On s'amaga el talent

Amb l'arribada de la crisi van desaparèixer dels diaris els articles sobre la guerra que mantenien les empreses per aconseguir el talent i conservar-lo. Darrerament, potser a causa dels nombrosos intents frustrats per sortir-ne, molts ulls tornen a buscar la intel·ligència dels que siguin capaços d'aportar idees creatives per aixecar el cap d'una vegada. No només a les empreses, sinó als governs, de cara a trobar el desllorigador de martells com ara el 20% d'atur, el dèficit crònic, la desconfiança... En realitat, de talent, durant aquests anys, n'hi ha hagut i n'hi ha, com a mínim, tant com abans, en moltes empreses i en els governs, anterior i actual.

La gent intel·ligent d'avui dia, segons deien ja fa un parell d'anys Rob Goffee i Gareth Jones a Clever: leading your smartest, most creative people, té, entre altres, unes característiques que no la fan un personal fàcil d'atraure. Per començar, s'integra en iniciatives que li siguin, per sobre de tot, atractives i signifiquin un repte per al seu talent; s'aboca en projectes on disposi de prou recursos i on estigui envoltada d'altra gent també intel·ligent i no pas per buròcrates o per caps que es pengin totes les medalles. A les empreses massa personalistes i a les pessimistes, sense visió de futur, els costarà captar-la per a les seves plantilles; romandrà en les que tinguin expectatives de creixement i on la deixin fer. I restarà lluny dels partits polítics i dels organismes governamentals, si els seus dirigents no saben encomanar-li l'atractiu dels reptes que tenen al davant i no passen per una cura d'humilitat. Si no és així, no es posarà al servei de la recuperació del país.