Renda

Això de fer la declaració de la renda és cada cop més divertit. Els darrers anys demanaves cita prèvia, t'hi presentaves i al cap de deu minuts ja eres fora. Un avorriment, vaja. Aquest any, com que l'Agència Tributària ha estrenat seu a Girona, és més entretingut. Com que cada any m'equivoquen l'esborrany, demano hora per anar-hi i em citen allà. Hi arribo deu minuts abans per si de cas. Som 65 els que esperem. Un guarda jurat –amb un castellà correctíssim, això sí– t'explica que van tard, que vagis a fer un volt i tornis d'aquí a vint minuts. Torno. Som uns cinquanta. Hi ha qui crida –sempre hi ha qui crida, ja ho saben– i el guarda li respon que ha marxat la llum una estona i van tard. Ningú sap ben bé com va. Anem per grups de 20 o 30, com els xais. Un senyor entra i demana si tenen el programa PADRE per fer la declaració. El diàleg amb el guarda és surrealista: «¿Qué me dice? ¿Que ha venido con su padre?». Un senyor es cola i algú es queixa. No passa res. És el que ve a arreglar l'ascensor. Ha quedat gent tancada al tercer pis. Pugem a peu a una altra sala. Un altre guarda dóna consells als més queixosos: «Ja se sap. Jo, quan he de fer alguna cosa amb l'administració, ja m'agafo el dia de festa.» Quins ànims. Em fan pujar al tercer pis. Més cua. Però res, en només una hora i mitja ja ho he enllestit. Un gran invent, això de la cita prèvia.