Economia

L'empresariat català confia en les ajudes per créixer a la Xina

Economia

La crisi passa factura arreu del món. El creixement xinès segueix sent envejable, però al país hi ha una frenada dels principals índexs econòmics, en especial una caiguda de les exportacions a principis d’any superior al 25%. El consum s’està desaccelerant respecte a l’any anterior: al febrer, el comerç augmentava un 15,2%, vuit punts per sota de les dades de fa mig any. De tota manera, les empreses catalanes confien que el pla d’estímul econòmic a dos anys del govern xinès, de 453.300 milions, representi noves oportunitats per potenciar les seves vendes.

La societat xinesa ja és per tradició estalviadora i presenta un baix índex de consum. Amadeu Jensana, director de programes econòmics i cooperació de Casa Àsia, recorda que el consum interior representa un 35% del PIB xinès, mentre que a gran part de les economies d’Occident aquest concepte supera amb escreix el 50%. La crisi ha coincidit amb un moment de canvi d’estratègia de les companyies catalanes, que ja veuen més la Xina com un gran mercat, una gran bossa de consumidors, que no pas com un lloc per establir-s’hi per produir i exportar, segons explica Joan Tristany, director general d’AMEC, associació d’empreses d’equipaments.

Els 42 membres d’AMEC implantats a la Xina estan incrementant vendes, segons Tristany, sobretot els fabricants de maquinària d’embalatge i de tractament de productes d’alimentació a causa de la preocupació per la seguretat alimentària.
Tristany es mostra convençut que el govern xinès impulsarà l’activitat econòmica amb inversions ingents perquè l’obra civil tiri endavant malgrat l’aturada de la demanda. Jensana explica que els últims mesos destaquen les companyies que miren d’aprofitar els programes d’inversions públiques per incentivar el consum. Tots els experts consultats aposten pel pla d’inversions del govern com un camí d’oportunitats. Les principals partides es destinaran a infraestructures, construcció de vivendes, estimulació del comerç intern i ajudes al món rural.

Joan Cornet, president de l’assessora Hispachina, afirma que la crisi s’utilitzarà per transformar la indústria cap a una producció d’alt valor afegit. També apunta que el mercat de productes de luxe, la informàtica i sobretot la construcció són els més perjudicats. Esteve Rodés, president de l’empresa de perfumeria i cosmètica Idesa, opina que el “nou-ric [xinès] definitivament deixarà de comprar al ritme que ho havia fet fins ara”.

La construcció ha rebut la pitjor part, en algunes ciutats amb una frenada en sec. Josep Torrents, director general del grup de maquinària d’acabats de la construcció Germans Boada, adverteix que el desenvolupament recent del sector era desmesurat, en part pel boom dels Jocs Olímpics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ECONOMIA

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera vol una planta per compostar les restes vegetals de la pagesia

Palafolls

L’impacte dels líders empresarials en la volatilitat de les accions

PROFESSOR ECONOMIA I EMPRESA UNIVERSITAT DE GIRONA, EMPRENEDOR I EXPERT EN GESTIÓ DE CRISI I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI
economia

Aprovada la rebaixa temporal de l’IVA del oli del 5% al 0% des de l’1 de juliol

madrid
Economia

La producció de pera caurà un 33% respecte el 2023

Lleida
Toni Bramon
President del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI)

“La inestabilitat política ha fet disminuir la inversió pública”

Girona
TURISME

Bon pont per a l’hostaleria i inici oficiós de l’estiu

girona
ECONOMIA

Els hotels catalans superen els dos milions de persones allotjades al maig

Barcelona
unió europea

Brussel·les acusa Apple d’incomplir la llei europea de competència amb l’App Store

barcelona
Carme Ponsa
Presidenta del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

“El Maresme turístic ha de ser més conegut internacionalment”

Malgrat de Mar