"El nucli dur real del banc són els accionistes fidels"

La crisi financera mundial no espanta gens el nou conseller delegat de Banc Sabadell. Jaume Guardiola es mostra convençut de la fortalesa de l'entitat que tripula de bracet amb el president, Josep Oliu: un negoci ben encarrilat, una estratègia internacional sòlida i la fidelitat dels accionistes, petits i grans, per encarar una eventual opa no desitjada.

El Sabadell ja fa mesos que ha canviat la seva estratègia per encarar la crisi. ¿El nou pla director implica entrar a la guerra del passiu amb una captació agressiva de dipòsits?
No és que hagi canviat l'estratègia comercial sinó el focus, reorientat cap als dipòsits. El que hi ha és una competència molt forta. I el preu és un factor molt important, però hi ha més elements: solvència, capacitat d'atracció, base de clients. En tot cas, la meva percepció és que la situació es normalitzarà cap a final d'any, quan els mercats comencin a funcionar de manera més ordenada.

Les famílies tenen els mateixos diners que abans i no hi ha perspectiva que pugi l'atur. Què és el que ha canviat perquè hi hagi tantes corredisses?
Ha canviat l'accés al finançament exterior per part del sector financer. Es parla de credit crunch, per la política conservadora en la presa de decisions de risc. Però el factor de la demanda és més important del que la gent creu. La gent que s'ha de comprar un pis ha llegit que serà més barat d'aquí a un temps. També al sector empresarial s'estan deixant inversions per a final d'any, quan s'aclareixi l'escenari. Però insisteixo que la vocació del banc és continuar donant crèdits.

Com afectarà tot plegat l'expansió del banc?
El primer mercat d'aquesta casa és Espanya. Dit això, amb l'escenari actual no estem pensant en adquisicions. Dins la diversificació geogràfica tenim tres mercats que ens interessen: Mèxic, Florida i Portugal, amb estratègies diferents. Si els EUA pateixen una recessió hi haurà repercussions. Però tenim una visió a llarg termini.

I els pactes amb Unicredito?
Com a accionista del banc, hi tenim una sèrie d'acords comercials que ja tenen alguns resultats efectius, però que s'han d'acabar de desenvolupar.

¿Disposen d'una estratègia defensiva davant el perill que representa tenir una acció barata? Sempre han tingut molts pretendents...;
Sí, però ara tots són més pobres. I si es compara, nosaltres ens hem empobrit menys que la mitjana. També s'ha de mirar el PER, el potencial que reconeix el mercat. Si algú que el té més baix et vol comprar, s'ha de diluir.

Quin és el blindatge real amb pactes entre els accionistes principals?
Hi ha un nucli estable que supera el 30%, amb uns accionistes que tenen marge d'actuació però que van plegats. I després hi ha el que jo en dic nucli dur, entre un 20% i un 30%, que és el que formen les famílies del Sabadell tradicional i també una colla de petits accionistes, per als quals les accions han estat un patrimoni que passa de pares a fills, i que els ha donat moltes alegries. Són els que et pregunten pel carrer pel preu de l'acció, però que difícilment es plantegen de vendre-la. Això ens dóna una doble protecció. Gràcies a això, la nostra vocació és ser capaços de mantenir un projecte independent amb molta personalitat.

Però la crisi propiciarà les fusions bancàries globals...
Crec que sí, que el món de la banca tendirà a consolidar-se. Ara bé, tot i els bons preus, caldrà veure si el creixement mundial donarà per finançar adquisicions. I, finalment, l'escrutini del mercat és duríssim.

Recentment, a Matins d'ESADE, vostè ha manifestat que ara és el moment per a les fusions entre caixes...;
De fet, va ser en una presentació sobre la situació actual dels mercats financers on vaig afirmar que un escenari de concentració del sector financer a escala mundial era factible. Arran d'una pregunta sobre si aquesta afirmació podia aplicar-se també a les caixes espanyoles, vaig dir que efectivament així ho creia, tot i que jo no sóc qui per opinar què és el millor per a cadascú. Com sempre, seran les mateixes caixes les que hauran d'analitzar el seu futur i adoptar les decisions que creguin més adequades. I en aquest context, totes les entitats, petites i grans, tenen un paper a desenvolupar.