El govern espanyol admet un dèficit d'entre el 6,38% i el 8,7% a Catalunya, un punt menys que el càlcul de la Generalitat

El ministeri d'Economia xifra el dèficit fiscal català de l'any 2005 entre el 6,38% i el 8,70% del PIB, depenent del mètode de càlcul i les imputacions que s'hi fan. Pel mètode del flux de benefici, que atribueix les despeses de l'Estat a tots els beneficiaris independentment d'on es realitzen, el dèficit català és d'entre el 6,38% i el 6,69% del PIB, segons les imputacions de l'IRPF i altres factors. Pel mètode del flux monetari, que imputa la despesa només al territori on es realitza, el dèficit català és d'entre el 8,69 i el 8,70% del PIB.
Les dades contrasten amb les que va donar a conèixer la setmana passada el grup d'experts de la Generalitat. Segons aquell estudi, pel mètode del flux monetari el dèficit és del 9,8% del PIB el 2005 (16.735 milions) i del 9% entre 2002 i 2005 (13.832 milions), mentre que pel flux de benefici és del 7,4% del PIB el 2005 (12.629 milions) i del 6,6% entre 2002 i 2005 (10.206 milions).

El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ha insistit a apuntar que les xifres no es poden traslladar al debat sobre finançament autonòmic i que el resultat de les balances fiscals "constata que tenim un sistema fiscal que redistribueix els recursos". Ocaña, que assegura que els resultats serviran per "trencar tòpics", ha explicat que els estudis evidencien que "les comunitats amb més renda per càpita són les que més contribueixen i les que tenen menys renda per càpita, les que menys".

A la cua de l'Estat
Les xifres del Ministeri situen Catalunya en les primeres posicions de les comunitats amb més dèficit fiscal, on també consta Madrid, les Illes Balears i el País Valencià. Pel mètode del flux de benefici Catalunya és la tercera comunitat amb més dèficit fiscal, per darrere de Madrid (entre 8,87 i 9,13%) i les illes Balears (entre 7,47 i 8,56%), mentre que pel de flux monetari se situa en segona posició, sempre per darrere de les illes Balears (entre 13,96 i 14,20%), i sempre seguida pel País Valencià (entre 6,32 i 6,40%).

A l'altre extrem de la taula se situa Extremadura, que assoleix percentatges de superàvit fiscal d'entre el 15,01% i el 18,08%. Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla la superen en escreix amb percentatges de fins al 34,27% en el cas de Melilla.

Diferències amb la Generalitat
Les balances elaborades pel ministeri d'Economia mantenen diferències amb els resultats obtinguts pel grup de 13 experts de la Generalitat. Segons l'estudi que el govern va donar a conèixer la setmana passada, pel mètode del flux monetari el dèficit fiscal de Catalunya al 2005, va ser de 16.735 milions, un 9,8% del PIB català. El 2002 hi va haver un dèficit del 9,2%, el 2003 del 8,5% i el 2004 del 8,5%. Entre el 2002 i el 2005 va representar de mitjana el 9% del PIB (13.832 milions d'euros).

En canvi, el càlcul de la Generalitat segons el sistema del flux de benefici assenyala que el saldo fiscal de Catalunya amb l'administració de l'Estat l'any 2005 representa un 7,4% del PIB, és a dir, 12.629 milions. El 2002 el dèficit és del 6,7%, el 2003 del 6,1% i el 2004 del 6,3%. Per aquest sistema la mitjana del dèficit entre el 2002 i el 2005 és de 10.206 milions d'euros, un 6,6% del PIB català.

Anteriorment, el grup d'experts havia elaborat un altre estudi de les balances fiscals basat en les dades de l'any 2001 que recollia un dèficit del 8,8%, segons el flux monetari, i del 6,5%, segons el mètode de flux del benefici.