Saber per creure

De fa temps la societat catalana políticament és un barreig d'agnòstics, d'ateus, d'incrèduls, de desenganyats, de recelosos i d'angoixats. I el nou govern que va entrar generant una alta esperança després d'uns anys de Dragon Khan, comença a provocar incertesa, perplexitat, sorpresa i al final tot això es pot traduir en desconfiança. I és una llàstima perquè amb aquests sentiments de recels i de suspicàcies seria molt més difícil fer correctament la gran tasca que s'ha de fer per revertir la greu situació. I segurament l'arrel d'aquest problema és que els governants no entenen que els governats sovint som com sant Tomàs, que, tot i que més tard va ser sant, no va voler fer un acte de fe. Va voler veure per creure. No és políticament correcte, doncs, demanar a tot un poble un acte de fe envers el seu govern i fins avui sembla que se'ns demana. L'estalvi i la contenció de la despesa són unes virtuts que ja tothom té clares, però sempre que siguin raonades, i avui no podem dir que s'hagi donat la informació clara i precisa per saber si són raonables.

Encara es desconeixen les raons, més enllà de dir que estem molt malament, d'aquesta apagada informativa de la realitat dels comptes. Fa pocs dies parlava amb un diputat de CiU i coincidíem en aquesta apreciació, i el pòsit negatiu que va deixant a la societat aquest seguit de retallades (de moment, 73 segons informació de l'Avui i El Punt) en llocs tan sensibles com l'ensenyament, la sanitat, la seguretat,... El meu interlocutor em deia que només ho entén per una raó: no fer enfadar els partits del tripartit i especialment els socialistes. Error greu si la raó fos aquesta, perquè l'objectivitat dels números ha de ser inqüestionable i, per tant, irrebatible i irrefutable. Però malament anem si un partit, i de l'oposició, condiciona tota una política informativa d'un govern i ens obliga a fer un acte de fe.

El que encara sorprèn més és que els tres partits que governaven fins ara acusen el nou govern de fer excessives retallades i de retallar en temes socials sensibles; i la pregunta és, per què qui ho fa no ho argumenta clarament, ni rebat les acusacions contundentment tenint tota la informació? Un misteri.

Francesc Homs defensava amb raó que 26 milions d'euros del cost de les iniciatives de Zapatero són una quantitat important i que el govern de Catalunya no podia assumir. Vist com sembla intuir-se que han trobat les finances de la Generalitat, no seria també assenyat trencar la promesa d'abolir l'impost de successions i posposar-la per quan l'economia ho permeti? Si han hagut d'aturar obres ja en procés de construcció i trencar altres promeses, i els mateixos arguments de l'Homs per defensar els diners a Madrid, ens serveixen com una raó potent per posposar l'impost.