La Val d'Aran ja disposa d'una de les vinyes més altes de Catalunya amb 4.200 ceps de raïm d'origen fred

La plan­tació de vinya s'ha fet en un ter­reny d'una hectàrea apro­xi­ma­da­ment, pro­pi­e­tat de 4 veïns de Garòs, situ­ada a 1.250 metres d'alçada. El pro­mo­tor del pro­jecte és Car­los Manel San­llehy, pro­pi­e­tari del res­tau­rant Eth Res­tillè, qui en una visita al celler Emen­dis va pro­po­sar als seus pro­pi­e­ta­ris la pos­si­bi­li­tat de tor­nar a intro­duir la vinya a l'Aran. San­llehy explica que històrica­ment Garòs pagava amb vi i va ser el dar­rer poble de la Val en fer-ho. San­lley explica que hi ha molt de sen­ti­men­tal en el fet de plan­tar vinyes a l'Aran donat que els padrins veuen com els camps es tor­nen a cul­ti­var. Ja ningú de l'Aran recorda plan­ta­ci­ons de vinya a l'Aran però sí haver-ho sen­tit expli­car als seus pares. El fet de recu­pe­rar la vinya també fa aquest pro­jecte espe­cial, diu San­llehy.

Jordi Ven­tosa, pro­pi­e­tari del celler Emen­dis, explica que són un celler que va començar en el mer­cat en el 2006 i tenen una filo­so­fia de vins i caves de finca i cre­uen molt en la terra, una mica la raó que els ha por­tat a plan­tar ceps a l'Aran, 'poder ela­bo­rar vins per­so­nals amb l'ànima pròpia de la Val d'Aran'. Si tot va molt, molt, bé d'aquí 3 anys és podran collir els pri­mers raïms i tenir les pri­me­res ampo­lles de vi blanc en 4 anys les de vi negre en 5 anys. Ven­tosa ha expli­cat que és difícil tre­ba­llar a l'Aran donat que no hi ha docu­men­tació de vinya i no es sap quan madu­rarà la planta, com la terra tre­ba­llarà cap a la vinya tot i ser molt fèrtil i com res­pondrà el cep.

Lluís Reventós, enòleg del celler Emen­dis, explica que han plan­tat dues vari­e­tats, raïm negre i raïm blanc. El raïm negres és caber­net franc, una vari­e­tat que s'adapta molt bé al clima fred, madura aviat i es podrà apro­fi­tar al màxim les hores de sol. Pel que fa al raïm blanc Reventós explica que han anat a bus­car vari­e­tats del cen­tre d'Europa com és el Gewurz­tra­mi­ner, una vari­e­tat adap­tada a l'alçada i als tipus de clima més atlàntic amb estius curts. Es vol que madu­rin el més aviat pos­si­ble, bro­tin el més tard pos­si­ble i aguan­tin tem­pe­ra­tu­res extre­mes pel fet que un dels ris­cos que cre­uen que poden tenir a la Val d'Aran són les glaçades de pri­ma­vera i hivern. Per tots aquests motius han bus­cat una finca fresca i ben ori­en­tada cara al sol que pro­li­feri el con­reu. L'enòleg d'Emen­dis diu que es pretén treure el màxim pro­fit d'un clima extrem, cre­ant vins molt aromàtics. Reventós explica que aquest tipus de raïm fred es carac­te­ritza pels seus aro­mes flo­rals.

Aques­tes vari­e­tats de raïms s'han plan­tat a d'altres zones medi­terrànies i no han fun­ci­o­nat com s'espe­rava i no se'ls pot treure la seva màxima expressió, per tant, han bus­cat plan­tar en zones que s'assem­blin més al seu lloc d'ori­gen i a Cata­lu­nya aquests llocs on es pot dis­po­sar d'aquests cli­mes extrems són els Piri­neus, explica l'enòleg. Reventós diu que tot i ser arris­cat, pels fac­tors clima i la poca experiència, és interes­sant apos­tar per l'alta mun­ta­nya. A Girul, al muni­cipi cerdà de Meran­ges hi ha una plan­tació de 300 ceps a 1.700 metres d'alçada i al Pallars Jussà a 900 metres hi ha més de 5 hectàrees de ceps plan­tats



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.