Messer obre la planta de fraccionament d'aire del Morell a mig gas per la crisi

Amb una inversió de 42 milions, donarà seguretat als processos industrials de tota la petroquímica

La nova planta de frac­ci­o­na­ment d'aire –una de les més grans de l'Estat, ja que ocupa 13.000 m² dins d'un recinte de 25.000– pot pro­duir diària­ment unes 550 tones d'oxi­gen, 900 de nitro­gen i 26 d'argó, xifres que amplien en un 40% la capa­ci­tat pro­duc­tiva que Mes­ser ja tenia a Vila-seca des de 1971. I és que, tal com explica Rubén Fol­gado, el seu direc­tor tècnic, la planta s'ha dis­se­nyat per donar cober­tura «a les capa­ci­tats màximes dels cli­ents de Tar­ra­gona, de manera que garan­teixi el crei­xe­ment futur de la indústria del Camp». Fol­gado, això sí, adme­tia que «per la con­jun­tura econòmica, ara –va entrar en ser­vei fa uns mesos– fun­ci­ona al 50%», sobre­tot per la dava­llada en el con­sum d'oxi­gen, que s'usa en la fabri­cació de plàstics i pro­duc­tes deri­vats. De tota manera, i mal­grat que evita fer pre­vi­si­ons sobre la crisi perquè les pla­ni­fi­ca­ci­ons «varien dia a dia», recorda que la inversió «suposa una aposta a molt llarg ter­mini, a 30 o 40 anys, i cal pen­sar que la con­jun­tura econòmica sigui pas­sat­gera». L'ampli­ació de Mes­ser ha permès gua­nyar uns 35 llocs de tre­ball en els últims anys –inclo­sos la desena que hi ha a la nova planta– fins al cen­te­nar que té al Camp.

Poca afec­tació ambi­en­tal

La nova planta, que té com a prin­ci­pal tret dis­tin­tiu una xeme­neia de 64 metres d'altura, reduirà el con­sum d'ener­gia en uns 7 mili­ons de qui­lowatts anu­als, un 10% del que gas­tava Mes­ser. De fet, tal com recor­dava Fol­gado, es tracta d'una indústria neta amb un «impacte ambi­en­tal mínim, ja que la matèria pri­mera és l'aire i ener­gia elèctrica», i el nivell d'emis­si­ons és pràcti­ca­ment nul. «La planta incor­pora les més avançades i moder­nes tec­no­lo­gies», emfa­sit­zava el direc­tor gene­ral de Mes­ser Ibérica, Karl Hauck. En aquest sen­tit, l'alcalde del Morell, Pere Gui­no­vart, agraïa l'esforç de l'empresa i recla­mava que en moments de crisi com l'actual «hau­ria de ser immi­nent fer nous plan­te­ja­ments i inver­tir més en recerca i desen­vo­lu­pa­ment perquè el polígon nord sigui com­pe­ti­tiu amb altres de la Medi­terrània». Gui­no­vart, que també agraïa l'apor­tació de l'empresa en la reha­bi­li­tació del cen­tre cul­tu­ral, dema­nava al pre­si­dent del grup, Ste­fan Mes­ser, que tin­gui en compte el muni­cipi per a pos­si­bles noves inver­si­ons futu­res a l'Estat, com la que ara té en marxa a Ala­cant.

Múlti­ples usos

La nova planta s'emmarca en una inversió de 190 mili­ons de Mes­ser en la pro­ducció de gasos indus­tri­als a Europa i Àsia. Inter­con­nec­tada amb tot el polígon petroquímic nord i sud per mitjà d'una xarxa pròpia de 92 quilòmetres de cano­na­des, sub­mi­nis­tra a les prin­ci­pals empre­ses del sec­tor. El nitro­gen, així, s'usa com a ele­ment de segu­re­tat en tots els seus pro­ces­sos indus­tri­als, ja que neteja les cano­na­des i en neu­tra­litza qual­se­vol residu de manera que evita els perills d'explosió. A més, Mes­ser, que manté la planta de Vila-seca per enva­sar gasos com­pri­mits i com a reserva per a l'acti­vi­tat de frac­ci­o­na­ment, també liqua part dels gasos per ven­dre'ls, en estat líquid, per a mul­ti­tud d'usos, com ara medi­ci­nals.

Lamenten els tres anys «perduts»

Tot i que no va centrar cap de les intervencions, Hauck parlava d'un recorregut «enganyosament fàcil» fins a poder fer la planta, amb referència al fet que l'Ajuntament de Vila-seca els denegués fa cinc anys la llicència per ampliar la planta d'allà per suposades incompatibilitats urbanístiques. El projecte, de fet, està redactat des del 2004 amb un termini d'execució de 18 mesos, així que Messer, que ahir agraïa la col·laboració del Morell, lamentava que «s'han perdut tres anys», i criticava sense embuts la «falta de coordinació entre les administracions de Catalunya». «A Vila-seca s'haurien pogut aprofitar algunes sinergies, però aquesta era la segona opció», admetia Folgado, que constatava que les demores «s'han fet difícils de justificar davant la direcció alemanya».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.