economia
Més d’un centenar de municipis demanen a Girona avançar cap una xarxa elèctrica pública
Més d’un centenar de municipis catalans han signat avui al matí la Declaració de Girona que demana avançar cap una xarxa elèctrica pública. En una jornada organitzada per l’Associació de municipis i entitats per l’energia pública (Amep), la xarxa de sobirania energètica (Xse) i l’Ajuntament de Girona, s’ha presentat aquest document que “estableix els passos a seguir per aconseguir la titularitat pública de les xarxes de distribució elèctrica”, segons destaquen els seus impulsors. El text ha estat signat per 116 municipis, dues diputacions i les dues entitats organitzadores, que es comprometen a “impulsar canvis normatius per facilitar aquesta transició”. Entre els ajuntaments signants n’hi ha de grans ciutats com Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida i Terrassa. Segons detalla l’ACN, l’objectiu immediat és aconseguir “petits ajustos” com millorar la transparència o que es reconeguin les comunitats energètiques fins arribar a poder decidir cada ajuntament si vol una xarxa pública energètica i “acabar amb l’oligopoli”.
Mesures i dues fases
Segons informen els organitzadors, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha estat l’encarregat de detallar les propostes concretes de la declaració, que inclouen mesures per “aturar l’enriquiment desproporcionat de les distribuïdores”, fomentar “la competència real”, i garantir la transparència i el control públic de la distribució d’electricitat, entre d’altres.
El coordinador de l’Amep, Arnau Comas, ha destacat que el 2025 serà l’any de treball per establir les bases necessàries per avançar cap a la gestió pública, i que a partir de 2026 es posarà en marxa la segona fase del procés: el canvi de titularitat i propietat de la xarxa de distribució. Comas també ha subratllat la importància de començar els contactes amb els partits polítics per impulsar una Llei d’Acompanyament dels Pressupostos.
Dret no reconegut
Per la seva banda, Patrícia Reche, presidenta de l’Amep, ha remarcat que aquestes mesures són “urgents” perquè fan referència al dret a l’energia “un dret que jurídicament no està reconegut, però és una necessitat bàsica i essencial de les persones”. En aquest sentit, Reche ha destacat el compromís i la responsabilitat del municipalisme: “Som les administracions públiques les que tenim l’obligació de treballar per assegurar l’accés a aquest dret bàsic a la nostra població.”
La presentació també ha comptat amb Marc Serra, president de la Xarxa de Pobles i Ciutats per la Sostenibilitat, que ha recordat que el model actual genera “molts beneficis econòmics” i que, per tant, “no pot assegurar un accés universal, just i equitatiu a l’energia, i ens ha portat a la situació d’emergència climàtica que patim”.
Anomalia espanyola
Guillermo Garcia, regidor de Tarragona, ha destacat que el sistema energètic és un sector estratègic i que “garantir el control públic de la xarxa és essencial per protegir els drets dels ciutadans”. També ha afirmat que la gestió privada és “una anomalia pròpia de l’Estat espanyol” perquè “a la majoria dels països d’Europa la titularitat de les xarxes és pública”. En aquest sentit, Anna Torrentà, alcaldessa d’Ordis i membre de l’Associació de Micropobles de Catalunya, també ha remarcat que és necessari que “les xarxes de distribució d’electricitat estiguin subjectes a un control públic efectiu i cal fixar una estratègia que ens homologui amb la majoria dels nostres veïns”.
A la declaració també s’assenyala que tot i que actualment hi ha desenes de petites distribuïdores, “quatre grans empreses s’emporten el 90% de la retribució per peatges regulats que paguem tots els consumidors”.
Irene González, membre de la Xarxa per la sobirania energètica, ha destacat que la titularitat pública de la xarxa i la participació de la comunitat “aproparia els beneficis d’explotació al consumidor”.