Opinió

A la recerca d'un nou model productiu

Diria que els darrers esdeveniments que hem pogut observar formen tots part del mateix guió: poble desesperat, amb nivells d'atur mai abans vistos, busca model productiu. En aquest context és on podríem enquadrar successos estranys com la idea de l'Eurovegas o simplement dignes d'una telesèrie d'humor com ara el tema de l'alcalde que promou el cultiu de cànnabis per salvar el seu poble de la gana. A banda del context econòmic actual, si mirem amb perspectiva el context històric, podem pensar que estem en un moment clau de redefinició del nostre futur en el mercat global.

Fins als 70-80 va funcionar un model industrial que s'havia gestat durant desenes d'anys, per no dir alguns centenars. A partir dels 80 i 90 l'obertura dels mercats internacionals fa que moltes indústries mitjanes catalanes es venguin a grups estrangers i moltes altres hagin de plegar per la competència exterior. Aleshores comença el boom de l'immobiliari, que ve a cobrir el buit de la indústria fent que no sigui tan dramàtica la reorganització, però en canvi posposa una reflexió seriosa sobre el model competitiu de Catalunya a la resta del món. Ara que ha passat aquesta onada, ens hem quedat desorientats i amb poca capacitat de reacció, i algunes idees ens agafen amb gran necessitat i amb la moral baixa: les xifres ens ballen al cap com les llumetes d'una ciutat de casinos enmig del desert.

Però si ens parem a pensar, iniciatives com l'Eurovegas o el cultiu de cànnabis són poc realistes, adobades de xifres semblen més aviat promeses de caramels per a les criatures que plans de viabilitat seriosos de debò. Però sobretot, totes dues propostes tenen un ingredient, que ens hauria de fer reaccionar molt de pressa, si no fos que estem en moments de xoc col·lectiu: en tots dos casos alguns pensen que es poden modificar les lleis a la seva conveniència per treure'n profit propi sense contemplar el bé comú de tots els ciutadans.

Així no anem enlloc. A la llarga, les úniques iniciatives que ens podran oferir un avantatge competitiu a llarg termini seran les que sortiran de la nostra pròpia societat: tenim algunes petites i mitjanes empreses que ja han aguantat tres anys de crisi sense fer fallida, per què no els donem una oportunitat? Tenim professionals amb experiència i capacitat per produir productes i serveis competitius. L'administració hauria d'intentar que circulés algun crèdit o alguna capacitat d'inversió, ni que sigui avalant ella mateixa i recuperant beneficis de les empreses finançades. Caldria evidentment triar els projectes que presentin més viabilitat, però ja tenim organismes públics amb capacitat i experiència per fer-ho. I tampoc no cal parlar de grans quantitats, donades les actuals circumstàncies un programa relativament modest, amb 20 o 30 milions d'euros anuals, ja seria un gran dinamitzador per si mateix del teixit productiu. I finalment cal donar-se un cert marge de temps, d'una crisi com la que tenim no se'n surt en un mes, sinó que ens calen alguns anys i molta feina. Però sobretot cal posar-se a treballar com més aviat millor i no deixar-se entabanar per milionaris estrafolaris ni projectes concebuts sota l'efecte de l'autoconsum del seu propi producte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.