Daniel Altimiras
President del centre tecnològic Eurecat
“La pime té encara molt recorregut a fer en R+D+I”
“Per a nosaltres és molt important el fet que acumulem un 126% de creixement des de l’any de fundació, el 2015”
“Cal fer avinent que un 71% dels ingressos que rebem venen de les pimes, que són el 90% de les empreses que ajudem”
Any rere any, el centre tecnològic Eurecat, creat per esperonar la innovació en l’activitat industrial, millora les seves xifres, tant pel que fa als ingressos i al nombre de clients com a la participació en projectes d’R+D+I. Parlem amb el president de l’entitat, Daniel Altimiras, d’aquesta història d’èxit que l’any vinent complirà el desè aniversari. Durant la seva trajectòria, Eurecat ha dut a terme més de 2.000 projectes d’R+D+I amb pimes i ha generat més de 427 nous llocs de treball d’alt valor afegit.
Com hauríem de valorar els resultats del darrer exercici en el context de la progressió dels darrers anys?
Fa uns quants mesos es van presentar els comptes auditats, que van confirmar aquests 62 milions d’ingressos el 2023, que ja representa un 11% d’increment respecte al 2022. Tanmateix, per a nosaltres també és important que acumulem més d’un 126% de creixement des del 2015, quan vam començar com a centre integrat. D’altra banda, la previsió per a aquest 2024 és superar la barrera dels 70 milions d’euros, que per a nosaltres és molt important perquè demostra la consolidació del projecte del centre tecnològic. Més que els ingressos que aconseguim generar, per a nosaltres és més important el valor que aportem a les empreses per tal que en el futur puguin continuar sent generadores de beneficis per a la societat.
Quin és el potencial de creixement en nombre d’empreses?
Actualment estem donant servei a més de 2.000 empreses. Cal fer avinent que un 71% del total dels ingressos que rebem procedeix de pimes, i que més del 90% de les empreses que ajudem són pimes. La nostra raó de ser és ajudar aquesta mena d’empreses a millorar els seus productes i processos productius. Cal dir, a més, que el nostre creixement també es deu al fet que encara hi ha moltes empreses que en nivells d’innovació estan per sota del que realment es requereix. El nivell d’innovació està en l’1,44%, considerant tant el públic com el privat, quan el mínim, com expliquen la majoria dels experts, s’hauria de situar en el 3%.
Es potenciarà el capítol d’inversions?
Dediquem els diners ingressats a reinvertir-los per tenir uns laboratoris de referència, en camps com la tecnologia de l’aigua, els dispositius mèdics, la nutrició personalitzada, l’electrònica integrada, la IA en entorns industrials, els materials lleugers i la robòtica cognitiva. Ara tenim més de vint laboratoris repartits per tot el territori català, i el propòsit és ampliar aquesta xarxa, perquè ens hem d’anticipar al que les empreses puguin necessitar. Podem estar al capdavant de la recerca justament gràcies a les inversions que fem en els laboratoris.
Quina és la vostra font d’ingressos?
La font és triple. D’una banda, hi ha els serveis privats que oferim a les empreses. L’empresa ens ve i ens demana un servei determinat, i la posem en contacte amb algun dels nostres centres, com ara el Centre de Ciències Òmiques, el Centre d’Intel·ligència Artificial, el Centre de Descarbonització o el Battech Battery, per posar uns quants exemples. Un altre terç dels ingressos és l’aportació que fa la Generalitat, a través d’Acció, justament per adquirir coneixement que ha de servir a l’empresa a llarg termini. El darrer terç procedeix de projectes europeus que estem liderant o consorciant. De fet, és el mateix model de finançament dels grans centres tecnològics que hi ha a Europa. A més a més, tenim deu empreses de base tecnològica en què participem que estan generant uns 15 milions d’euros amb la seva activitat. Són empreses com ara Aracne, amb la qual s’incorpora la fotònica i la IA a un sector madur com el dels telers circulars; Reinforce3D, que ofereix una nova tecnologia per reforçar components i productes fabricats en impressió 3D, i Dipmeo, que ha creat un dispositiu mèdic per facilitar la supervivència en cas d’aturada cardiorespiratòria.
Voleu potenciar la creació d’empreses?
La nostra raó de ser no és aquesta, sinó ajudar empreses que ja estan fent coses. Però sí que és cert que la inquietud forma part de l’ADN d’Eurecat, amb molts doctors que han desenvolupat coneixement a la universitat i que sovint, tot associant-se amb altres agents de l’ecosistema econòmic, acaben generant oportunitats en forma de start-ups.
La vocació d’Eurecat seria participar en grans iniciatives estratègiques de país, com ara l’Aliança dels Semiconductors i Xips de Catalunya.
Sí, hem d’anar alineats amb el que l’administració defineixi, i que Eurecat en sigui una mena de flagship. Tot tenint en compte que Eurecat és qui està més a la vora del que l’empresa realment necessita. Hi som per continuar aquell coneixement que les universitats han anat fent, pel seu compte o precisament en col·laboració amb nosaltres, per deixar-ho a disposició de les empreses.
Darrerament heu obert seu a Màlaga i aviat serà una realitat la de Madrid. N’hi ha d’altres en perspectiva?
Si ens cal per ser més a prop de les empreses, n’obrirem més, però a curt termini no n’hi ha de previstes. Ara estem duent a terme, des del 2014, el procés d’integració de l’actual xarxa, que amb onze seus distribuïdes per tot el territori català ens dona capil·laritat territorial per ser ben a la vora de les empreses i oferir-los el que necessiten. Cal fer especial esment de la seu de Xile, que allotja la Fundació Eurecat Latam i que està donant els seus resultats, tot col·laborant amb empreses i institucions llatinoamericanes, com el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), en promoció de negocis, transferència tecnològica i formació.
Quines àrees de coneixement aniran agafant protagonisme?
Tenim l’aplicació de la IA generativa i la robòtica en la millora de processos industrials. Computació quàntica, neurocomputació, dispositius mèdics... En el camp ambiental, serà important la recuperació de materials rars que ara mateix són difícils d’extreure. També hi ha la robòtica assistencial, amb l’envelliment creixent de la societat. L’electrificació de la mobilitat. Nous processos com la plastrònica, en la qual fa catorze anys que invertim, i la fabricació additiva, en què fem servir la impressió 3D per resoldre determinats reptes. La proteïna alternativa o l’ús de nous ingredients per a la fermentació. I tot el que té a veure amb el gran desafiament mundial, la descarbonització de les empreses per tal de minimitzar els efectes del canvi climàtic.
Caldria més suport institucional perquè Eurecat tingui la volada d’altres centres tecnològics europeus, com Fraunhofer, a Alemanya, i Tecnalia, al País Basc?
Sí. D’aquest 1,44% en inversió en R+D+I fins al 3%, hi ha un recorregut per a la participació pública i privada en les inversions que calen en l’activitat econòmica. Hi ha casos concrets, com el del projecte de tecnologia de bateries Battech, generat conjuntament amb l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), que necessitaria més inversió de la Generalitat perquè pugui créixer, si realment creu que és cabdal. Amb referència als dos exemples que esmenta, que no podem deixar de dir que són casos rara avis, veiem en Fraunhofer, que aglutina més de 6.000 instituts, una voluntat de concentració de coneixement. Pel que fa a Tecnalia al País Basc, val a dir que no tenen tantes universitats que estiguin fent R+D+I com és el cas de Catalunya. I la important facturació de Tecnalia també s’explica perquè hi ha una recomanació a les empreses basques perquè contractin serveis a Tecnalia i els altres centres tecnològics bascos. Val a dir que el País Basc va identificar quinze anys abans que Catalunya aquesta necessitat de tenir un gran centre tecnològic.
Eurecat és la primera entitat catalana en la captació de finançament del programa marc europeu de recerca i innovació Horizon 2020, amb 64,5 milions d’euros.
Eurecat ha estat en 128 projectes consorciats, 33 dels quals els ha liderat, en àmbits com ara digital, industrial, biotecnològic, sostenibilitat i resiliència climàtica. Volem seguir en la línia de col·laborar amb projectes europeus i liderar-los. Aquest dinamisme ens permet consolidar la nostra imatge de cara a l’exterior, i anar captant projectes importants. Penso ara en un de disseny d’un robot col·laboratiu, en què el cervell es dissenya a Catalunya. Així mateix, és una gran via per compartir coneixement, a més d’arrelar, perquè en aquests projectes també hi participen grans empreses, que tenen capacitat de tracció vertical al territori, i ajuden altres empreses. Tenim projectes amb Seat. Dèiem que el 70% dels nostres ingressos procedeix de les pimes, però és que el 30% restant ve de la gran empresa, un actor indispensable en la innovació. Amb tot, el nostre focus és la pime catalana, que hi hagi més exemples com Giró i Relats, que tenen projecció mundial i que són dos grans exemples de pimes hidden champions.
Un altre vessant important d’Eurecat és la formació.
Des de la fundació d’Eurecat, la formació sempre ha estat un pilar, perquè no hi havia un alineament entre el que les universitats i les escoles de formació professional fan i el que les empreses reclamen. Amb l’Eurecat Academy estem fent formacions tècniques a mida. En la formació no reglada hi ha projectes singulars, n’hi ha de consorciats, hi ha tot un ventall de serveis de formació, entre els quals n’hi ha d’inserció, per a persones al límit de l’exclusió social, en col·laboració amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Vam fer una dotació de 120 milions d’euros l’any passat per a la formació professional. També hem ofert formacions professionals duals específiques. En aquest sentit, en l’àrea de mecànica, hem creat un mòdul de motlles i matrius, tot responent a una necessitat de la indústria d’incorporar aquest perfil professional, per evitar fenòmens d’inflació salarial. S’estan fent postgraus i formacions de reconversió de personal, tant per a treballadors de base com per a comandaments intermedis i directius. La universitat fa graus i doctorats fantàstics, però si l’empresa ens demana que li fem una formació concreta, tenim la capacitat de preparar-ho.
Perfil
Procedir d’una empresa innovadora
Daniel Altimiras Viladrich, president d’Eurecat des del setembre del 2024 –n’havia estat vicepresident des del 2016–, és directiu responsable del desenvolupament de negoci i internacionalització de Dicomol, empresa industrial familiar del sector de l’estampació i transformació del plàstic, que en els darrers anys s’ha distingit per haver participat en molts projectes de desenvolupament tecnològic i innovació amb diverses unitats tecnològiques d’Eurecat. Llicenciat en gestió empresarial (BSM) per la Universitat de la Reina de Belfast i diplomat en ciències empresarials per IESE, sempre ha estat molt participatiu en l’associacionisme empresarial, tot impulsant aliances i xarxes col·laboratives. Així, ha estat president –actualment, vicepresident– d’Ascamm (Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius) i de Feamm (Federació Espanyola d’Associacions de Motlles i Matrius). Així mateix, és membre de la junta de govern de la UPM (Unió Patronal Metal·lúrgica) i col·labora com a assessor expert en la junta d’AMEC (Associació Multisectorial d’Empreses de Catalunya). Ha format part del consell d’administració d’empreses de diversos sectors com ara l’alimentació, la cosmètica professional i el comerç.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.