Gran angular

La pagesia d'olivera està bevent oli

La producció ha caigut enguany més del 50% per culpa de la sequera i per segon any el preu de venda no en compensa els costos

Diu la lle­genda que va ser Isis, la deessa egípcia de la fer­ti­li­tat, qui va ense­nyar els homes a plan­tar i a cul­ti­var oli­ve­res perquè així s'asse­gu­rava, molt pre­su­mida, inde­fi­ni­des dosis de l'ungüent dau­rat amb què s'untava la pell. Aquell suc d'oli­ves que Isis la per­sis­tent (a banda de la seva dèria pel con­reu de l'oli­vera la història també li atri­bu­eix una llarga i penosa tra­ves­sia pel desert fins a recu­pe­rar els 14 tros­sos en què havia que­dat esquar­te­rat el seu marit Osi­ris) feia ser­vir a manera de crema cor­po­ral, es va aca­bar con­ver­tint en un dels tres pilars del que es coneix com a tri­lo­gia medi­terrània (pa, vi i oli) i en un dels pals de paller de l'agri­cul­tura a Cata­lu­nya.

Ho il·lus­tra una dada del Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura, en què es posa de mani­fest que la superfície agrícola dedi­cada a l'oli­vera és, per exem­ple, el doble de la que es des­tina a la vinya, tres vega­des més de la que es dedica als cul­tius de fruita fresca o deu cops supe­rior al que es reserva per plan­tar-hi hor­ta­lis­ses. En total, l'oli­vera cata­lana ocupa 122.805 hectàrees de ter­reny de les quals la majo­ria, 74.388 hectàrees, són a la província de Tar­ra­gona i 42.223, a la de Lleida. Per la seva part, Girona, amb 3.524 hectàrees con­cen­tra­des sobre­tot a l'Alt Empordà i, en menys mesura, al Baix Empordà, queda lleu­ge­ra­ment al davant de les comar­ques de Bar­ce­lona, que les acu­mu­len a l'Alt Penedès, el sud-est de l'Anoia i el nord del Baix Llo­bre­gat, amb 2.660 hectàrees d'oli­vera que hi ha en el seu ter­ri­tori.

És a causa d'aquesta ampla i espessa taca que l'oli dibuixa en el camp català, que s'aven­tu­ren temps fos­cos per a l'agri­cul­tura del país. La Fede­ració de Coo­pe­ra­ti­ves Agràries de Cata­lu­nya (FCAC) cal­cula que enguany la pro­ducció d'oli català ha cai­gut més de la mei­tat a causa d'una cli­ma­to­lo­gia que ha estat massa seca i que ha frus­trat el crei­xe­ment de les oli­ves. Joan Segura, res­pon­sa­ble del sec­tor de l'oli d'oliva a la FCAC, explica que “ens hem tro­bat en la pit­jor situ­ació pos­si­ble: tot l'estiu sense ploure i, després, quan al setem­bre i l'octu­bre plou, l'oliva cau a terra i ja no la pots apro­fi­tar”.

El mal és que un estiu extre­ma­da­ment sec altera el procés natu­ral de madu­ració de l'oliva, que queda petita i feble per falta d'aigua i, lla­vors, no aguanta les plu­ges de la tar­dor i es desprèn de la branca con­ver­tida en un fruit petit i inútil: “pràcti­ca­ment només és pinyol, que és l'únic que sí que s'ha for­mat.”

En la Fede­ració de Coo­pe­ra­ti­ves Agràries de Cata­lu­nya cal­cu­len que l'última collita (es recol·lecta des de la pri­mera set­mana de novem­bre fins a pri­mers de gener, un ter­mini que s'endar­re­reix apro­xi­ma­da­ment un mes a la zona del Montsià) haurà repor­tat 21.300 tones d'oli, la qual cosa suposa un 51,3% menys de la pro­ducció total asso­lida l'any pas­sat (43.720 tones).

EL PREU NO puja.

La dava­llada de la pro­ducció no ha ser­vit, però, per fer recu­pe­rar la cotit­zació del preu de l'oli, que ha cai­gut 64 cèntims per litre en qua­tre anys i, des l'any pas­sat, està per sota els preus de cost.

El por­tal Pool­red ser­veix de mesu­ra­dor per saber a quin preu es paga el litre d'oli a gra­nel a l'Estat espa­nyol. L'indi­ca­dor marca que enguany es paga a 1,80 euros i, en el sec­tor, aler­ten que el cost de pro­ducció d'un litre d'oli de la classe verge extra difícil­ment pot estar per sota dels 2,18 euros. En aquest sen­tit, les quei­xes van diri­gi­des con­tra la falta de regu­lació dels preus de mer­cat i con­tra les cam­pa­nyes de les grans cade­nes de dis­tri­bució, que usen l'oli com a pro­ducte de reclam: “És la guerra de la política barata” diu el repre­sen­tant de la FCAC, en la mateixa línia que el sin­di­cat JARC, que denun­ci­ava fa uns dies que la cadena fran­cesa Car­re­four tenia una pro­moció d'oli verge extra a 1,76 euros.

També en la Unió de Page­sos, en una roda de premsa a Tor­tosa, denun­ci­a­ven que la cai­guda de la pro­ducció és espe­ci­al­ment pre­o­cu­pant a les Ter­res de l'Ebre i han fet una crida per bus­car solu­ci­ons que ser­vei­xin per sal­var un sec­tor en què, cada tem­po­rada que passa, hi ha més aban­do­na­ments de ter­res.

LES AJU­DES.

“Avui per avui si no fos per l'ajuda, hauríem fet fallida” es resigna Joan Segura. L'ajuda a què es refe­reix és la prima que la Unió Euro­pea paga als agri­cul­tors per cada hectàrea de vinya, una quan­ti­tat que varia segons l'explo­tació però que a Cata­lu­nya reper­cu­teix en pocs casos per sobre dels 0'50 euros per litre d'oli (en el cas d'Anda­lu­sia, per posar el cas de la zona pro­duc­tora prin­ci­pal de l'Estat espa­nyol, la reper­cussió ronda entre els 0'80 i 1 euro per litre d'oli).

Per la seva part, el con­se­ller d'Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca, Ali­men­tació i Medi Natu­ral, Josep Maria Pelegrí, va apro­fi­tar una visita a les Bor­ges Blan­ques, en la XV Fira de l'Oli de Qua­li­tat Verge Extra, per asse­gu­rar el com­promís del govern amb el sec­tor. Pelegrí es va remun­tar a unes mani­fes­ta­ci­ons fetes al mateix lloc un any enrere, en què era la seva estrena com a con­se­ller del govern de Mas, per recor­dar: “Us vaig dir que creia en el gran poten­cial del sec­tor agrari, i avui totes les dades indi­quen que és una ferma aposta per a la recu­pe­ració econòmica: l'ocu­pació al sec­tor ha tin­gut un lleu­ger aug­ment amb relació a l'any ante­rior, les expor­ta­ci­ons han aug­men­tat, els ciu­ta­dans han incre­men­tat la des­pesa en ali­men­tació; sem­bla clar que el sec­tor agrari està dis­po­sat a seguir-nos expli­cant que és un sec­tor viu, estratègic i esta­bi­lit­za­dor de la nos­tra eco­no­mia.”

Pelegrí va anun­ciar que el Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura ja tre­ba­llen, con­jun­ta­ment amb el d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment, en l'acti­vació de mesu­res per tal d'aju­dar a donar liqui­di­tat les empre­ses del sec­tor oleícola, que han patit els efec­tes de la sequera.

Essen­ci­al­ment, es tre­ba­lla en dues línies alter­na­ti­ves: d'una banda, aug­men­tar els períodes de carència per a aque­lles explo­ta­ci­ons que ja tenien préstecs con­trac­tats amb l'Ins­ti­tut Català de Finan­ces (ICF), o amb l'Ins­ti­tut Català del Crèdit Agrari (ICCA) i, de l'altra, crear una línia de crèdits a interès boni­fi­cat per a aque­lles altres explo­ta­ci­ons que puguin acre­di­tar la manca de liqui­di­tat a causa de la crisi de l'oli d'enguany i no hagin con­trac­tat els préstecs esmen­tats.

Aques­tes mesu­res es podrien acti­var durant el mes de març, un cop se n'hagin con­cre­tat els detalls i s'hagi dut a terme la cor­res­po­nent tra­mi­tació per a la seva apro­vació i publi­cació al DOGC.

El con­se­ller es mos­tra con­vençut que els ajuts que s'han pre­vist han de ser­vir per aju­dar un sec­tor que, segons diu, “ha rea­lit­zat una gran feina per acon­se­guir una qua­li­tat reco­ne­guda i que ara no passa pels seus millors moments”.

Denominacions d'origen

Les comarques del Baix Ebre i Montsià són les primeres productores d'oli de Catalunya i constitueixen una de les zones designades com a denominació d'origen protegida (DOP).

També tenen la seva DOP l'oli de les Garrigues, l'oli de Siurana, el de la Terra Alta i l'oli de l'Empordà. Promocionar la cultura de l'oli i activitats com la visita dels trulls i el coneixement de l'olivera catalana (amb un 90% arbequina i un 10% de rojal i morruda) és una de les activitats que en diverses instàncies intenten promocionar turísticament a fi i efecte de donar valor afegit als territoris i a un sector en què, si no innoven i busquen activitats diferents, poden tenir, en moltes explotacions, la supervivència compromesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.