Contra xifrada
Jordi Garriga Riu
Castigar el fals verd
No hauria ser tan senzill a partir d’ara presentar-se com a empresa que compleix els preceptes de respecte a l’entorn i de compromís per mitigar el canvi climàtic. Enguany ha entrat en vigor la directiva 2022/2464/EU, de presentació d’informació sobre sostenibilitat per part de les empreses, una eina que hauria de servir per denunciar tots aquells que cauen en la temptació del greenwashing, o etiquetar activitats i serveis com a ecològics quan realment no ho són.
Són males pràctiques que malauradament queden impunes. Com indica Ferran Lalueza, professor de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC, “fins ara l’incompliment acostuma a sortir de franc, ja que no és habitual que les contradiccions s’acabin desemmascarant, perquè la majoria de proclames no són totalment falses, tenen una mínima base real que s’exagera o descontextualitza o es projecta cap al futur per dotar-se de certa cobertura de factualitat”. La nova llei pretén ser molt estricta amb les empreses falsament verdes, i per això a partir d’ara es demanarà un detallat informe de sostenibilitat que, a més de l’aspecte mediambiental, ha d’incloure els socials i de governança; l’exigència de doble materialitat, és a dir, informar de com repercuteix en els resultats de l’empresa i el seu futur complir amb la sostenibilitat i que sigui un tercer qui verifiqui l’informe. Però, és clar, caldrà que algú arbitri, de manera ponderada, però també inflexible. Com remarca la professora d’estudis de l’empresa de la UOC, Dolors Plana, “la norma diu que els estats de la UE han de disposar d’un organisme de compliment que imposi sancions, “efectives, proporcionades i dissuasives”, com diu el text legal, en funció de factors com la gravetat i durada de la infracció o la situació financera de l’empresa. Es tracta, com remarca el professor Lalueza, que “la llei castigui aquestes pràctiques enganyoses de manera més tangible que el simple càstig reputacional.” Com afegeix, “sovint, el missatge d’autobombo és tan persistent que pesa més que el descobriment d’una mala praxi”. Els darrers mesos, a la UE firmes de la volada de Repsol, H&M o Decathlon han hagut d’afrontar les acusacions de greenwashing, que acabaven en una episòdica pèrdua de prestigi.
La norma s’aplicarà en quatre fases. En la primera, a partir d’aquest 2024 són objectes de la llei empreses d’interès públic amb més de 500 treballadors, subjectes a la directiva anterior, 2014/95/UE. A partir del 2025, la norma afecta entitats amb més de 250 treballadors o un volum de negoci de 50 milions d’euros. A partir del 2026 estaran també subjectes a la llei pimes cotitzades. El 2028 la norma també serà d’obligat compliment per a empreses de tercers països.