El model de la catalunya moderna (1486-1714)

La construcció de l'economia moderna catalana, tal com succeeix en tots els casos de modernització, fou un procés de llarga durada, difícil i complex. La distància històrica ens permet identificar els factors polítics que van configurar el model econòmic de la Catalunya moderna.

1. La base inicial fou la reforma del règim de tinença de la terra (i dels boscos i els prats) que va permetre la consolidació i l'expansió dels masos, les empreses familiars agràries. Del text d'aquesta reforma establerta el 1485/6, signada pel rei Ferran II, i coneguda com a Compromís d'Amer/Sentència arbitral de Guadalupe, se'n féu, el 1498, una edició impresa de 500 exemplars. El seu resultat fou el gran desenvolupament als segles XVI, XVII i XVIII de les paradigmàtiques masies.

2. Un segon factor fou l'existència d'algunes grans empreses públiques. La més important, l'empresa de construcció i manteniment de vaixells destinats a la navegació marítima per la Mediterrània i l'Atlàntic. Aquesta empresa, que també tenia una vessant logística, és coneguda com a Drassanes Reials de Barcelona. Funcionà durant 500 anys.

Des de 1537, una altra empresa pública de tecnologia punta: la Reial Foneria de canons, construïda al front marítim de Barcelona. El seu client principal era l'exèrcit de la monarquia hispànica, i el seu objectiu fou contribuir a la consolidació militar dels dos imperis confederals (el romanogermànic, i l'hispanoamericà) que tindrien, des d'aleshores, un mateix cap: el rei Carles I (esdevingut emperador d'Alemanya, el 1519, mentre era a Barcelona).

3. Un tercer element foren les infraestructures del Consell de Cent de Barcelona, i d'altres ciutats. Per exemple, de subministrament d'aigua. El mestre de mines i fonts de Barcelona n'era el responsable. Algunes de les fonts públiques que funcionen al Barri Gòtic de Barcelona, o a altres ciutats (exemple: Blanes), ragen, quasi sense interrupcions, des de fa 600 anys! La modernització de la xarxa de canalitzacions per a l'abastament d'aigua potable, a Francesc Socies: Llibre de les fonts de la ciutat de Barcelona en lo any de 1650.

Pel que fa al subministrament d'aigua industrial per a reg i per a molins, els inicis del Rec Comtal o Rec Reial (o també, Rego-Mir) de Barcelona, el rec Reial de Tuïr, la sèquia de Manresa, o la sèquia de Torres de Lleida són medievals, però s'amplien en els temps moderns: es construeixen noves rescloses al Besòs (1575), i el Consell de Cent refà la llera de pedra del riu (1639).

4. La quarta peça del model de modernització de l'economia catalana fou l'establiment de duanes terrestres i marítimes. Una forma de finançament públic, i una forma d'orientar i potenciar alguns sectors. El primer pas foren els acords de les Corts celebrades a Montsó (1362), on s'establí que les duanes de la Corona serien dirigides per les tres administracions territorials: Generalitat de Catalunya, Diputació General d'Aragó i Generalitat Valenciana.

5. El cinquè element del model de modernització fou la creació d'una banca pública. En concret, dels bancs municipals coneguts com a Taula de Canvi. La primera fou la de Barcelona, de 1401. Seguiren València, 1407; Palma, 1507; Palerm, 1552; Girona, 1565; Vic, 1583; Tarragona, 1584; Lleida, 1585; Messina, 1587, i Cervera, 1599. A altres estats europeus, els bancs públics són d'un xic més tard: Gènova, el 1409; Venècia, el 1587; Milà, el 1597; Amsterdam, el 1609; Hamburg, el 1616. I, els bancs de Suècia, el 1668; Anglaterra, el 1694, i Escòcia, el 1695.

6. La darrera peça del model: les universitats i els hospitals. Amb la creació de la Universitat de Tortosa (1645), la xarxa inclou 12 centres universitaris. Alguns dels grans hospitals catalans actuals comencen a funcionar en aquest període com a hospitals generals. La sortida a l'Atlàntic, promoguda per una acció conjunta de la Corona i la burgesia comercial i els gremis, fou l'inici d'un nou canvi important –i positiu- del model econòmic. Comença un nou model: la Catalunya atlàntica.