Govern, tenim problemes!
Des de l'inici de la crisi, a Catalunya s'han destruït 400.000 llocs de treball, i 180.000 d'aquests s'han destruït a la indústria. L'any 2009 va ser un any extraordinàriament dolent per a la producció, amb caigudes que en certs sectors arribaven el 20 %. És a dir, ja podem dir que aquest any ha estat molt pitjor que el 1981 i el 1993, els dos anys més dolents de les darreres crisis, i veurem com tanquem el 2010. Des del 2007 s'han deslocalitzat 18 empreses multinacionals amb unes plantilles que van dels 68 treballadors de General Electric als 1.000 de Burberry. La majoria dels desocupats són menors de 45 anys i amb estudis primaris. En aquesta destrucció de llocs de treball hi hauríem de sumar les reduccions: a la Seat, a la Nissan, a la Honda… I si abans les multinacionals a Catalunya representaven el 50% de l'ocupació industrial, avui ja només és un escàs 30%. Tenim problemes. El primer problema és que avui Catalunya no és gens atractiva perquè vinguin a implantar-s'hi empreses multinacionals i que generin llocs de treball semblants en quantitat i qualitat als que s'han destruït. Catalunya no pot oferir ni la capitalitat que ofereix Madrid (i en un Estat amb el poder polític extremadament centralitzat, és un dèficit important) ni un alt nivell d'infraestructures, ni en alguns casos, uns nivells salarials competitius amb altres indrets. I el segon problema és que, si la creació de llocs de treball necessaris per ocupar aquests aturats i els que aniran entrant en el mercat laboral només ha de ser per la nostra iniciativa privada, necessitem temps; una empresa de cinquanta o cent treballadors, no s'improvisa. És el resultat de moltes iniciatives emprenedores, de molts anys d'esforç, d'inversió i d'èxits. És per això que qualsevol iniciativa que pretengui realment pal·liar l'atur ha d'anar necessàriament cap a facilitar als empresaris i als emprenedors la seva tasca. I això vol dir unes polítiques clares, alleujament de traves i de burocràcia, fiscalitat raonablement moderada, serveis moderns i eficients, infraestructures competitives, facilitats en trobar finançament, i sobretot un canvi de mentalitat social que estimuli i fomenti l'emprenedoria, com ho havia estat sempre a Catalunya. Hem creat una societat en què la gran majoria dels estudiants al que aspiren és ser funcionari: tenir feina assegurada, un bon sou, importants prebendes, i cap responsabilitat ni maldecap. Més del 60 per cent dels titulats universitaris aspiren a això, i avui tenim una gran quantitat de persones que ocupen llocs de treball amb una titulació superior a la requerida i és un important malt baratament de recursos. La primera demanda que s'hauria de fer avui és crear més empreses, perquè només amb més empreses crearem llocs de treball.
Potser, doncs, hauríem de dir: “Govern, tenim problemes: necessitem més empreses”.