2011, un any d'inflexió
Empresaris i acadèmics pronostiquen un exercici difícil però amb grans oportunitats
Avançar en les reformes i fer fluir el crèdit, els grans reptes
Els sindicats preparen mobilitzacions si no canvien les polítiques
Ni empresaris, ni acadèmics, ni sindicats, ni representants dels principals organismes econòmics i socials. Ningú dubta que el 2011 serà un any complicat i difícil. La caiguda ha estat forta i encara hi ha
el perill que la recuperació adopti la temuda forma de la W. De tota manera, hi
ha la impressió generalitzada que encara que hagi estat a cop de bastó s'han entès i s'han assumit els errors del passat. Per això el 2011 també és vist com un any esperançador, ja que brinda l'oportunitat de reformular les regles de joc.
El sector immobiliari n'és l'exemple més clar. “Mai més la construcció catalana tornarà a ser
com en el passat”; per això “el 2011 toca el canvi
qualitatiu, és a dir, el
canvi de model del sector”. És la consigna de Rafael Romero, president de la patronal dels constructors, una de les 22 personalitats que han respost a la crida d'aquest diari i
han explicat com afronten el nou any i quins són els
reptes més immediats. “M'agradaria pensar que l'any 2011 el dedicarem a centrar esforços per aconseguir un gran pacte social i per escometre les reformes estructurals que Espanya, i Catalunya, necessiten”, reflexiona Salvador Gabarró, president
de Gas Natural Fenosa.
La demanda de reformes és una constant en les properes planes. “Les empreses han de mantenir els esforços per millorar la productivitat, gestió, innovació i internacionalització. I, paral·lelament, s'han de dur a terme les reformes que permetin dotar-les d'un entorn adequat per poder-ho fer”, també destaca Joan Rosell, el nou president de la CEOE.
Els acadèmics consultats per aquest diari dibuixen un estat de la qüestió en el millor dels casos incert. Per Josep Manel Comajuncosa, professor d'Esade, ara el principal repte és aconseguir que s'obri l'aixeta del crèdit.“A casa nostra el que convé és generar confiança”, hi afegeix Guillem López Casasnovas, catedràtic d'economia de la UPF.
Malgrat els dubtes que genera –“quines seran les activitats que faran de motor?”, es pregunta el catedràtic de la UB Joan Tugores–, la crisi és vista també com una oportunitat. Ho assenyala Adriana Casademont, presidenta del grup d'alimentació Casademont, que considera que ha arribat el moment de recuperar valors que havien quedat en l'oblit, com ara la cultura de l'esforç i el treball en equip.
Salvador Alemany és el president d'Abertis i del Cercle d'Economia, a més de la persona que el president, Artur Mas, ha triat perquè encapçali un equip de savis que debatran receptes anticrisi. En el seu article reflexiona sobre el canvi de rols de les economies occidentals. En relació amb els països emergents, “semblaria que hem quedat sense projecte”, afirma, i adverteix que hem de saber “distingir entre com estem i el que som”. La primera resposta ens ajudarà a fer un diagnòstic i a buscar solucions, i la segona, a prendre consciència de les nostres capacitats per sortir-ne “reforçats”. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, té clara quina és la gran fortalesa de l'economia catalana: el seu dinamisme exportador, que ens permetrà sortir abans del túnel.
Menys esperança destil·len els articles encarregats als sindicats, ja que creuen que es retallen drets. “El 2011 serà un any dur pel que fa a retallada de drets i, en conseqüència, pel que fa a mobilitzacions”, diu Josep Maria Àlvarez, de la UGT.