­ble”.

Però la nova llei d’habi­tatge ja no situa les admi­nis­tra­ci­ons com a pro­mo­tors sinó com a garants d’un dret. I això implica inter­pel·lar tots els agents, tant públics com pri­vats. I acon­se­guir grans con­sen­sos al vol­tant de les polítiques d’habi­tatge. Un canvi de para­digma que vol dir que la política d’habi­tatge no s’acaba amb l’entrega de les claus. En aquest sen­tit, Carme Tri­lla, pre­si­denta de l’Obser­va­tori Metro­po­lità de l’Habi­tatge de Bar­ce­lona, retreia a les admi­nis­tra­ci­ons en unes jor­na­des recents la falta de polítiques efec­ti­ves i que el pres­su­post públic en habi­tatge no arribi al 0,2% del PIB. “Si tenim clar que l’habi­tatge és un pilar clau de l’estat del benes­tar, com ho és la sani­tat, l’edu­cació i les polítiques soci­als, hem de garan­tir aquest bé de pri­mera neces­si­tat, perquè no fer-ho reper­cu­teix en la salut i el desen­vo­lu­pa­ment de tota la població.”

Tri­lla lamenta que “encara hi hagi molta gent que pensi que és el mer­cat el que ho ha de garan­tir” i que donem per bo que les famílies des­ti­nin un 32% del seu pres­su­post a habi­tatge i sub­mi­nis­tra­ments, i el que és més greu: que en el cas de les ren­des més bai­xes, les famílies més vul­ne­ra­bles, repre­senti ja més del 50% del pres­su­post. Tri­lla demana “un pacte d’estat en matèria d’habi­tatge” que ofe­reixi més segu­re­tat jurídica i un sis­tema de finançament esta­ble.

Les claus de l’índex de lloguer
S’aplica a 140 municipis de Catalunya i afecta els grans tenidors, és a dir, els propietaris que tenen cinc habitatges llogats o més, i també els propietaris que no hagin posat un pis a lloguer en els últims cinc anys. En queda fora l’obra nova i els habitatges rehabilitats per a l’estalvi energètic. La rebaixa no serà immediata, sinó que caldrà esperar a renovar el contracte o quan es faci un contracte nou. El nou índex, impugnat per la Generalitat perquè vol que també es tingui en compte el català, estarà vigent fins al març del 2027.
23% de pisos són de grans tenidors
L’any 2023, a la ciutat de Barcelona, constaven un total de 524.357 propietaris i 794.272 habitatges. Però, segons l’últim estudi elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, els propietaris de cinc habitatges o més tenen el 23,2% del parc (184.111), amb una mitjana resultant de 15,6 habitatges per propietari. El parc públic suposa un 1,8% del total i es concentra pràcticament a tot el front marítim i l’eix Besòs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia