Obrir l'aixeta del crèdit, el gran repte

Al llarg del 2011 l'economia catalana creixerà a una taxa molt similar a la de l'espanyola, entre un 0,5% i un 1 %. Els motors d'aquest dèbil creixement seran una millor evolució de les exportacions, que a Catalunya tenen un pes específic superior a la mitja de l'Estat, i un consum privat que comença tot just a recuperar-se.

De totes maneres és un creixement tan dèbil que pràcticament es podria parlar d'estancament. No és suficient per crear ocupació i per aquesta raó la taxa d'atur es mantindrà al voltant del 20%. La inflació serà moderada, entre l'1% i l'1,5%, degut a la debilitat de la demanda.

Moltes de les mesures que necessita l'economia catalana són competència del govern de l'Estat. Per aquesta raó, i per la gran integració comercial, l'evolució de l'economia catalana estarà estretament vinculada a la de tot l'Estat. I perquè comenci una recuperació sostinguda de l'economia d'àmbit estatal són necessaris diversos factors.

És imprescindible que s'aturi la crisi del deute públic a la zona euro, que ja s'allarga des de fa més de mig any. Perquè això passi cal que el govern de l'Estat vagi portant a terme les reformes que li demanen des d'Europa, però també és imprescindible que en l'àmbit europeu es trobi una solució definitiva al problema, ja sigui fent una ampliació del fons de rescat o amb una mesura més ambiciosa com podria ser la creació d'un bo europeu. Mentre continuï l'actual desconfiança dels mercats, les administracions públiques i el sistema financer continuaran trobant moltes dificultats per accedir al finançament extern. I els problemes que troben les administracions i els bancs es continuaran traduint en problemes per a les empreses, que veuen molt retallat el flux de crèdit.

El finançament és, doncs, un dels gran problemes de l'economia. Per retornar a la normalitat cal que el sector financer continuï el procés de fusions, però sobretot necessita reconèixer les pèrdues derivades de la gran quantitat d'actius immobiliaris acumulats en els seus balanços. Mentre no ho faci serà difícil que el crèdit es recuperi.

A més les reformes que es demanen des d'Europa són de fet imprescindibles per guanyar competitivitat i desenvolupar un nou model de creixement no basat en la construcció. Caldrà reformar encara més el mercat de treball. Flexibilitzar més els mercats de béns i serveis. Reduir el dèficit públic per fer sostenible l'endeutament de l'Estat.

Sens dubte, el 2011 no serà un any fàcil. Però les decisions que s'hi prenguin tindran importants repercussions per al futur de la nostra economia.