Gran angular

contra xifrada

Neu de conreu

El mateix Murphy que un dia va pre­dir que la tor­rada sem­pre cau del cos­tat de la man­tega i que va adver­tir que si una cosa pot sor­tir mala­ment aca­barà sor­tint pit­jor, tin­dria a la Cer­da­nya un bon camp de cul­tiu per seguir desen­vo­lu­pant les seves teo­ries.

L'any pas­sat l'estació de la Molina va allar­gar la tem­po­rada fins a mit­jan abril gràcies a unes gene­ro­ses neva­des que van per­me­tre acu­mu­lar grui­xos de més d'un metre a la majo­ria de pis­tes de les esta­ci­ons del Piri­neu. Tot un èxit i, sobre el paper, un bon pre­ludi per a un 2011 en què la més vete­rana de les esta­ci­ons de l'Estat afron­tava el repte d'orga­nit­zar els cam­pi­o­nats del món de snow­bo­ard.

El cas és que el mun­dial s'ha cele­brat al llarg d'aquesta set­mana després d'un mes i mig, ni més ni menys, sense que ni una volva de neu aterrés sobre les peladíssi­mes ves­sants que abra­cen la Tosa d'Alp. Per sobre de rocs i herba de moment encara no s'esquia, o sigui que de feina no els n'ha fal­tat, als tècnics de l'estació, per dei­xar l'esce­nari de la com­pe­tició del gust dels comis­sa­ris de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal d'Esquí (FIS).

LA CIGALA I LA FOR­MIGA.

Al llarg dels dies de com­pe­tició s'han pogut veure imat­ges que mos­tra­ven les acrobàcies dels sur­fis­tes sobre pis­tes imma­cu­la­da­ment blan­ques però res­se­gui­des per uns mar­ges aco­lo­rits per l'herba. La neu arti­fi­cial (o “de cul­tiu”, com en diuen els trac­ta­dors) ha tin­gut un paper fona­men­tal en aquests cam­pi­o­nats però no menys impor­tants han estat les bones mane­res del per­so­nal de l'estació a l'hora de mimar-la. De fet, els pre­pa­ra­tius per als mun­di­als a la Molina van arren­car durant l'estiu, quan es van començar a fer tre­balls de topo­gra­fia (estudi del ter­reny) i càlculs de volu­me­tria per con­cre­tar la quan­ti­tat de neu que cal­dria per cobrir amb garan­ties una pista.

Els tècnics van ima­gi­nar el pit­jor supòsit pos­si­ble (hipòtesi que s'ha aca­bat com­plint) i a par­tir d'aquí van con­cre­tar quina era la seva capa­ci­tat per fabri­car neu. L'equació aga­fava com a paràmetre les tem­pe­ra­tu­res regis­tra­des entre el 15 d'octu­bre i el 10 de gener dels dar­rers vint anys a la Molina. La mit­jana de cada tem­pe­ra­tura diària va ser­vir de guia als nivo­cul­tors per esbri­nar quanta neu tin­drien temps de fabri­car abans del tret de sor­tida del mun­dial.

La clau de l'assumpte és que és impos­si­ble fabri­car neu si el termòmetre no marca, almenys, dos graus nega­tius i, de la mateixa manera, es pro­du­ei­xen més metres cúbics a mesura que la tem­pe­ra­tura va caient. Toni San­martí és un dels mem­bres de l'ofi­cina tècnica de la Molina i una referència en matèria de neu de trac­ta­ment perquè té més de vint anys d'experiència en el tema. Explica que “no té res a veure fer neu per a una pista con­ven­ci­o­nal que fer-ne per als salts i pen­dents que calen per a un mun­dial de snow­bo­ard”. De fet, només una de les ram­pes de l'slope style (una mena de cir­cuit d'obs­ta­cles) reque­reix un gruix de 13 metres de neu.

L'HORA DE LES MÀQUI­NES.

Les bai­xes tem­pe­ra­tu­res que es van regis­trar durant tres set­ma­nes del mes de novem­bre van ser clau per poder gene­rar i acu­mu­lar bones quan­ti­tats de neu. A par­tir del 15 de desem­bre, en canvi, el termòmetre es va enver­me­llir i el vent i les plu­ges van aca­bar de posar pals a les rodes dels set nivo­cul­tors que són al càrrec del fun­ci­o­na­ment dels canons –aquests dies com que no fa fred i no poden pro­duir estan tots ocu­pats en la infra­es­truc­tura del cam­pi­o­nat del món–. Des de l'octu­bre cap aquí els 448 canons que hi ha repar­tits per les pis­tes de la Molina han con­ver­tit en neu 379.000 metres cúbics d'aigua, dels quals una mica més de 150.000 han ser­vit per habi­li­tar l'esce­nari on s'ha dis­pu­tat el cam­pi­o­nat del món.

Si fer gruix és impor­tant, man­te­nir-lo és igual­ment deter­mi­nant. Aquí és quan entren en joc les màqui­nes Ratrac de con­di­ci­o­na­ment de pis­tes. La Molina en té un total de nou i cada tarda tan bon punt l'estació tanca sur­ten a les pis­tes per tre­ba­llar de manera inin­ter­rom­puda (hi ha dos torns de per



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.