Uns que no faran vaga

L'incon­ve­ni­ent de ser d'una ciu­tat petita és que totes les coses les vius dues vega­des. La pri­mera, quan pas­sen de veri­tat, gai­rebé sem­pre en un altre lloc. La segona, quan alguna per­sona o ins­ti­tució local les copia o les adapta a l'àmbit reduït i una mica angoi­xant de la nos­tra quo­ti­di­a­ni­tat. Així és com les grans pro­cla­mes con­tra la vaga gene­ral del dia 29 –o sim­ple­ment con­tra el dret de vaga– ja les han fet, a Madrid i a Bar­ce­lona, gent de pri­mera fila com ara Rajoy, Rosell o fins i tot Duran i Lleida. Tots ells s'han mos­trat con­vençuts que les vagues no ser­vei­xen per a res, fan per­dre diners i a sobre donen mala imatge. Raó per la qual cal­dria fer-ne una “regu­lació”, que és tant com dir que cal­dria pro­hi­bir-les sense que sem­bli que les pro­hi­bim.

Tot això, doncs, ja ho havien dit els mes­tres a la capi­tal, i aquesta set­mana toca repe­tir-ho als alum­nes a la província. A Tar­ra­gona, con­cre­ta­ment, ha estat la patro­nal Pimec qui ha tret un comu­ni­cat on s'argu­menta que con­vo­car una vaga gene­ral ara és una decisió irres­pon­sa­ble i ino­por­tuna “perquè s'està pas­sant per una situ­ació molt difícil”. Jun­ta­ment amb d'altres rao­na­ments de simi­lar volada intel·lec­tual, s'arriba a sug­ge­rir als sin­di­cats que apro­fi­tin el tràmit par­la­men­tari de la reforma per nego­ciar-hi millo­res. En la mateixa línia, el regi­dor de CiU Robert Ven­drell (sem­pre tro­ba­rem un regi­dor de CiU per defen­sar aquesta mena de coses) indica en un arti­cle que “la llei del pèndol ha fet que les mesu­res a pren­dre siguin traumàtiques”.

Pin­ze­lla­des de color local que aquest modest colum­nista, també local, se sent temp­tat de reto­car. I és clar que sí, que la situ­ació és difícil. I és clar que sí, que les mesu­res són traumàtiques. És per això, que es con­voca la vaga. Quan voldríeu que es con­voqués, doncs? Quan faci bon temps i tots siguem feliços? Cos­tarà diners. Es per­dran hores de feina. I és clar que sí. Mireu: la vaga és un mitjà legal de pressió. Es tracta de faci­li­tar que els amos i el govern refle­xi­o­nin, i deci­dei­xin si els surt més a compte mal­ba­ra­tar aquests diners o bé cedir i no per­dre'ls. Ales­ho­res podrem apro­fi­tar el tràmit par­la­men­tari per esme­nar la llei del pèndol, i també la de l'embut, i llui­tar con­tra la crisi amb mesu­res jus­tes. Que són pre­ci­sa­ment les que no us ser­vi­rien per seguir espe­cu­lant.