El totxo no toca fons

La cor­recció de l'acti­vi­tat resi­den­cial encara és lluny de con­cloure i no s'entre­veu fins com a mínim l'any 2012. Aquesta és la prin­ci­pal con­clusió de les con­sul­tes rea­lit­za­des per l'AVUI a diver­ses orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als, con­sul­to­res i pro­fes­si­o­nals del sec­tor.

El ser­vei d'estu­dis del BBVA, un dels més pres­ti­gi­o­sos en l'anàlisi immo­biliària, asse­gura en el seu últim informe de juny que els preus dels habi­tat­ges segui­ran caient a curt ter­mini i fins al 2012, quan podria ini­ciar-se la recu­pe­ració. Segons les dades de l'enti­tat finan­cera, durant el període 2008-2011 els preus de les viven­des acu­mu­larà un des­cens del 30 per cent.

Després d'arri­bar al seu pic l'any 2007 amb l'inici de més de 700.000 habi­tat­ges al con­junt de l'Estat, la pro­moció expe­ri­men­tarà aquest exer­cici una forta cor­recció amb la lici­tació de només 150.000 viven­des. "El sec­tor ha estat àgil per adap­tar-se a la demanda actual, i si la cons­trucció de nous habi­tat­ges no cau més és perquè ho evita la pro­moció pública", deia recent­ment Josep Ramon Fon­tana, cap d'estu­dis de l'Ins­ti­tut de Tec­no­lo­gia de la Cons­trucció de Cata­lu­nya, que creu que difícil­ment el resi­den­cial tor­narà a mar­car crei­xe­ments posi­tius abans del 2012.

En la recu­pe­ració de l'acti­vi­tat resi­den­cial serà clau l'absorció de bona part del parc de viven­des bui­des que hi ha al mer­cat espa­nyol. Segons les últi­mes dades del minis­teri d'Habi­tatge, actu­al­ment hi ha a l'Estat prop d'un milió de residències sense ven­dre, el 61,5 per cent ja aca­ba­des i el 38,5 per cent encara en cons­trucció. Un exce­dent que, segons el BBVA, seguirà aug­men­tant fins a les 1,2 mili­ons d'uni­tats a prin­ci­pis de l'any que ve.

Dis­po­ni­bi­li­tat de crèdit
Aquest estoc de cap de les mane­res podrà ser absor­bit abans de 2013, asse­gura la con­sul­tora Acuña & Aso­ci­a­dos, que pre­veu també un esce­nari més pes­si­mista en què la sobre­o­ferta no s'eli­mini fins al 2016. "Tot està sotmès a les con­di­ci­ons del mer­cat i, en par­ti­cu­lar, a la fluïdesa i dis­po­ni­bi­li­tat que es pro­du­ei­xin en els préstecs", asse­nya­len des d'Acuña & Aso­ci­a­dos, que cal­cu­len que aquest exer­cici la venda de residències podria arri­bar a les 218.000 uni­tats.

"L'absorció de l'exce­dent ser­virà per acti­var una vegada més les pro­mo­ci­ons però hi ha pro­jec­tes que no es ven­dran mai perquè no res­po­nen a les neces­si­tats de la demanda", diu Marc Gual, pro­fes­si­o­nal del sec­tor immo­bi­li­ari, que afe­geix: "Hi ha mol­tes residències que per loca­lit­zació o preu difícil­ment interes­sa­ran a la demanda".

En aquest esce­nari, Gual creu que arri­ba­rem a una "ban­ca­rit­zació del negoci immo­bi­li­ari" en què els bancs i les cai­xes tin­dran una bona car­tera d'edi­fi­cis i solars pro­ce­dents de l'impa­ga­ment dels préstecs per part de les pro­mo­to­res. De fet, bona part de bancs i cai­xes estan cons­ti­tuint fili­als immo­biliàries per ges­ti­o­nar els actius que estan embar­gant. En aquest con­text, el 75 per cent de les pro­mo­to­res hau­ran des­a­pa­re­gut l'any 2013, segons Acuña & Aso­ci­a­dos.