La cabina dels Marx

Aquesta sí que és bona! La pro­posta de Papan­dreu de con­vo­car un referèndum per vali­dar el pla de res­cat d'Europa ha posat en escac durant dos dies tota la UE. Perquè ens enten­guem, l'envit de Papan­dreu és com si li ofe­rei­xes diners a algú (molt) neces­si­tat i aquest abans d'accep­tar deci­deix que s'ho ha de pen­sar.

L'amenaça d'un referèndum a Grècia ha tin­gut un efecte catàrtic. La for­mació d'un nou govern de con­sens a Grècia i l'acord de reti­rar el referèndum, donant suport a les con­di­ci­ons impo­sa­des del res­cat, sem­bla la situ­ació actual i és el resul­tat més favo­ra­ble per als actius en euros, fins i tot si hi hagués elec­ci­ons en els dos mesos vinents.

En qual­se­vol cas, Grècia no ha de per­dre temps, ja que Merkel i Sarkozy van dei­xar clar que no hi haurà cap tipus d'ajuda fins que no acla­reixi el seu com­promís amb l'euro i les refor­mes acor­da­des. Cal insis­tir que la sus­pensió de paga­ments a Grècia arri­ba­ria a mit­jan desem­bre (ven­ci­ments de bons i lle­tres de 12.000 mili­ons d'euros) ja que els ven­ci­ments de novem­bre (lle­tres per 3.600 mili­ons) podrien ser finançats en bona mesura pels bancs grecs amb l'ajuda del BCE.

A causa de la difi­cul­tat de con­tro­lar la situ­ació, a Grècia, s'hi imposa la neces­si­tat de cen­trar-se en la posada en marxa de més mesu­res per tal d'evi­tar el con­tagi: el BCE donant suport amb com­pra de deute perifèric, el G-20 i l'FMI posant en marxa línies de crèdit per a països euro­peus sol­vents en risc de con­tagi, la zona euro pot avançar en la con­creció i acce­le­rar la posada en marxa dels vehi­cles acor­dats en l'última cimera per aug­men­tar la capa­ci­tat efec­tiva del fons de res­cat, i avançar en les refor­mes a l'Estat espa­nyol i italià. Per altra banda, l'FMI ja ava­lua incloure una altra línia de crèdit a 6 mesos per als països amb difi­cul­tats exògenes, que no inclou­ria a l'Estat espa­nyol ni italià. De moment, no s'ha arri­bat a cap acord en aquest punt, però el G-20 es reu­nirà durant aquest mes per dis­cu­tir una dotació de més recur­sos per al fons de res­cat.

On vaig dir blanc, dic negre... Després de la pri­mera reunió de política monetària pre­si­dida per Draghi, el BCE va reta­llar tipus en 25 punts bàsics. Les idees sobre la duresa i ortodòxia del nou pre­si­dent del BCE sal­ten pels aires a la pri­mera. Bona estratègia de dis­tracció, sí senyor. A més, el BCE no ha des­car­tat més reta­lla­des de tipus d'interès després de reconèixer l'entrada de la zona euro en una suau recessió i una inflació per sota de l'objec­tiu del 2% a mitjà ter­mini.

I per fi, la pel·lícula. En defi­ni­tiva, això és com la cabina dels ger­mans Marx, però de les males notícies, ja no sabem què més ens pot pas­sar, per on pot venir el següent ensurt, però sí que sem­bla que l'acu­mu­lació de males notícies en un curt espai de temps ha fet que la cabina quedi plena. No sem­bla que hi hagi espai per a més, no ho sem­bla....

Epíleg. Per al que ens ocupa, que són els mer­cats, es veu clar que les males notícies acu­mu­la­des no han acon­se­guit anul·lar del tot l'efecte posi­tiu del pla de res­cat acor­dat la set­mana pas­sada, perquè no s'han vist més mínims mal­grat que el risc, ara per ara, sem­bla alcista. Aquest esce­nari no està exempt de ris­cos, però sem­bla que se cir­cums­cri­uen a la política interna de Grècia i a l'evo­lució de la situ­ació a Itàlia (pressió crei­xent sobre Ber­lus­coni, un fet que pot ser­vir perquè es pren­guin més mesu­res d'ajust). En qual­se­vol cas, fins i tot en el nos­tre esce­nari més feble (sor­tida de Grècia de l'euro, retard en l'ober­tura dels mer­cats de crèdit i el con­següent impacte nega­tiu en el crei­xe­ment), pen­sem que nivells pro­pers als mínims ja vis­tos al setem­bre pas­sat con­ti­nu­a­rien sent atrac­tius des del punt de vista de valo­ració.

De fet, als nivells actu­als, l'Euros­toxx 50 no esta­ria lluny del nos­tre esce­nari alter­na­tiu que assu­meix una con­tracció del PIB supe­rior al 2,5%.