Què és pot esperar del 2011?
Ara que estem acabant el 2010, podem constatar que no ha estat un any fàcil. Per sort, no s'han complert les previsions dels més pessimistes que pronosticaven una economia en caiguda lliure. La majoria d'analistes ja admeten que el pitjor ha passat. De fet, acabarem el 2010 amb un creixement del PIB proper a zero. Algunes dades positives fan pensar que és possible una recuperació el 2011, encara que lenta, de l'activitat econòmica. És veritat que es manté la dada molt negativa de l'atur, però sembla que, en les xifres oficials, “ni hi ha tots els que són, ni són tots els que hi ha”, ja que l'economia submergida i el mètode oficial de comptar el nombre d'aturats té mancances significatives. El que està anant molt millor és l'economia a nivell mundial en països com els Estats Units, França, Alemanya... i sobretot als països asiàtics. Això explica una revifalla important de les exportacions, la qual cosa està beneficiant les empreses que estan internacionalitzades. Per al 2011, el FMI espera que el PIB a nivell mundial creixi al voltant d'un 4%. El preu dels immobles ja quasi ha tocat fons i a molts llocs sembla que ja no baixarà gaire més. Això pot fer que augmenti la compravenda de pisos. Esperem que tots, i sobretot els bancs i promotors immobiliaris, actuem a partir d'ara amb més seny. Els governs l'han encertat amb mesures contundents per evitar la fallida del sistema financer i amb l'ampliació de cobertures socials per als col·lectius més perjudicats per la crisi. Això ha evitat mals majors, però ha agreujat el problema del dèficit públic. Només en indemnitzacions d'atur, aquest any l'Estat espanyol es gastarà 50.000 milions d'euros, i això és insostenible. El 2010 s'han iniciat tímides reformes en el sector públic, que cal aprofundir per millorar l'eficiència. En matèria de lluita contra la desocupació el que està pendent és que les polítiques relacionades amb l'ocupació fomentin la cerca de feina i no incentivin l'atur.
Si realment estem començant a recuperar-nos, el que queda pendent són les necessàries reformes estructurals i el canvi de les maneres de fer que van provocar la bombolla. En aquest punt, cal treballar més per acabar de reformar el sistema financer. Altres reformes pendents afecten el mercat laboral o el sistema de les pensions. El temps va passant i calen reformes imprescindibles per millorar la competitivitat.
En definitiva, si ens ho treballem podem aconseguir que l'any que ve sigui el de la recuperació. No ens hem de deixar convèncer pels més pessimistes, que segurament sense adonar-se'n el que fan és que segueixi el pànic que fa que la gent estigui paralitzada pel desànim. Hi ha moltes empreses que estan aconseguint avançar tot i la crisi, aquests són els exemples dels quals podem aprendre, i no hem de deixar que el catastrofisme ens faci perdre oportunitats.
