Montoro admet reformes parcials dels grans impostos

El minis­tre d'Hisenda i Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, Cristóbal Mon­toro, ha admès aquest dimarts que hi ha la pos­si­bi­li­tat de refor­mes par­ci­als dels grans impos­tos per acon­se­guir “con­tri­bu­ci­ons més equi­li­bra­des i millor pon­de­ra­des entre els agents econòmics”. Així s'ha refe­rit Mon­toro a una pos­si­ble reforma de l'Impost de Soci­e­tats o una pujada de l'IVA, després de pre­sen­tar un lli­bre sobre el pre­si­dent de Bankia, Rodrigo Rato.

Mon­toro ha asse­nya­lat que el govern espa­nyol està tre­ba­llant i estu­di­ant aquests dies aques­tes pos­si­bles modi­fi­ca­ci­ons par­ci­als en deter­mi­nats impos­tos. El minis­tre d'Hisenda, però, ha insis­tit que l'Exe­cu­tiu no farà “una política d'ele­vació de caràcter per­ma­nent dels grans impos­tos perquè per­ju­di­ca­ria el crei­xe­ment econòmic”. Per això, ha rei­te­rat que l'Exe­cu­tiu no farà cap movi­ment tri­bu­tari que per­ju­di­qui aquest crei­xe­ment o la cre­ació d'ocu­pació.

Mon­toro ha indi­cat que el govern espa­nyol no creu que per superar una crisi” d'aquesta natu­ra­lesa “hagi de pujar els grans impos­tos i ha afe­git que ja es va ele­var l'IRPF,” però de manera tem­po­ral i amb ven­ci­ment l'1 de gener de 2014 “. Refe­rent a això, ha asse­gu­rat que no se sor­tirà de la crisi amb un aug­ment dels impos­tos, ja que en estar en recessió no s'ha d'actuar sobre cap figura tri­butària “que el que faci sigui apro­fun­dir o empit­jo­rar l'esce­nari de crei­xe­ment, depri­mir més el con­sum i des­truir més ocu­pació”.

Mon­toro ha reco­ne­gut que Espa­nya està tra­ves­sant moments “molt difícils” i que cal pren­dre mesu­res de caràcter excep­ci­o­nal, “amb esforços i sacri­fi­cis que no recau­ran sobre les capes més febles de la soci­e­tat i si de manera pon­de­rada entre tots els agents econòmics”.

Segons Mon­toro, l'objec­tiu és superar aquesta etapa de recessió, que té una clau en la falta de crèdit ban­cari, de manera que “urgeix” la rees­truc­tu­ració d'aquest sec­tor, així com l'esta­bi­li­tat dels pres­su­pos­tos públics.