L’era del ‘prosumidor’
Aquest 2025 els mercats de flexibilitat podrien obrir-se a tots els consumidors d’energia
Els agregadors faran de mitjancers entre els consumidors i el mercat elèctric
El mercat elèctric d’aquests temps de transició, en què les renovables esdevenen la pedra de toc, s’aboca necessàriament cap a un model d’eficiència en què, a més a més d’adoptar noves tecnologies (domòtica, IA, comptadors intel·ligents, etc.) cal arribar a consolidar la figura d’un productor consumidor, o prosumidor, que a través de l’autoconsum, pot contribuir que els sistema sigui d’una bidireccionalitat virtuosa, un equilibri gairebé perfecte en què la generació s’adapta a la demanda i aquesta a la generació que és realment a disposar.
Tot plegat és l’evolució natural d’un mercat elèctric que el 1997 es liberalitza amb l’aparició de les comercialitzadores i la conversió de l’abonat en client, però sense que hi hagi de facto una evolució real del paper del consumidor al sistema. Haurem d’esperar al 2012, quan fa la seva aparició l’autoconsum connectat a la xarxa, que ja podem parlar d’un prosumidor que ja es pot sentir com a agent actiu del sistema. Hem d’esperar al 2021 perquè la regulació admeti que les comercialitzadores d’energia poden assumir també el rol d’agregador, amb capacitat de combinar i gestionar de manera remota actius de consum, generació i emmagatzematge de clients de forma agrupada, amb el benentès que els usuaris, pel seu compte, no tenen capacitat tècnica o econòmica per operar directament en els mercats energètics. Aquesta figura és fonamental perquè molts usuaris, individualment, no tenen capacitat tècnica o econòmica per operar directament als mercats energètics. És el mitjancer que maximitza el valor dels actius del seu client. Malgrat tot, el fet és que tant la flexibilitat com la figura de l’agregador independent no han estat desenvolupats a la regulació de l’Estat espanyol. A hores d’ara, la flexibilitat està restringida a participants amb una capacitat flexible d’almenys 1 MW, que els permet entrar en els mercats de serveis d’ajustament de Red Eléctrica, tot adequant el seu consum per esmenar desviacions entre generació i consum. També hi ha l’anomenat Servei de Resposta Activa de la Demanda (SRAD), una eina que aporta flexibilitat en moments d’escassedat de recursos. Amb la tercera subhasta, realitzada al novembre del 2024, per a enguany el sistema elèctric peninsular comptara amb 1.148 MW de resposta activa de la demanda. Els 21 proveïdors que hi han participat han estat retribuïts amb 56,43 euros per MW.
L’any passat, la Comissió Nacional dels Mercats de la Competència (CNMC) va obrir un període consultes públiques per recollir el parer dels diversos agents, que haurà de servir per bastir l’edifici normatiu de la flexibilitat de demanda i l’agregació independent. Aquest 2025 ha de ser l’any clau perquè aquesta nova fase de la mutació del mercat elèctric, i tothom està a l’expectativa que cap a la segona meitat de l’any un reial decret que aprovi definitivament el reglament general de subministrament i contractació segelli finalment quines han de ser les condicions per a la flexibilitat i l’agregació.
Com explica Lídia Caba, directora de Màrqueting a l’elèctrica Estabanell, “si tenim en compte que la flexibilitat pot suposar un doble ingrés per al consumidor, d’una banda per l’estalvi d’energia utilitzada, i per l’altra, per la nova capacitat de monetitzar l’energia al mercat, ara més que mai, amb la corba de preus que veiem al mercat, hi ha tot el sentit econòmic per impulsar la figura de l’agregador en un nou context de flexibilitat.”
Ara i adés, les autoritats comunitàries han animat l’Estat espanyol a entrar en aquest nova dinàmica de la flexibilitat, que emana del cos normatiu comunitari, essencialment de la directiva 2019/944 sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat i el reglament 2019/943/UE relatiu al mercat interior de l’electricitat. Però, “ja sabem que de vegades, l’Estat espanyol triga a aplicar les directives i reglaments de la UE. Tanmateix, el 2024 el nostre mercat elèctric canvia, la penetració de les energies renovables ja és prou important, tot arribant al 56% de la generació elèctrica, perquè aquest procés d’adequació normativa s’acceleri.” Com afegeix, és el principi pel qual, “com que resta poc marge per gestionar encara més la generació d’electricitat, el que ara convé és gestionar la demanda”. És clar que, com adverteix, perquè la demanda pugui jugar al joc bidireccional de la flexibilitat, cal que estiguem molt més electrificats. En les darreres dades que s’han fet públiques, l’índex d’electrificació de la demanda final se situava en el 22,4%, molt lluny del 50% que s’hauria d’assolir el 2030. “Realment, és la gran assignatura pendent, el fet és que la penetració de l’electricitat està estancada i perquè despunti la flexibilitat és absolutament necessari que hi hagi més penetració de les renovables en la demanda, s’ha de treballar molt en àmbits com el tèrmic, on encara és molt important la presència del gas.” Si anéssim al país veí, molt més madur que el nostre, veuríem com ja hi ha agregadors que s’han especialitzat en el consum termoelèctric, cosa impensable en una realitat com la nostra, en què predomina el gas en la generació de calor a les llars.
De fet, tal com pensa Lídia Caba i altres veus de l’ecosistema energètic, l’electrificació de la demanda prendria embranzida mitjançant l’estímul a la flexibilitat. D’alguna manera, és el que fa Estabanell amb el seu servei d’instal·lació integral, pel qual, als clients que canvien la caldera de gasoil per una de tèrmica i que, per tant, tenen dret a rebre els certificats d’estalvi energètic que atorga el govern central, els compra aquests certificats i els posa al mercat. Amb tot, com reconeix Caba, ara ens trobem en una fase de “divulgació” entre els clients potencials, ja que “en el cas de les empreses, a banda d’entendre molt bé quin pot ser l’impacte que pot tenir exercir la flexibilitat en el compte d’explotació, han de veure quines són les capacitats de mobilitzar el procés productiu, i el consum energètic, per aconseguir el rendiment econòmic òptim. “Fa uns anys, la diferència de preu entre hora barata i cara no era tan pronunciada, però ara sí, i per això l’industrial ja ho comença a veure interessant.”
La flexibilitat és també un trànsit cap a uns temps en què, perquè el mercat elèctric arribi a la seva última estació d’eficiència, l’emmagatzematge de l’energia, les bateries, sigui una realitat: “Serà la clau, tant la de casa i la del cotxe per vessar energia a la xarxa, com les grans infraestructures d’emmagatzematge que hauran d’estar connectades a les xarxes de transport i distribució. Amb aquest panorama, la flexibilitat ja no caldrà que tingui tant protagonisme.”
Amb la flexibilitat, caldrà reformular l’actual model marginalista del mercat de l’energia, en què el preu final de l’electricitat el fixa el cost de l’última tecnologia necessària per cobrir la demanda estimada per comercialitzadores? En opinió de Lídia Caba, “el mercat marginalista ha tingut les seves bondats, però cal recordar que a la crisi del 2022 es va haver de trencar el preu marginalista amb un mecanisme d’ajustament del gas per posar un fre al seu preu i que no inflés de preu tot el sistema. Potser en un futur caldran límits de contorn”.
Una incògnita que sobrevola al sector energètic és saber quina forma adoptarà el vessant de l’agregació. Per Caba, “és probable que al principi convisquin comercialitzadores que ofereixen agregació i agregadors independents, però és probable que s’arribin a bescanviar els papers”.
Elèctriques com Estabanell, necessiten per oferir el seu servei una eina tecnològica, com la que li està servint una firma com Bamboo Energy, que, com diu la seva fundadora i CTO, Cristina Corchero, “fa possible des del programari l’agregació. Mitjançant la IA preveiem la capacitat de flexibilitat del grup d’usuaris, per tal d’obtenir un rèdit econòmic.” Així, es controlen en temps real mitjançant sensors de monitorització i actuació operacions com la càrrega del vehicle elèctric, l’ajustament de temperatures en naus industrials i edificis o moure al llarg del dia l’activitat de bombes de calor, depuradores d’aigua, forns, etc. per assolir l’optimització energètica.
Entre els diversos casos d’èxit que pot exhibir, hi ha el d’Europastry, un dels líders en el sector de masses de fleca. Bamboo Energy ha integrat les seves neveres de la planta de Vallmoll amb la plataforma, i ha avaluat que quan participi en mercats de flexibilitat, la planta podria generar entre 50.000 i 120.000 euros per any, a partir d’una capacitat flexible d’1 MW. També és al darrere del projecte CoordiNet, a Màlaga, en què es connecten a la plataforma deu edificis equipats amb sistemes d’aire condicionat i panells fotovoltaics per a autoconsum. En aquest cas, la flexibilitat que permetrà als consumidors participar en els mercats locals i els serveis de balanç estatals ve del disseny d’un esquema de col·laboració entre operadors de sistemes de transmissió (TSO), operadors de sistemes de distribució (DSO) i consumidors. Per Cristina Corchero, si encara no tenim formalitzat un mercat de flexibilitat obert a tots “és potser perquè no hem tingut les necessitats d’altres: al Regne Unit es va accelerar perquè a algunes zones es registraven apagades per problemes de desbalanceig per la intensitat de les renovables; el cert, però, és que tot i tenir-ho en el seu full de ruta, Red Eléctrica Española (REE), ho està ajornant des del 2022”. També és de les que pensa, d’acord amb la doctrina de la mateixa UE, que “els mercats de flexibilitat poden servir de substitutiu en llocs en què és clar que hi ha mancances en la xarxa de distribució. Un mecanisme flexible pot ser una eina de mitigació.” També creu que és fonamental que un mercat de flexibilitat només pot tenir sentit “si hi participa el màxim de demanda, i per això cal que cal rebaixar aquest mínim requerit d’1 MW, i obrir-ho així a pimes i llars, i que la demanda pugui entrar a tots els mercats que ara estan funcionant.”
“Hem passat d’un model energètic basat en combustibles fòssils, hidràulica i nuclear, a un altre on entren les renovables, més amable, però que imposa el repte de la volatilitat desfermada, en què un dia es pot passar de 57 euros el MW als 140 MW”, exposa Laura García, membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). També espera que finalment s’obri el mercat de flexibilitat, per al qual “fora important que hi intervinguin més agents com els agregadors independents, a més a més de les actuals comercialitzadores. Seria preocupant que aquest sector que es responsabilitzarà de la tasca essencial de recollir els senyals de preu per adaptar els models de consum a les necessitats del sistema quedés en mans de les grans comercialitzadores. És important que apareguin els independents.” Per a l’EIC, com sintetitza Laura García, la intermitència de les renovables fa necessaris l’emmagatzematge, desenvolupar models de flexibilitat però també donar un nou rol al distribuïdor, que si s’ha de fer càrrec de d’administrar microxarxes o comunitats energètiques, a més d’avançar en l’electrificació de la demanda energètica, “necessitarà una retribució addicional per fer les inversions necessàries, si volem que esdevingui un veritable gestor de la demanda.”
Per Laura García, s’acosten temps en què serà molt important posar-se al dia en el processament de dades, si volem filar prim en l’àrdua tasca de modificar les corbes de consum per adaptar-les en la mesura que sigui possible a les corbes de generació. “Haurem de fer un esforç important en digitalització, serà important que amb eines com els comptadors intel·ligents, entre altres, els consumidors, tant indústries com les llars, sàpiguen quina flexibilitat poden aportar realment al sistema. Necessitarem un gran coneixement de les dades, a banda d’una gran connectivitat.”
Tot entrant en el debat sobre quin sistema de fixació de preus haurà d’establir-se en el futur pròxim, Laura García considera que “el sistema marginalista ha estat superat, no havia previst l’actual estructura de generació”. “En el seu moment va anar bé per donar entrada a les renovables, però ara requereix una reforma”, diu. Si bé el debat resta lluny de tancar-se aviat, i cada soci de la UE té la seva estratègia pròpia, ha restat apuntat que una evolució possible seria establir un preu fix i regulat per a l’energia produïda en centrals nuclears i hidràuliques, mentre que el preu de la producció d’energia “verda”, solar i eòlica, seria fixat en bona mesura mitjançant subhastes, ampliant l’abast de les que hi ha ara.
Bernat García, director de màrqueting de Circutor i membre del Grup de Treball de Flexibilitat de la Demanda del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), té clar que “si realment volem arribar a la descarbonització, és necessari alinear oferta amb demanda, tot fent servir la digitalització i ’emmagatzematge. És clar que tot plegat és una qüestió d’inversió.” Si està trigant tant a arribar la flexibilitat es deu, al seu parer, “a un problema de preu, no ha estat fins que el preu del MW s’ha disparat que el consumidor, sobretot el gran consumidor com l’industrial, ha començat a focalitzar l’atenció en noves fórmules”.
Al voltant del nou sector que pugui aparèixer d’agregadors de la demanda, el portaveu de Circutor té clar que “les comercialitzadores tindran un paper cabdal a l’hora de definir estratègies de flexibilització.” Com a representant d’una empresa que ofereix solucions d’eficiència energètica, també considera que “una bona part de la demanda energètica no està electrificada, i tot i que no tots els processos són electrificables, si parlem de l’activitat econòmica, en darrer terme és la voluntat del consumidor el que compta per avançar en aquest sentit.”
L’aposta és una gestió més intel·ligent de la xarxa
Bamboo Energy ha desenvolupat per a la distribuïdora Electra Caldense ElectraFlex, una plataforma de flexibilitat descentralitzada que fa servir tecnologia blockchain per encriptar i donar seguretat a les comunicacions entre tots els participants del mercat. És un pas de la distribuïdora catalana cap a un posicionament com a agregador de demanda a l’Estat. Com explica Alberto García, responsable de consultoria energètica d’Electra i membre del grup de treball de flexibilitat del CEEC, “nosaltres el que esperem és tenir un control total sobre la xarxa de distribució, i per a això podem tirar més cable, créixer en capacitat, o gestionar amb més intel·ligència la xarxa, i estar en condicions de poder resoldre contingències com ara moments de congestió”. No té dubtes que això últim és el que s’imposarà per una qüestió d’optimització de recursos: “El programari d’una plataforma d’agregació permet modelar la demanda.” La flexibilitat, ara vetada en mercats d’alta tensió als qui puguin acreditar una capacitat flexible d’almenys 1 MW, ha d’evolucionar cap a “la creació de mercats de baixa tensió, mercats locals de flexibilitat.” I per això, caldrà fer en els temps que venen un exercici de pedagogia: “El petit consumidor s’ha de formar en el que vol dir la flexibilitat, ha de tenir molt clar quin és el seu nou paper.”
Alberto García també pensa que amb el pas dels anys, l’emmagatzematge d’energia “serà molt necessari en el procés de transició energètica. No tenim capacitat de controlar plenament les energies renovables de sol i vent, però sí de recollir-la, ja sigui a escala domèstica o en grans infraestructures vinculades al sistema.”