El país necessita més exportadors
A Catalunya hi ha més de 40.000 empreses exportadores, però només 13.000 ho fan regularment. Una xifra que no varia en els últims cinc anys. El comerç exterior és des de fa dos anys el tractor de l'economia catalana. Els onze primers mesos del 2011 es van exportar més de 51.000 milions d'euros, gairebé un 16% més que el 2010
Els experts en exportació i internacionalització preveuen per als propers anys una nova onada d'empreses interessades a sortir al mercat exterior, ja que les firmes catalanes que encara no exporten són cada cop més conscients que cal fer el salt. Empresaris que volen agafar la maleta i anar a veure món perquè s'adonen que el mercat intern no té recorregut, i que, molt probablement, la situació no canviarà a millor en els propers anys.
El 2011 les exportacions van salvar l'economia catalana. Si bé la demanda interna va caure un 1,3%, el sector exterior va créixer un 2% i va permetre un augment del PIB del 0,7%. Les previsions macroeconòmiques del govern per a aquest any van en aquesta línia i auguren que el sector exterior continuarà estirant el país. Una tendència que s'observa des dels últims dos anys arran de la caiguda del consum intern derivat de la crisi econòmica. I és que el principal repte de Catalunya no és augmentar el nombre d'exportacions (que també ho és) –el 2011 es va exportar un 16% més que l'any anterior-, sinó fer créixer el nombre d'empreses que exporten regularment.
ESTANCAMENT.
En aquesta línia, el pla d'actuacions industrials i empresarials del govern per al període 2012-2014, aprovat aquesta setmana, preveu augmentar el nombre de firmes exportadores regulars un 12% fins al 2014, i que siguin 1.500 les noves firmes consolidades en el sector exterior. Per dur-ho a terme, ACC1Ó inaugura enguany un nou pla “per aconseguir que les empreses incorporin l'exportació en el seu ADN”, indica el director del Centre d'Internacionalització d'ACC1Ó, Diego Guri, L'objectiu del pla és consolidar i iniciar en l'exportació una mitjana de 500 empreses l'any. “La fita d'augmentar la base de companyies exportadores és factible, però no farem miracles. Augmentar aquesta base és qüestió de temps i no hi haurà augments substancials en només un any”, afirma el director territorial de comerç i delegat de l'ICEX a Barcelona, Juli García Fernández.
En anys anteriors, els programes d'iniciació a l'exportació estaven finançats per la Generalitat, l'ICEX i les Cambres de Comerç. Enguany, i a causa de la crisi, les Cambres de Comerç han retirat la seva aportació econòmica, però continuen col·laborant amb el seu assessorament. Quant a l'ICEX, encara no està clar el percentatge de recursos que destinarà al programa d'ACC1Ó, i caldrà esperar a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per sortir de dubtes.
Joan Tristany adverteix que el 2011 l'ICEX va retallar el pressupost destinat a l'exportació en un 20%, i enguany ho farà un altre 20%. “Fins i tot ens han dit que pot ser que hi sumin un 25% de retallada addicional”, afegeix Tristany. Escatimar recursos en els programes d'exportació és també un problema per al director del departament internacional de Foment del Treball, David Tornos. “No és el moment de reduir els pressupostos en programes d'acció exterior”, opina, i ho argumenta al·legant que ara més que mai és necessari que les empreses facin el salt als mercats exteriors. Segons Tornos, malgrat que el sector exterior és el tractor de l'economia catalana, l'exportació no representa ni el 20% del total del PIB, “mentre que a Alemanya és un 40%”.
OPTIMISME.
“L'inici de la internacionalització depèn moltes vegades d'una sola persona dins l'empresa. Un emprenedor que s'ha de guanyar la confiança interna per empènyer la resta a fer el pas”, hi afegeix el director territorial de Cesce. Per a ell, a Catalunya es viu “un moment clau” quant a la relació entre l'economia i la internacionalització. “Vivim una situació similar a quan Espanya va entrar a la Unió Europea (UE). Llavors moltes empreses van agafar la maleta i van sortir a vendre fora. Ara necessitem una segona onada com aquella, amb l'afegit que tenim l'experiència apresa i es poden compartir els coneixements”, diu Montsant.
Una opinió que comparteixen Valentí i Óscar Rius, del departament comercial i productiu del grup de maquinària tèxtil Rius, respectivament. Pels empresaris, que treballen en una companyia que exporta el 97% de la seva producció, una empresa exportadora ha de ser “molt camaleònica” i s'ha d'adaptar per sobreviure als mercats exteriors. “No parem de viatjar i d'analitzar nous països. Agafem la maleta i any a any fem missions comercials”, diu Valentí Rius. El cas de l'empresa Rius és significatiu, perquè no han notat els efectes de la crisi gràcies a vendre gairebé la totalitat de la seva producció fora.
“El món no està en crisi”, opina el professor d'Estratègia del departament de Política d'Empresa d'Esade, Luis Vives. Per ell, l'empresariat català ha de ser conscient que hi ha països “amb creixements espectaculars que són una oportunitat de negoci i donaran beneficis a curt i mitjà termini”. Vives defensa que la grandària d'una empresa a l'hora de començar a exportar pot influir, però que existeixen “solucions creatives” per sortir a fora malgrat se sigui una pime de petita dimensió. “En el sector vitivinícola, un dels punters a Catalunya, molts cellers s'han agrupat per vendre a fora”, comenta Vives, que explica també altres exemple com el cas de la indústria farmacèutica. “El desenvolupament de medicaments és un procediment car. Laboratoris com Almirall busquen partners fora amb els quals comparteixen el risc de la investigació i després aquests mateixos socis l'ajuden a entrar en nous mercats”, relata.
Amb tot, els experts coincideixen a afirmar que exportar té conseqüències molt positives per a les empreses, però que s'ha de fer de manera intel·ligent i amb l'assessorament d'experts.
“A Catalunya sobra innovació i creativitat, però cal saber on i com aplicar-la”, conclou el professor d'estratègia d'Esade.
“Iniciar en l'exportació 500 empreses l'any és el nostre repte”
ACC1Ó fa temps que inicia en l'exportació una mitjana de 200 empreses l'any. Algunes han tingut èxit i d'altres s'han estancat pel camí. Ara, l'agència de suport a la competitivitat de l'empresa catalana vol arribar a iniciar 500 empreses l'any en l'exportació.