Els reptes econòmics d’Illa

El nou govern socialista encapçalat pel president Illa comença a caminar després de signar-se l’acord amb ERC, fonamentat, entre altres coses, en el polèmic finançament singular. Aquest capítol, prou ambigu per si sol, de ben segur que suposarà llargues discussions mentre dura el seu desplegament.

D’entrada, el model de finançament vist per ERC o pel PSOE ja és tota una discrepància pel terme singular, ja que per a uns resulta una oportunitat històrica per millorar els comptes públics del nostre país i per als altres es pot convertir en un cafè per a tothom. De fet, amb el model singular, la Generalitat ingressaria 52.000 milions, el doble dels 26.600 que va recaptar el darrer exercici. L’acord estableix el desenvolupament de la hisenda catalana amb l’objectiu que aquesta administració assoleixi plena autonomia en la “recaptació, gestió, liquidació i inspecció de tots els tributs que es generin a Catalunya”. Però no és tan senzill, perquè al Congrés dels Diputats cal que hi hagi majoria absoluta per canviar la legislació vigent. I ja sabem que quan es parla de diners, sovint no hi ha ni amics ni parents.

Sigui com sigui, el que és una evidència és que cal resoldre el dèficit fiscal perquè ja fa anys que els catalans som la tercera comunitat que més aporta, que més paga, i per contra, esdevenim la desena que més rep. Dit això, cal tenir memòria davant les enèsimes ensarronades dels polítics espanyols, socialistes inclosos, al llarg de la història recent. Sense anar més lluny, segur que tenim ben presents les negociacions per dur a terme la darrera investidura de Pedro Sánchez, en què un dels punts acordats va ser la condonació de 15.000 milions de deute que Catalunya té amb l’Estat espanyol. El cert és que han passat molts mesos i ningú recorda que s’hagi liquidat aquesta mesura. Tots sabem que tenir la paella pel mànec comporta coses com aquesta. De fet, insistentment, apareixen informacions que van en la línia d’incompliments constants. I a més, notícies com ara que el 2023 a Catalunya es van executar el 45% de les inversions pressupostades i a Madrid el 212% no ajuden a creure en la paraula dels polítics de l’altre costat de l’Ebre. Tanmateix, hem de ser conscients que no obtenir resultats palpables en acords com el finançament o el traspàs de Rodalies pot condemnar els socialistes a l’ostracisme.

És més, la credibilitat dels negociadors del PSOE, i per extensió del PSC, dependrà de seguir allò que diu aquest acord o d’altres com ara el traspàs de Rodalies, que van signar socialistes i republicans per investir el president Sánchez. Aquesta és, precisament, una altra carpeta calenta per al nou govern encapçalat per Salvador Illa. PSOE i ERC van acordar una injecció de mil milions d’euros per millorar el servei i un traspàs que ha de començar amb la línia R1 creant una empresa mixta d’ambdues administracions. L’acord, de moment, contempla tres línies i hauria d’estar enllestit el 2026. El temps dirà si es compleix la voluntat expressada en el document malgrat que una part important de la població catalana pensa que allò que s’ha acordat per a la formació de govern no es complirà.

L’herència econòmica que rep el nou govern està prou ben endreçada tot i les inestabilitats internacionals fruit dels conflictes d’Ucraïna i Gaza. Malgrat això, el creixement interanual català s’ha accelerat fins al 2,9%, cosa que ens situa cinc vegades per sobre del que s’ha dut a terme a la zona euro. El ritme alt s’explica per l’expansió del sector industrial, les exportacions i el bon comportament del turisme. Quant al mercat laboral, continua essent força dinàmic ja que l’afiliació a la Seguretat Social creix un 2,6% interanual. A més, la inflació s’està estabilitzant. De ben segur, però, que la ciutadania es fixarà en altres aspectes del món econòmic per seguir de prop l’evolució i les decisions adoptades pel nou govern. Un punt clau serà la futura i probable ampliació de l’aeroport de Barcelona, que sembla que l’executiu català ja ha posat la directa, o la preparació dels pressupostos per al 2025. D’altra banda, Hard Rock Cafè va suposar la retirada de suport dels Comuns als pressupostos d’Aragonès. També s’haurà d’estar molt atent a la gestió de la sequera i les inversions per redreçar-la, així com donar un impuls a la reindustrialització, i sobretot, gestionar la massificació del turisme en molts barris de Barcelona i a altres localitats costaneres. Déu-n’hi-do!