La negociació col·lectiva

Quan està a punt d'esgo­tar-se el ter­mini que ha donat el govern de Zapa­tero perquè els agents soci­als arri­bin a un con­sens sobre com s'ha de dur a terme la tan espe­rada reforma de la nego­ci­ació col·lec­tiva, l'evo­lució del nos­tre mer­cat de tre­ball con­ti­nua sense mos­trar clars sig­nes de millora. L'exces­siva vola­ti­li­tat de la nos­tra taxa d'atur tant durant les eta­pes d'expansió com durant les eta­pes de recessió ens dife­ren­cien clara­ment dels nos­tres veïns.

Sovint, s'ha des­ta­cat com a causa prin­ci­pal d'aquest fet l'ele­vada uti­lit­zació dels con­trac­tes tem­po­rals per les nos­tres empre­ses com a con­seqüència dels ele­vats cos­tos que han de supor­tar en cas d'haver d'ajus­tar les seves plan­ti­lles, però és cert que hi ha altres trets ins­ti­tu­ci­o­nals del nos­tre mer­cat de tre­ball que també con­tri­bu­ei­xen a expli­car aquest com­por­ta­ment dife­ren­cial. En con­cret, el model de nego­ci­ació col·lec­tiva a Espa­nya és únic a Europa en qua­tres aspec­tes molt con­crets.

En pri­mer lloc, la taxa de cober­tura de la nego­ci­ació col·lec­tiva a Espa­nya, és a dir, el per­cen­tatge de tre­ba­lla­dors afec­tats pels con­ve­nis col·lec­tius, se situa per sobre del 80%, una xifra que segons l'OCDE només superen Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Holanda i Suècia. Aquesta ele­vada taxa de cober­tura és con­seqüència d'un dels prin­ci­pis bàsics de la nego­ci­ació col·lec­tiva, la seva eficàcia gene­ral automàtica, ja que, en canvi, el grau de den­si­tat sin­di­cal, és a dir, el per­cen­tatge d'assa­la­ri­ats sin­di­cats, és molt escàs (prop del 15%, men­tre que la mit­jana de l'OCDE supera el 30%). En altres països desen­vo­lu­pats, els con­ve­nis només afec­ten els tre­ba­lla­dors afi­li­ats als sin­di­cats, men­tre que els tre­ba­lla­dors no afi­li­ats poden nego­ciar les seves con­di­ci­ons labo­rals direc­ta­ment amb l'empresa, fet que dóna més fle­xi­bi­li­tat als seus mer­cats labo­rals.

En segon lloc, els con­ve­nis col·lec­tius de sec­tor (per exem­ple, els vin­cu­lats al sec­tor del metall) obli­guen totes les empre­ses i els tre­ba­lla­dors de l'àmbit ter­ri­to­rial cor­res­po­nent (majo­ritària­ment pro­vin­cial), inde­pen­dent­ment que les empre­ses i els tre­ba­lla­dors esti­guin asso­ci­ats/afi­li­ats a les patro­nals i sin­di­cats que sig­nen els acords. Això implica que mol­tes empre­ses, sobre­tot les més peti­tes, es veuen obli­ga­des a res­pec­tar aquests acords sense que els seus tre­ba­lla­dors par­ti­ci­pin en les elec­ci­ons sin­di­cals, ni elles tin­guin pes en les patro­nals que nego­cien l'acord. És a dir, el mateix que he des­ta­cat com a pri­mer punt, però ara des de la pers­pec­tiva de les empre­ses. Aquest tipus de con­ve­nis són els pre­do­mi­nants a Espa­nya, ja que, tot i que els con­ve­nis d'empresa repre­sen­ten més del 75% del total de con­ve­nis, només afec­ten el 0,3% del total de les empre­ses amb con­veni i un 10% dels tre­ba­lla­dors, men­tre que els con­ve­nis sec­to­ri­als repre­sen­ten menys del 25% del total dels con­ve­nis però cobrei­xen el 99,7% de les empre­ses i gai­rebé el 90% dels tre­ba­lla­dors amb con­veni. En altres països pre­do­mi­nen els con­ve­nis d'empresa i, a més, l'apli­cació dels con­ve­nis d'àmbit supe­rior no és automàtica com a Espa­nya, sinó que es fa a través d'un procés específic d'extensió dels acords en el qual es té en compte la situ­ació par­ti­cu­lar de les empre­ses que els subs­cri­uen. Aquest meca­nisme dóna una garan­tia per als no sig­na­ta­ris, ja que no se'ls impo­sen con­di­ci­ons que els puguin afec­tar nega­ti­va­ment i en la ges­tació de les quals no han par­ti­ci­pat, i també con­tri­bu­eix a fer que els nego­ci­a­dors dels con­ve­nis tin­guin en compte els interes­sos de totes les empre­ses del sec­tor si volen que tin­guin una apli­cació gene­ral. Una con­seqüència addi­ci­o­nal del model de nego­ci­ació col·lec­tiva a Espa­nya és l'escassa dis­persió sala­rial exis­tent en ter­mes rela­tius. En con­cret, les tari­fes sala­ri­als que es pac­ten en la nego­ci­ació sec­to­rial es carac­te­rit­zen per la seva homo­geneïtat tant en l'estruc­tura com en l'evo­lució tem­po­ral, fet que difi­culta un ajus­ta­ment fle­xi­ble dels sala­ris rela­tius dels dife­rents sec­tors i ter­ri­to­ris.