El grup Reprís canta bingo
El hòlding dedicat al joc, l’hostaleria i l’oci nocturn obre tres sales a Vilafranca, Reus i el Vendrell amb voluntat de renovar el sector
Els plans de futur prioritzen la digestió de les inversions i obren la porta a sortir dels bars i diversificar-se, potser, cap als hotels
L’activitat recreativa els ha permès entrar a Castelló però sense projecte de créixer fora de Catalunya
El grup familiar Reprís ha obert d’una tacada tres bingos sota la marca Play2Win a les localitats de Reus, Vilafranca del Penedès i el Vendrell, que han representat una inversió de quatre milions d’euros i la creació de 42 llocs de treball. Les tres sales de bingo s’afegeixen a una altra que el hòlding català tenia des de fa temps a Sant Boi de Llobregat, i suposen una important fita per a Reprís ateses les dificultats actuals d’obrir aquest tipus d’instal·lacions a Catalunya: les autoritzacions estan limitades per la Generalitat, a més han de complir un seguit de requisits tècnics (com ara la distància respecte a altres equipaments com escoles) i tenir el vistiplau de l’Ajuntament, “que no sol voler un bingo al centre de la vila, amb la qual cosa sempre acaben als afores”, explica Eugeni Balsells, gerent del grup i membre de la segona generació de la família propietària.
Dos anys i mig de paperassa
El periple administratiu s’ha allargat uns dos anys i mig fins a l’obertura definitiva l’abril passat i l’empresa calcula que necessita entre un any i mig i dos anys per començar a guanyar diners. Balsells explica que estan fent una aposta per renovar els bingos i atreure un públic més jove, ja que el model tradicional està en decadència: Reprís ha jubilat els vells cartrons i aposta per l’electrònica i la interconnexió de sales. També disposen de màquines recreatives.
Les màquines de marcians
Precisament les màquines recreatives i escurabutxaques estan en l’origen del grup d’empreses, l’any 1982. Eugeni Balsells (pare de l’actual gerent), Jaime Albó i Joaquim Aguilar, entre els quals hi havia relacions comercials o familiars prèvies, es van unir per muntar una operadora de joc que oferia servei d’explotació i manteniment d’aquestes màquines a tot Catalunya; en aquell moment les més populars eren les del tipus arcade, de “marcians”, i les de cascada de monedes. Durant molts anys era una activitat no regulada que va créixer molt ràpidament fins que la llei hi va establir límits i control.
Per desplegar el negoci a Tarragona i permetre l’entrada d’un nou soci, Magí Aguilar, es funda una nova empresa al sud de Catalunya, que a la llarga ha estat important per al creixement cap a Castelló, especialment als salons recreatius. Aquesta activitat forma part de la diversificació que el grup necessita desplegar a partir d’un cert moment, i durant alguns anys l’obertura de salons marca el ritme de creixement del negoci. Habituats a instal·lar màquines en negocis de tercers, aquesta modalitat d’explotació, germana dels bingos, els converteix en gestors dels locals on hi ha les seves màquines, on també hi ha ruleta i apostes esportives. Són titulars de catorze salons de joc.
Aterratge al Paral·lel
Una fita important en aquest àmbit és la compra del saló recreatiu del teatre Apolo, a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona, i no només pel caràcter emblemàtic del lloc, sinó perquè l’adquisició també incorporava l’actual sala Apolo: “Aleshores era un saló de ball completament deficitari, però ens obre les portes de l’oci nocturn, al qual nosaltres no estàvem acostumats”, explica el gerent del grup. El local, que havia estat parc d’atraccions entre altres usos, a partir d’aquell moment fa una aposta híbrida: sala de concerts a la tarda i discoteca a la nit. A través del seu director, Alberto Guijarro, codirector també del Primavera Sound, la sala és avui dia un referent de la música en directe a escala internacional.
Dels 25 milions d’euros que totes les empreses Reprís van facturar el 2023, l’operadora de joc, l’origen del grup, suposa la part més important de les vendes, al voltant del 40%. Dins del negoci recreatiu, els salons aportarien un 25%, mentre que l’oci nocturn representa un 30%; el 5% restant és l’hostaleria.
El bar de l’avi Joan
El vincle del hòlding familiar amb l’hostaleria es remunta als avis de l’actual gerent, Joan Balsells i Balbina Garrido, que des del 1942 regentaven un local al carrer Rosselló de Barcelona on es venien vins i s’hi podia menjar. És aquí on Eugeni Balcells (pare) entra en contacte amb el negoci de les màquines, que va propiciar l’inici de Reprís. El bar es queda a la família, i s’hi han anat incorporant altres locals, on hi havia màquines de Reprís, adquirits a mesura que els propietaris s’anaven jubilant. Eugeni Balsells explica que van arribar a tenir uns 40 bars, alguns en gestió directa i d’altres, indirecta. Ara en queden una mica més de la meitat: “Els anem venen perquè és un negoci que genera poc marge i molts maldecaps”, explica.
L’obertura dels bingos ha suposat un esforç important –s’han finançat amb recursos propis i bancaris– i els plans de futur són, segons diu el gerent, “fer la digestió”. No obstant això, ja té idees per fer créixer el grup diversificant: “Ens agradaria entrar als hotels, però és un projecte molt verd”, diu.
Apol·lo i les muses de la música electrònica
Quan els directius del grup Reprís entren per primer cop a la sala Apolo, es plantegen què faran amb el local: “No teníem ni idea de per on començar”, recorda Eugeni Balsells, que aleshores era un jove que estava aprenent el negoci de la família des de baix. Era la dècada dels noranta i en el panorama musical l’electrònica estava vivint un moment de renaixement. Nitsa, promotors d’aquesta música per ballar a Barcelona, veuen l’oportunitat d’oferir al públic actuacions en directe i sessions de DJ en un lloc poc habitual, allunyat dels espais industrials: la idea era combinar música d’avantguarda amb un espai clàssic, ple d’autenticitat i fins i tot decadent, com era l’Apolo. Reprís accepta la proposta, que ha estat tot un èxit. Fins al punt que Reprís, una empresa inicialment aliena a la indústria del lleure nocturn, va acabar vinculada als inicis del festival Primavera Sound. El director de la sala Apolo, Alberto Guijarro, codirigeix el festival internacional.
Avui dia la sala Apolo és un dels referents de l’escena musical en directe més enllà de l’electrònica. En els darrers anys s’ha ampliat per donar cabuda a les moltes propostes que sorgeixen.