Opinió

El poder de la cultura

Què seria Figueres sense el Museu Dalí o Barcelona sense la Sagrada Família?

Domènec Fita és un artista gironí, un gran artista gironí, que, com molts artis­tes no bar­ce­lo­nins, paguen el que jo en dic el peatge perifèric. Domènec Fita, com a escul­tor, té dues escul­tu­res a la Sagrada Família i és l'autor d'aquell esplèndid terra que hi ha a l'entrada de la basílica per la porta de la Passió. Gràcies a aquesta apor­tació artística seva, fa poques set­ma­nes els mem­bres de la Fun­dació Fita hi vam fer una visita guiada pel cap d'arqui­tec­tes, senyor Jordi Bonet, i pel seu aju­dant, Jordi Faulí. Una tarda d'aquesta set­mana, a casa d'en Fita, vam par­lar d'aquesta visita i del que repre­senta el tem­ple com a obra d'art per a Bar­ce­lona i per a Cata­lu­nya. I la con­versa, com passa sem­pre amb la família Fita, va anar deri­vant i eixam­plant-se fins a arri­bar al retorn econòmic que té la cul­tura. Avui, vist amb la pers­pec­tiva del temps, recor­dar com insig­nes per­so­nat­ges bar­ce­lo­nins de la cul­tura van fer una cam­pa­nya per atu­rar les obres de la Sagrada Família dient que el millor era dei­xar-la com estava, un se sent agraït a la for­ta­lesa dels res­pon­sa­bles d'ales­ho­res, que, ven­cent aquest cor­rent pro­gre, no van clau­di­car. Ens podem ima­gi­nar ara com estaríem? “Un país val el que val la seva cul­tura”, deia a La Van­guar­dia el fla­mant con­se­ller Fer­ran Mas­ca­rell. I aquí entronca amb la pos­si­bi­li­tat que tenim els cata­lans de posar tota la cul­tura a tre­ba­llar per fer país i, jun­ta­ment amb el nos­tre poten­cial econòmic i empre­sa­rial, fer de Cata­lu­nya allò que s'ha ano­me­nat una potència tova. La cul­tura també ha de ser un ele­ment econòmic clau, i sé que a més d'un això li sonarà a sacri­legi, però, si volem ser pre­sents al món, hem d'evo­car-nos a aquest objec­tiu. Algú s'ima­gina què seria Figue­res sense el Museu Dalí, per exem­ple? No és un focus econòmic impor­tant i un ele­ment d'inter­na­ci­o­na­lit­zació de la ciu­tat de pri­mer ordre? O algú creu que el Museu Gug­gen­heim de Bil­bao no ha estat un ele­ment deci­siu per a la trans­for­mació de la ciu­tat i per al seu canvi de model econòmic?

No hi ha cap mena de dubte que avui, amb Gaudí i la Sagrada Família, Bar­ce­lona i Cata­lu­nya tenim un gran ele­ment que ens inter­na­ci­o­na­litza i que, jun­ta­ment amb la resta d'oferta cul­tu­ral, crea riquesa. És cert que, si volem fer del nos­tre país una potència cul­tu­ral, neces­si­tem la col·labo­ració de tot­hom. “Cata­lu­nya neces­sita con­cer­tació, no con­fron­tació”, diu el con­se­ller Mas­ca­rell. I, seguint amb el dis­curs del pre­si­dent Mas, també nosal­tres els cata­lans hem de posar-hi de la nos­tra part. El país té dret a dema­nar-nos més patri­o­tisme a tots. Veure com la família Cen­te­lles es ven a Espa­nya el seu lle­gat, que queda dipo­si­tat a l'Arxiu de Sala­manca, o Jorge Her­ralde la seva edi­to­rial a Itàlia o Carme Bal­cells els seus arxius a Alcalá d'Hena­res, ens demos­tra que indi­vi­du­al­ment encara ens cal recórrer molt de camí. És la mateixa crítica que alguna vegada he fet als empre­sa­ris o a les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes quan han tras­pas­sat les seves empre­ses cata­la­nes a mans fora­nes. Segur que econòmica­ment es pot jus­ti­fi­car i fins i tot defen­sar pels que cre­iem en la lli­ber­tat, però les empre­ses i els par­ti­cu­lars tenim una res­pon­sa­bi­li­tat social amb el nos­tre país, i cal exer­cir-la si real­ment volem que Cata­lu­nya sigui gran i rica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.