Cacaolat, catalana de nou
final El jutge adjudica el fabricant de batuts a l'aliança entre Cobega, Damm i Victory
El grup vol internacionalitzar la companyia
Vuit mesos després d'entrar en concurs, Cacaolat va sortir-ne ahir per fi, i va fer-ho reforçada i, de nou, catalana. El fabricant de batuts es quedarà a Catalunya i, a més, tornarà a ser d'accionariat català quaranta anys després que Centrales Lecheras Españolas SA (Clesa) comprés Letona i Cacaolat. En aquest temps, també ha estat italiana –de Parmalat– i, en els últims anys, propietat d'un dels empresaris més erràtics de l'Estat espanyol, José Maria Ruiz Mateos, que en la seva dèria per reconstruir l'imperi perdut –Nueva Rumasa, que ha tornat a perdre– va comprar Clesa fa quatre anys.
Cacaolat va sortir ahir reforçada perquè deixa enrere aquesta darrera i negra etapa i sobretot perquè cau en mans de dues grans empreses –Damm i Cobega, a més del fons Victory Turnaround–, que n'asseguren el futur al territori. Tant és així que s'ha donat un fet molt difícil en qualsevol procés, com és que tothom quedi content –exceptuant, és clar, les empreses que no han aconseguit adjudicar-se Cacaolat, que són Central Lechera Asturiana i Vichy Catalan–. Tant els administradors com els sindicats preferien Cobega, Damm i Victory sobre les altres, i també el govern, que fins ahir va mantenir-se al marge, va celebrar la decisió del jutjat mercantil número 6 de Barcelona.
La més alta
L'oferta presentada pels nous propietaris de Cacaolat era més alta que les altres, cosa que ha estat determinant per a la decisió del jutge. Segons es diu en l'acte, davant projectes industrials similars, el preu ha acabat sent “el principal element diferenciador de les ofertes”. Damm, Cobega i Victory pagaran 75 milions d'euros per la unitat productiva de Cacaolat, que inclou la fàbrica del carrer Pujades de Barcelona, la d'Utebo (Saragossa), el centre logístic de Parets del Vallès, i la seu comercial de Constantí. Dels 75 milions, 67,5 els pagaran al comptat i 7,4 per les hipoteques d'Utebo i de Constantí, que assumirà. El grup invertirà 66 milions: 62 a adaptar l'antiga fàbrica de Damm a Santa Coloma de Gramenet, on al 2013 traslladaran tota la producció de batuts, i 4 més a modernitzar la planta d'Utebo, on es continuarà fent la llet condensada. La fàbrica de Santa Coloma té uns 52.000 metres quadrats, gairebé la meitat ja construïts, i s'ha d'adaptar, però disposa de zona de producció i envasat, laboratori, pou d'aigua, depuradora, oficines, vestidors, magatzem i pàrquing.
Damm i Cobega seran els socis industrials, per la seva experiència en el sector de les begudes, i es repartiran a parts iguals la majoria d'accions: el 49% cadascuna, mentre Victory mantindrà el 2%. El fabricant de cerveses i l'embotelladora de la Coca-Cola aprofitaran les sinergies i volen portar el Cacaolat a tot l'Estat i també a fora. Principalment al nord d'Àfrica, on Cobega ja té presència i on també distribuiran llet condensada, i també pensa en el sud de França. Pel que fa a producte s'anirà més enllà i s'ampliarà la gamma de batuts.
Cacaolat té uns 480 empleats, tots a Catalunya excepte un centenar, que treballen a Utebo. Ahir la plantilla va celebrar la decisió del jutge. “Tal com estàvem, és una bona notícia”, va valorar David Papiol, de la UGT. “Estem contents perquè és un projecte de futur”, va explicar Miguel Ángel Domínguez, de CCOO.
Ara, a recuperar el mercat perdut
Quan Damm, Cobega i Victory es facin càrrec de la gestió –ahir no van concretar quan ho faran–, el primer gran repte que tenen a curt termini és restaurar la producció, actualment al 70%, i recuperar la quota de mercat perduda als darrers mesos. A Barcelona es fa l'envàs de vidre, que va a la restauració, i l'ampolla de plàstic petita. En canvi, Cacaolat ha deixat de servir l'envàs de litre, el més popular als supermercats, que fabricava Clesa a Madrid. Això, juntament amb una intensiva campanya comercial d'alguns dels seus competidors, li ha fet perdre quota de mercat. Els sindicats estan preocupats, però es mostren segurs que la producció es normalitzarà aviat i creuen que els nous propietaris de Cacaolat seran capaços de recuperar el terreny perdut. Tan segurs n'estan que no descarten que no acabin d'aplicar l'ERO temporal que pesa sobre la majoria de treballadors.
