Els nous lideratges

Hi ha gent que, quan es parla de líders forts, arrufa el nas, perquè pensa en els líders popu­lis­tes que han fet tant de mal a empre­ses i països que han cre­gut en els seus cants de sire­nes. Tan­ma­teix, només els que tenen les idees clares i són forts tenen l'ener­gia i la pos­si­bi­li­tat real d'ende­gar can­vis pro­funds –i car­re­gar-se a l'esquena l'empresa o el país– per dur-los a la pràctica. Si de cas, els pro­ble­mes sor­gei­xen al final del seu cicle, quan es volen per­pe­tuar més enllà de l'obra per la qual han de ser recor­dats.

Actu­al­ment, les habi­li­tats necessàries del líder no han can­viat tant com ho han fet les exigències d'un entorn glo­ba­lit­zat, ni el nom­bre ni la influència dels col·lec­tius –el públic d'interès– afec­tats per l'empresa. No sem­bla una tasca a l'abast d'un sol indi­vidu, ja que el líder d'avui dia ja no és capaç de dige­rir l'allau d'infor­ma­ci­ons que es gene­ren ni tam­poc no pot ser un espe­ci­a­lista en tots els àmbits que tracta. Un equip com­pe­tent i cohe­si­o­nat al dar­rere i la poten­ci­ació de líders en rangs infe­ri­ors són dues con­di­ci­ons impres­cin­di­bles per a l'èxit de l'estratègia i de la seva con­tinuïtat més enllà de la seva per­sona. Un cop asso­lit el gran objec­tiu, ha de saber cedir el relleu. Ara bé, ningú com el líder ha d'encar­nar les ànsies i els valors de l'orga­nit­zació, que són els de la seva gent. Per a un líder empre­sa­rial, l'impuls es tra­duirà sobre­tot en valors econòmics (ren­di­bi­li­tat, quota de mer­cat, soli­desa finan­cera, inno­vació...) i mala­ment rai si només pensa a curt ter­mini; per a un líder polític amb altres valors a més dels econòmics, el ter­mini hau­ria de ser llarg i l'ètica, impe­ca­ble. Tots ple­gats, amb uns horit­zons, explícits si pot ser, ben defi­nits!