Opinió

Innovació de l'oest, capital de l'est

En els dar­rers dies l'actu­a­li­tat inter­na­ci­o­nal ha estat mar­cada pels greus alda­rulls a Algèria i Tunísia, que posen en relleu les impe­ri­o­ses neces­si­tats dels països àrabs. Amb una de les taxes més ele­va­des de població jove del pla­neta, el Banc Mun­dial estima que hau­ran de crear uns 100 mili­ons de llocs de tre­ball durant els pro­pers deu anys per garan­tir un nivell decent d'ocu­pació a les noves gene­ra­ci­ons, pre­ci­sa­ment les que aquests dies es mani­fes­ta­ven. Aquests mer­cats de con­sum joves obren també interes­sants opor­tu­ni­tats de negoci per a les nos­tres empre­ses i noves fórmu­les de col·labo­ració amb inver­sors dels països expor­ta­dors de petroli. Els estats del golf Pèrsic assa­gen d'uns anys ençà una inèdita però eficaç política indus­trial, cen­trada en la par­ti­ci­pació dels seus fons sobi­rans i altres vehi­cles d'inversió en el capi­tal d'empre­ses pun­te­res occi­den­tals, que puguin així trans­fe­rir els seus conei­xe­ments i loca­lit­zar part de la seva acti­vi­tat cap aquells indrets. Des de la banca fins a les ener­gies reno­va­bles, pas­sant per l'esport, les ope­ra­ci­ons han estat par­ti­cu­lar­ment inten­ses en els dar­rers anys. Recent­ment el govern de Qatar anun­ci­ava que des de l'inici de la crisi, a finals del 2007, el país havia inver­tit uns 30.000 mili­ons de dòlars fora de les seves fron­te­res, amb una ínfima part des­ti­nada al Barça. A Occi­dent, les empre­ses, uni­ver­si­tats i cen­tres de recerca con­ti­nuen inves­ti­gant, mal­grat que mol­tes inno­va­ci­ons difícil­ment tin­dran la uti­li­tat i difusió desit­ja­des. Els mer­cats de con­sum no estan aquí en el seu millor moment i la com­petència xinesa és molt intensa. Més enllà de l'escàndol d'espi­o­natge indus­trial a Renault, la Xina ha tri­pli­cat la seva des­pesa en R+D en 15 anys, pas­sant del 0,50% a l'actual 1,50% del PIB, una xifra simi­lar a la cata­lana. Als països àrabs, en canvi, fins i tot als rics del Golf, la taxa es situa per sota del 0,1%. La seva inno­va­dora política indus­trial pot ser doncs pro­fi­tosa, en la mesura en què faci­lita capi­tal a les mal­me­ses empre­ses i governs occi­den­tals i afa­vo­reix la trans­ferència i apli­cació de noves tec­no­lo­gies en mer­cats menys madurs i man­cats d'inno­vació. Algu­nes empre­ses, com ara la basca Sener i la navar­resa Mtor­res, ja han posat en pràctica aquest con­cepte, tot ali­ant-se amb grups inver­sors de l'Ori­ent Mitjà, interes­sats en les seves inno­va­ci­ons en ener­gia solar i eòlica. A Rússia, també s'estan fent assa­jos en aquesta línia, i el 2007 es va crear el fons Russ Nano, dotat amb 1.000 mili­ons de dòlars, per inver­tir en empre­ses occi­den­tals de nano­tec­no­lo­gia que puguin tras­lla­dar una part de la seva acti­vi­tat i inno­vació a aquell país. El model encara no s'està apli­cant, però pot ser­vir per donar feina a Algèria o Líbia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.