Les caixes catalanes rebutgen que el Banc d'Espanya pogués controlar les fusions

L’Orga­nit­zació per a la Coo­pe­ració i el Desen­vo­lu­pa­ment Econòmic (OCDE) ha reco­ma­nat a l’exe­cu­tiu espa­nyol que tras­passi al Banc d’Espa­nya la com­petència de les comu­ni­tats autònomes d’auto­rit­zar fusi­ons entre cai­xes de dife­rents ter­ri­to­ris, per faci­li­tar les ope­ra­ci­ons en temps de crisi i evi­tar ingerències polítiques. Les cai­xes defen­sen el sis­tema finan­cer català i recor­den que ja tre­ba­llen amb total inde­pendència.

La fusió de dues o més cai­xes d’estalvi amb seu social en comu­ni­tats autònomes dife­rents ha de ser auto­rit­zada pels governs cor­res­po­nents, sense que l’Estat hi pugui inter­ve­nir. La com­petència exclu­siva sobre l’auto­rit­zació de l'absorció, la fusió, la dis­so­lució i la liqui­dació voluntària de les cai­xes, així com el con­trol de l’acti­vi­tat cre­ditícia i de gestió, rau en els governs que tenen trans­fe­ri­des aques­tes atri­bu­ci­ons, bé en els seus esta­tuts o a través de la Lofca el 1988.

Per tant, en cas que, per exem­ple, una enti­tat cata­lana volgués fusi­o­nar-se o absor­bir una caixa man­xega, després que les dues enti­tats hagues­sin arri­bat a un acord, neces­si­ta­rien el vist-i-plau de la Gene­ra­li­tat i del govern de Cas­te­lla La Manxa.

Les fusi­ons a mans del Banc d’Espa­nya?
Però des de fa uns mesos han revi­fat els argu­ments de sec­tors polítics i finan­cers par­ti­da­ris de reti­rar aques­tes com­petències a les comu­ni­tats autònomes i con­cen­trar-les en l’Estat. La mesura ser­vi­ria, segons aquests sec­tors, per evi­tar ingerències polítiques dels governs, que actu­a­rien moguts per la por de per­dre la influència que els suposa tenir repre­sen­tació pública en els seus òrgans rec­tors.

Direc­tius de les prin­ci­pals cai­xes de l’Estat hau­rien expres­sat a Rodríguez Zapa­tero el seu interès perquè sigui el Banc d’Espa­nya l’únic orga­nisme com­pe­tent per auto­rit­zar o vetar una fusió entre cai­xes del mateix ter­ri­tori o de dife­rents perquè aques­tes ope­ra­ci­ons aten­guin només a cri­te­ris econòmics. I Zapa­tero ho veu­ria amb bons ulls.

Aquest argu­ment s’ha vist reforçat per un informe de l’Orga­nit­zació per a la Coo­pe­ració i el Desen­vo­lu­pa­ment Econòmic (OCDE) fet públic fa uns dies, que manté que cal supri­mir els “obs­ta­cles amb què xoquen les enti­tats per obte­nir fons pro­pis”i reco­mana “supri­mir l'obli­gació d'una auto­rit­zació de les auto­ri­tats regi­o­nals per a les fusi­ons" i que sigui l’Estat qui les auto­ritzi.

Però el cert és que els matei­xos argu­ments que apor­ten els qui estan a favor de reti­rar aquesta com­petència a les comu­ni­tats autònomes es podrien apli­car del Banc d’Espa­nya, ja que el gover­na­dor del BCE és triat pel pre­si­dent del govern espa­nyol.

Lami­nar com­petències esta­tutàries
La reco­ma­nació de l’OCDE impli­ca­ria supri­mir una com­petència que l’Esta­tut de Cata­lu­nya esta­bleix en l’arti­cle 120, que recull una legis­lació pròpia apro­vada pel Par­la­ment de Cata­lu­nya, en la qual es deter­mina clara­ment que les absor­ci­ons i les fusi­ons de cai­xes d’estal­vis amb domi­cili a Cata­lu­nya han de ser auto­rit­za­des la Gene­ra­li­tat.
L'expre­si­dent de Caixa Cata­lu­nya i catedràtic de la UAB Antoni Serra Ramo­neda adver­teix que si bé és cert que les fusi­ons entre cai­xes de dife­rents ter­ri­to­ris tin­drien lògica de mer­cat, “treure les com­petències a les comu­ni­tats autònomes en aquest capítol sig­ni­fica una modi­fi­cació legal de molt abast, a banda del sig­ni­fi­ca­tiu com­po­nent polític de fer un pas enrere res­tant com­petències que es van cedir fa vint anys”.

Ramo­neda con­si­dera que amb la legis­lació actual les fusi­ons es poden dur a terme sense neces­si­tat que hi inter­vin­gui l’estat, i rebat l’argu­ment de l’OCDE que aquesta capa­ci­tat de veto de les auto­no­mies pot per­ju­di­car les cai­xes que volen obte­nir fons pro­pis: “si les cai­xes esti­gues­sin sense oxi­gen, els governs accep­ta­rien qual­se­vol solució per sal­var-la i no posa­rien impe­di­ments, d’això en podem estar ben segurs”.

Amb tot, l’expre­si­dent de Caixa Cata­lu­nya creu que si la fusió no fos una qüestió de vida o mort per una de les dues enti­tats, “el govern que tin­gui la caixa de menor dimensió hi posa­ria pegues, perquè veu­ria molt dis­minuït el seu poder i la seva repre­sen­tació en la nova enti­tat, i tin­dria por que la seva obra social quedés diluïda”.

Les cai­xes, satis­fe­tes amb el sis­tema actual
Men­tre des de la capi­tal de l’Estat i des de l’OCDE es veu perill d’intro­missió política en l’acti­vi­tat de les cai­xes –temor que foca­lit­zen sobre­tot en Cata­lu­nya i Euskadi-, les enti­tats cata­la­nes defen­sen el marc legal vigent i lloen el marc d’inde­pendència en què ope­ren.

Des de Caixa Ter­rassa, el seu direc­tor gene­ral, Enric Mata, recorda que “la qüestió és jurídica­ment molt clara”, i remarca que “la Gene­ra­li­tat sem­pre ha demos­trat una abso­luta neu­tra­li­tat i res­pecte sobre les actu­a­ci­ons i les estratègies de cada caixa, amb la volun­tat de dotar de la màxima esta­bi­li­tat a aques­tes enti­tats”. En aquest sen­tit, afe­geix Mata, “ens consta que el model de cai­xes cata­la­nes és alta­ment valo­rat i enve­jat per les altres comu­ni­tats”.

En la mateixa línia es pro­nun­cia Dídac Her­rero, direc­tor gene­ral de Caixa Man­lleu: “la nos­tra posició és res­pec­tar el que marca la llei, que en aquest cas és molt clara sobre l’atri­bució de com­petències”. Aquesta enti­tat, com explica Her­rero, “sem­pre ha estat defen­sora de les ali­an­ces i col·labo­ra­ci­ons amb altres cai­xes, tant amb les cata­la­nes com de la resta de l’estat espa­nyol, com a alter­na­tiva a les fusi­ons”.

Caixa Saba­dell apel·la a la bona salut del sis­tema finan­cer català per defen­sar el man­te­ni­ment de l’statu quo actual: ”el sis­tema de cai­xes català, for­mat per deu enti­tats de dife­rent dimensió, sem­pre ha fun­ci­o­nat i fun­ci­ona cor­rec­ta­ment, per tant, no veiem cap neces­si­tat de modi­fi­car-lo ni tam­poc d'alte­rar les bases sobre les quals se sus­tenta”, argu­menta Jordi Mes­tre, direc­tor gene­ral de l’enti­tat valle­sana. Pel que fa a les fusi­ons, des­taca que “cal tenir en compte que aques­tes ope­ra­ci­ons a la resta d’Espa­nya han res­post a cri­te­ris no sem­pre lli­gats a qüesti­ons econòmiques i d’eficiència. Però cada cas és únic i s’ha d’ana­lit­zar per sepa­rat per enten­dre’l”.

Final­ment, Caixa Man­resa posa èmfasi en el fet que a Cata­lu­nya mai no hi ha hagut ingerència política en el fun­ci­o­na­ment de les cai­xes, “sem­pre s’ha pogut tre­ba­llar amb inde­pendència, en un equi­li­bri rao­na­ble i de diàleg cons­tant”, apunta Feliu For­mosa, direc­tor gene­ral de l’enti­tat. “Cadascú ha sabut situar-se en el seu paper amb la màxima pro­fes­si­o­na­li­tat. Els con­sells d’admi­nis­tració tenen repre­sen­tants elec­tes de la soci­e­tat, un sis­tema no sem­pre ben entès però que fun­ci­ona molt bé i s’ha de man­te­nir”, con­clou Feliu For­mosa.