Fractura social

Cer­ti­fi­cada la fi del diàleg social, el govern cen­tral i la CEOE van ele­var ahir el to dels seus retrets en l'intent de car­re­gar a l'altre la culpa de dina­mi­tar els ponts sense haver fir­mat ni un sol acord des de l'esclat de la crisi. L'endemà que José Luis Rodríguez Zapa­tero es declarés "dece­but" amb la patro­nal i per­so­ni­fiqués el fracàs de la nego­ci­ació en Gerardo Díaz Ferrán, la mà dreta del líder patro­nal, Gon­zalo Pas­cual va cen­su­rar el pre­si­dent espa­nyol per la seva reacció "més vio­lenta del nor­mal".

Pros­crit qual­se­vol retoc al mer­cat de tre­ball, l'agenda del diàleg social pas­sava per una con­cessió a patro­nal (rebaixa de cotit­za­ci­ons que l'empresa paga a la segu­re­tat social) i una altra a sin­di­cats (l'ajut de 420 euros al mes per a atu­rats que hagin esgo­tat la pres­tació). Pel que fa a les quo­tes, la Mon­cloa va ele­var l'oferta ini­cial de mig punt a 1,5 punts fins al 2011, lluny dels 5 punts que exi­gia la CEOE. Zapa­tero no volia com­pro­me­tre les pen­si­ons públi­ques (5 punts cos­ten 18.000 mili­ons) i alhora rece­lava que la rebaixa creés llocs de tre­ball. "Si un empre­sari s'estal­via de mit­jana 20 euros per tre­ba­lla­dor, quants tre­ba­lla­dors hau­ria de tenir en nòmina perquè l'estalvi total li per­metés crear un lloc de tre­ball de 1.000 euros?", es pre­gunta una font de la Mon­cloa.

Si el minis­tre d'Indústria, Miguel Sebastián, sosté que el govern s'ha limi­tat a "vet­llar" pels drets labo­rals, el vice­pre­si­dent de la CEOE, Arturo Fernández, etziba que el govern "ha tren­cat el diàleg i estem a l'espera de què vol fer". El govern, però, pre­para ja un lot de decrets labo­rals per al con­sell de minis­tres del 13 d'agost, entre els quals el sub­sidi de 420 euros, sabent que l'esquerra el flan­queja al Congrés.