Diners
Les tribulacions de les caixes
Qui podia sospitar que d'un total de 45 caixes d'estalvi a Espanya s'arribaria a només disset? Doncs ha estat una realitat, i encara pot produir-se algun canvi més. El mapa actual ha quedat així: set fusions, cinc SIP/BANC i cinc sense fusions. A Catalunya les deu caixes existents abans d'aquests canvis s'han convertit en tres fusions i dues SIP/BANC. Vegem els motius i conseqüències d'aquest fenomen.
L'augment de la morositat, l'increment de l'endeutament a causa de la crisi actual han afectat els resultats de les entitats de crèdit de manera preocupant.
Els bancs, en ser societats anònimes, poden optar per capitalitzar-se per assumir les pèrdues a través d'una ampliació de capital. En canvi, les caixes d'estalvis, en tractar-se de cooperatives d'estalvi i crèdit o de tipus rural, no poden actuar per aquesta via. Han de recórrer a emetre deute o generar plusvàlues a través de la venda de participacions empresarials i altres actius.
Per cobrir aquesta mancança, les caixes poden recórrer a la bancarització o fusionar-se. Guanyant en grandària, les sinergies fruit de l'operació permeten a l'entitat un major marge financer, un major benefici i per tant un reforç del múscul financer.
AJUDES MILIONÀRIES.
L'import total de les ajudes sol·licitades al FROB per a deu caixes fusionades i una individual és de 13.111 milions d'euros, dels quals 4.464 milions corresponen al SIP que encapçala Caja Madrid amb altres sis entitats. L'ús d'aquests fons suposarà a les entitats afectades haver de pagar un interès del 7,75% que, a partir del segon any, s'elevarà al 8,25%. A punt d'acabar l'any 2010, venciment de les ajudes del FROB, hi ha nervis. D'una banda, el Banc d'Espanya ha enviat un ultimàtum perquè totes les caixes fusionades o SIP facin públics el seus consells, els seus nous equips directius i, en el cas dels SIP, constitueixin els bancs que funcionaran com a organismes centrals de la unió abans del Nadal vinent. Recentment la ministra d'Economia, Elena Salgado, va rematar l'avís advertint que aquelles entitats que no compleixin aquest avís serien intervingudes.
GUERRA DEL PASSIU.
Quines solucions es poden adoptar? a) compensar ingressos per altres vies com les recorregudes comissions; b) reduir costos d'estructura que és el que persegueix tota fusió; c) eliminar oficines, i entrar en mercats internacionals. Òbviament, també cal inventar o comercialitzar nous i sofisticats productes però en aquest aspecte els inversors estan escarmentats. Participar en la guerra del passiu pot suposar a qualsevol entitat guanyar mercat, però reduint el marge financer. En canvi no fer-ho vol dir arriscar-se a perdre mercat, obtenint menys de marge. El SIP que encapçala Caja Madrid ha disminuït 9.000 milions d'euros en dipòsits, per no haver d'entrar en la guerra del passiu.
Totes les entitats estan temptejant incrementar els tipus d'interès dels actius, la qual cosa suposarà l'encariment dels préstecs. D'altra banda, els bancs estan advocant perquè s'intervinguin les caixes que tanquin aquest any amb pèrdues, al·legant que, en cas contrari, es convertirien en unes rèmores per al sector. També podria tractar-se d'una estratègia per a treure del mig competidors. El que és molt clar és que el futur no tindrà gens a veure amb el passat.
