A voltes amb els concursos de creditors (i II)
Com s'ha posat de manifest en d'altres ocasions, el dret concursal és una de les especialitats del dret que està evolucionant més en els darrers temps. Així, si l'anterior llei de suspensions de pagaments i fallides va ser vigent des del 1929 fins al 2003, una barbaritat per una matèria tan complexa i recurrent com aquesta, en el curt període del 2003 al 2011 la nova llei ja ha estat modificada tres vegades, ja que les necessitats de tots els agents involucrats en els concursos de creditors fan que les previsions cada dia siguin superades per la realitat.
Els esforços del legislador van enfocats a donar resposta a dades com ara les següents; i és que al tancament de novembre, el nombre de societats declarades en concurs des de l'inici de l'any se situava entorn de 5.500, fet que suposa un increment de prop d'un 16% respecte del mateix període de l'any 2010. Desgranant els números, aquests ens demostren que prop del 99% de les empreses concursades són petites i mitjanes empreses i que a la capçalera dels concursos declarats hi ha Catalunya.
Amb un panorama com aquest, es fan necessàries les mesures que fomentin l'accés al crèdit per part de les empreses, ja que està demostrat que, com més diners necessita captar la banca, més restringeix el crèdit, i sí, les últimes informacions (ja que varien dia sí dia també) indiquen que la banca espanyola té tancades les aixetes del crèdit interbancari europeu i que, a més, requerirà entorn de 26.000 milions d'euros de recapitalització; l'esperança és l'últim que es perd. Arribats en aquest punt, és ara quan la mesura estel·lar de la reforma de la llei concursal és encomanar-se a la banca, ja que es protegeix amb el nou article 5.bis els diners nous que la banca pugui prestar al deutor concursat mitjançant un privilegi. Aquesta mesura que, si es fa un cop d'ull a la normativa del països del nostre voltant, es pot veure que ja existeix des de fa un temps, aquí sembla que arriba tard i no en el millor moment de la banca per prestar diners, ja que queda lluny allò que el sistema financer espanyol “és el millor del món”.
Cal destacar que la reforma no ha entrat a valorar una de les “patates calentes” que les successives reformes han obviat i que el govern en funcions va deixar a l'entrant, i és el mandat que la llei dóna al govern per avançar en la regulació dels concursos de les persones físiques, amb especial atenció a les obligacions garantides mitjançant hipoteca, així com possibilitant procediments simplificats i fins i tot extrajudicials o notarials per a les persones físiques que facin realment vàlida l'opció dels concursos als particulars. Sobre la possibilitat de modificar la normativa relativa a les execucions hipotecàries, és a dir, donar voltes a la dació en pagament, això ja requerirà més temps i temperància.
