Tomatina a Bollywood

El darrer dimecres de cada agost, la localitat de Bunyol (Foia de Bunyol, centre del País Valencià) envermelleix per unes poques hores amb la famosa Tomatina. La fama de la festa depassa fronteres. Ha arribat tan lluny com ara a l'Índia. No només es coneix la guerra del tomàquet sinó que, fins i tot, s'ha popularitzat gràcies al darrer èxit cinematogràfic de Bollywood, Zindagi Na Milegi Dobara (No ho tornaràs a viure), un film estrenat el 15 de juliol al Regne Unit en 28 sales i que ja s'ha convertit en el més gran èxit pel que fa a la recaptació, tant a l'Àsia com a l'estranger.

Zindagi Na Milegi Dobara és una amable pel·lícula de carretera –quasi el cent per cent dels films de la indústria índia són històries d'amor– que descriu les peripècies de tres joves de classe mitjana alta al llarg d'una mena de viatge iniciàtic per diferents racons de l'Estat espanyol. Bunyol n'és un, potser el més cridaner de tots els que visiten, precisament a causa de la Tomatina. Setze tones de tomàquets, moltes menys de les 120 habituals, es van utilitzar per reproduir la batalla en la pel·lícula.

La dada, anecdòtica, revela un canvi de paràmetres i un punt de no retorn en una indústria, la de Bollywood –el cinema que es filma en hindi a Mumbai i que cada vegada introdueix més l'anglès de l'Índia– i, per extensió, la del cinema de la resta del país, que any rere any augmenta tant les xifres de la seva producció (1.100 pel·lícules el 2010) com els beneficis.

Kishore Lulla, director executiu d'Eros International, companyia cinematogràfica amb seu a Londres i especialitzada en Bollywood, que ha comprat el drets d'explotació i _comercialització de Zindagi Na Milegi Dobara, assegura que “gràcies al boom econòmic de l'Índia, el creixement del nostre negoci serà exponencial durant la propera dè_cada”. El seu optimisme es basa, senzillament, en la demografia i les dades macroeconòmiques. Uns 350 milions d'indis són ara classe mitjana, amb molts més ingressos que els que van tenir els seus pares. Cinquanta milions més, amb uns béns calculats en un trilió de dòlars, viuen en la diàspora i fan del cinema de l'Índia, i principalment del de Bollywood, una baula que els lliga a les seves arrels.

El dinamisme de l'economia índia (en època de recessió global ha experimentat una taxa de creixement del 6,2, el 6,8 i el 10,4 per cent durant els darrers tres anys) ha impactat, tanmateix, en la manera de comercialitzar les pel·lícules. Abans que s'estrenin, ja han proporcionat el 60% dels seus ingressos. La música i les cançons de les pel·lícules es venen a ràdios abans del llançament. S'obtenen beneficis pels drets d'emissió per televisió via satèl·lit. La comercialització de tons de trucades per a mòbils, a partir de la banda sonora, és un altre dels segments de negoci. Tot plegat aporta quelcom que fa deu anys era impensable en la indústria: estabilitat financera i capacitat d'inversió sense adquirir gran volum d'endeutament.

Un informe de la consultora financera KPMG considera que durant els propers cinc anys el volum de negoci del cinema de l'Índia passarà dels actuals 12.000 milions de dòlars anuals (8.790 milions d'euros) als 20.500 (més de 15.000 milions d'euros) l'any 2015. Kishore Lulla, potser envoltat d'una bombolla d'optimisme que pot petar qualsevol dia, assegura que es pot arribar als 70.000 milions (51.282 milions d'euros) en deu anys. Vagi errat o no, la seva empresa va arribar l'any passat als 116 milions d'euros de volum de negoci, amb uns beneficis nets de 39 milions d'euros.

Les xifres que mou la indústria del cinema de l'Índia, especialment Bollywood, són testimoni també de la legió de desemparats que el miracle econòmic ha generat. Si només són 350 els milions de persones que habitualment consumeixen cinema a l'Índia, hi ha al voltant de 290 que viuen per sota dels límits de la pobresa. El gran secret de Bollywood, potser, és que d'aquesta mai no es parla a les seves pel·lícules.