Un 2011 en perspectiva
Sembla que el consens per al 2011 apunta a un creixement de l'economia mundial del 4,2%. El 2009 va caure un 1,9%. Des d'aquesta perspectiva tot indica que hauríem superat la crisi. Aquesta, però, és una realitat desigual, asimètrica. Ens trobem davant d'una revisió profunda i d'un qüestionament del paradigma occidental. Les economies i països que tradicionalment han liderat la generació de riquesa estan cedint aquest rol a nous actors que pivoten en un eix que deriva cap a l'orient i cap al sud.
Al costat d'unes economies occidentals que sembla que haurien arribat a un cert límit pel que fa al seu creixement potencial, es concreta la puixança i l'emergència de països que confien en les seves possibilitats, que tenen un accés creixent als recursos financers i naturals, que aprenen a cultivar el talent de les seves persones, que de fàbrica d'Occident han passat a ser mercats amb un recorregut i una dinàmica pròpies, que reivindiquen el seu paper –i condicionen també una nova geopolítica– perquè creuen i tenen la convicció que el seu moment ha arribat. En definitiva podríem dir que han agafat el nostre testimoni. Semblaria que ens hem quedat sense projecte.
Hem de saber llegir i interpretar aquestes tendències estructurals que superen el cicle de l'any. Tornarem a créixer i recuperar una certa dinàmica en economies com la nostra, marcades pels dèficits creixents, atur elevat, envelliment de la població, manca de recursos públics, etc., en la mesura que identifiquem adequadament el que ens passa. Que acceptem que el fenomen de la globalització és irreversible i que se'n deriven més avantatges que no inconvenients. Que operem, doncs, en mercats oberts i que, si som competitius, tindrem, sí, més competència aquí, però serem competència també a fora, ja que tots aquests mercats emergents poden ser també els nostres com, per altra banda, tantes companyies de casa nostra –les més viables i avui les que obtenen més i millors resultats– estan demostrant.
Hem de saber reconèixer les nostres capacitats i exercir-les. En això no podem fallar. Hem de distingir entre cóm estem i el què som. El cóm estem ens donarà un diagnòstic i apuntarà a les solucions, les urgents i les estructurals. El què som ens dóna la consciència de les nostres capacitats i de les forces per reconduir una deriva que avui sentim adversa i, així, sortir-ne reforçats. Realisme, rigor, esforç, exigència, tenacitat, constància, pensar més en el que podem oferir, per després rebre, que no primer a rebre i després, potser, oferir. L'economia oberta i competitiva en la qual operem el 2011 tornarà a créixer. Que nosaltres creixem amb ella dependrà fonamentalment del fet que interpretem correctament les tendències i que de actuem amb determinació i en conseqüència.
